Barça

La temptació de pagar despeses personals amb diners del Barça

Joan Laporta veia just que el club suportés els interessos de l'aval milionari que necessitava per ser president

5 min
Joan Laporta celebra amb el seu equip la victòria a les eleccions del Barça.

BarcelonaL'Equip Central d'Informació de l'Agència Tributària ha requerit dades sobre la composició de l'aval que Joan Laporta i la seva junta directiva van dipositar a la Lliga després de les últimes eleccions del Barça (7 de març de 2021). Hisenda vol saber qui va avalar i a canvi de quines quantitats fins a arribar als 124,7 milions d'euros que es necessitaven. Així mateix, els investigadors busquen aclarir com es va mantenir l'aval, que va emetre el Banc Sabadell i, segons ha pogut comprovar l'ARA, tenia un cost de més d'1,5 milions d'euros trimestrals que havien d'assumir els directius electes. En total, de març a desembre, la despesa rondava els 4,5 milions entre interessos i comissions.

A finals del 2020, Laporta i el seu equip van aportar entre 120.000 i 150.000 euros cadascun per pagar la campanya electoral. Després de la victòria a les urnes, el president electe va obrir un compte mancomunat per fer front a les despeses de l'aval, que dividides entre els membres de la junta, i d'acord amb les condicions que exigia el Sabadell, rondaven els 75.000 euros trimestrals per persona. Tanmateix, de la mateixa forma que no tots els directius estaven en disposició d'aportar patrimoni per suportar l'aval –per això van aparèixer José Elías i Jaume Roures per evitar la repetició electoral–, tampoc tothom podia pagar-ne el manteniment amb diners seus. Un d'ells era el mateix Laporta.

Fonts pròximes a la directiva consultades per l'ARA asseguren que el mandatari argumentava que no era just que l'aval ataqués la butxaca dels directius i que en anteriors juntes era el Barça qui sufragava aquesta despesa. Una versió que han desmentit a l'ARA antics directius del 2003 (Laporta) i del 2010 (Sandro Rosell), que afirmen que, en tant que era una garantia personal, en totes dues ocasions en van pagar el manteniment amb els seus diners.

Tot i això, després de la presa de possessió, i sempre sota el requeriment del president, del tresorer Ferran Olivé o de la cap de gabinet Manana Giorgadze, diversos directius van ingressar quantitats superiors als 100.000 euros al compte mancomunat per fer front als interessos de l'aval. Al mateix temps, però, aixecaven les celles quan veien que no tots els seus companys complien amb la mateixa obligació, cosa que va provocar força tensions en els primers mesos de mandat. Pels volts de la presa de possessió, també van preguntar pels pagaments de Capital Planet, empresa del germà de Laporta, o de l'empresari israelià Moshe Benisty, exsoci del president, al mateix compte (1,4 milions d'euros entre els dos, segons va publicar El Periódico), però no van rebre explicacions convincents per part del mandatari.

El novembre del 2021, el mateix IBAN col·legiat va rebre 350.000 euros de l'empresa ISL Futbol Limited Liability Company, radicada als Estats Units i liderada pels catalans Albert Isern i Marc Segarra. Mesos més tard, tal com ha pogut saber l'ARA, aquesta companyia, que ja tenia relació amb el club –acadèmies als Estats Units–, va facturar una quantitat molt similar per intermediar en l'organització de dos amistosos en la pretemporada del 2022.

Una vulneració del codi ètic del Barça

Però el club, que va reaccionar amb un comunicat que confirmava que els directius van rebre pagaments, assegurava que eren "ajuts en forma de préstec sense cap altre contraprestació". Per demostrar-ho, afegia que amb els anys s'havia reduït la relació mercantil amb ISL. En paral·lel, Albert Isern atenia diferents mitjans on garantia que el préstec no era a canvi de la intermediació –"són coses diferents"– i que tan sols volien "ajudar els gestors del club en una situació límit". També deia que els havien retornat "menys del 50%" dels diners i que confiaven recuperar la part restant "ben aviat".

Acceptar un favor en forma de préstec i compensar-ho amb l'adjudicació d'un servei vulnera el codi ètic del Barça, segons el qual els gestors de la institució estan obligats a actuar "de manera objectiva i imparcial" en els processos de selecció, "evitant qualsevol conflicte d'interès o favoritisme". I, més concretament, es detalla que "el personal no podrà acceptar o sol·licitar cap mena de benefici personal d'un proveïdor –o potencial proveïdor– la destinació del qual comprometi –o pugui comprometre– la seva imparcialitat o objectivitat". Precisament, el text va ser revisat i modificat per la directiva de Laporta tres mesos després de les eleccions. L'ARA s'ha posat en contacte amb el departament de compliance del club per saber si n'estava al corrent i si hi va donar el vistiplau, però no n'ha obtingut resposta.

Codi Ètic del Barça.

Les diferències entre directius a l'hora d'avalar

La cursa per estructurar l'aval de la candidatura Estimem el Barça va ser una cursa d'obstacles i va posar de manifest grans diferències pel que fa a l'aportació d'uns dirigents i uns altres, cosa que també es va notar, una vegada confirmada la presa de possessió, a l'hora de pagar els costos d'aquesta garantia. En les converses finals amb el Sabadell per emetre l'aval, segons confirmen a l'ARA fonts financeres, quedava clar el pes patrimonial d'Antonio Escudero, Juli Guiu, Jordi Llauradó, Xavier Barbany o Aureli Mas –que aportaven entre 6 i 8 milions cadascun– en contraposició amb Laporta i els seus històrics col·laboradors. Entre el president i Elena Fort, Rafael Yuste, Mikel Camps, Josep-Ignasi Macià, Xavier Puig, Josep Cubells, Josep Maria Albert i Joan Solé, la suma no arribava als 4 milions de patrimoni. "Laporta ho vol tot: rodejar-se d'amics i no posar un duro. Res a veure amb Florentino, que sí que pot rodejar-se de gent de confiança perquè és ell qui paga la festa", sentencia una de les fonts consultades per elaborar aquesta peça.

L'enllaç entre Laporta i el Banc Sabadell va ser Álvaro Echevarría, germà petit de l'Alejandro, persona clau en el Barça actual, i també excunyat del mandatari blaugrana. Treballa al Sabadell i va ser important en la solució d'última hora per cobrir els més de 70 milions que faltaven per avalar després que Jaume Giró marxés per les profundes discrepàncies que tenia amb Laporta. Com que Giró va proposar un acord amb HPS Partners que es va descartar perquè incrementava el cost de tota l'operació, l'estructura es va modificar amb l'entrada de nous directius –Ferran Olivé, Àngel Riudalbas i Eduard Romeu–. A més, es van afinar les xifres finals dels que més patrimoni tenien –Escudero hi aportava 8,6 milions, mentre que Guiu, Llauradó, Barbany i Mas n'hi posaven 6,6– i es va cobrir tot el que faltava amb Elías i Roures. Encara quedaven pendents 10 milions, que va posar un anònim de qui no es va voler revelar el nom –tot i que probablement se'n coneixerà la identitat a través de la investigació d'Hisenda.

Malgrat la seva renúncia, Giró constava a la Lliga com a membre de la candidatura guanyadora a través d'un document on s'havia compromès a presentar l'aval. Per això dos mesos després dels comicis va enviar un burofax per aclarir que s'havia desvinculat de l'equip abans de prendre possessió i que no tenia cap participació amb l'aval que ara està investigant Hisenda, tal com reconeixen a l'ARA fonts properes a la patronal. Poc després, Giró va ser nomenat conseller d’Economia i Hisenda.

stats