Laporta, les palanques i els taurons

A principis de març, en una entrevista a Barça TV, el president Joan Laporta parlava per primera vegada de "les palanques", argumentant que la supervivència econòmica del club passava per sanejar el Barça venent patrimoni. A mitjans de maig, al Tot costa, ja assegurava que "en els pròxims dies" es tancaria alguna de les tres operacions que estaven en marxa. Però resulta que s'ha arribat a finals de juny i el més calent és a l'aigüera. O es venen un percentatge dels drets televisius, de Barça Studios o de BLM, o el club està abocat a tancar novament amb pèrdues. Seria el tercer any consecutiu.

Als despatxos nobles del Barça s'ha respirat optimisme i sempre s'ha venut un missatge de confiança, quan es preguntava per aquests diners que havien de reflotar l'economia, salvar els comptes i generar suficient fair play per poder fitxar. Ara bé, han passat els dies i segueixen sense haver-hi notícies, més enllà de missatges en positiu assegurant que tot arribaria a bon port. En línies generals, es manté l'esperança, malgrat que comencen a aparèixer alguns missatges d'alerta. No tant perquè no s'arribi a temps, sinó perquè les condicions no seran ben bé les que volia Laporta.

És un dels problemes de negociar partint des d'una posició de debilitat. Ho fas a contrarellotge i amb l'aigua al coll. Se t'acaba el temps i necessites molts diners. No és un crèdit ràpid per sortir del pas: és vendre patrimoni. El comprador ho sap i busca aconseguir el màxim rendiment amb la menor inversió possible. El venedor, el Barça, vol tot el contrari. El que passa és que el club parteix amb desavantatge i, a hores d'ara, fa la sensació que Laporta està perdent aquest pols. ¿Vol dir que les condicions seran dolentes? No necessàriament. Però és clar que haurien pogut ser bastant millors. Pels drets de televisió s'havia parlat als despatxos d'ingressar uns 270 milions per vendre'n un 10% durant 25 anys. Les últimes xifres, en canvi, eren inferiors: a RAC1 es baixava fins als 220 milions i a Deportes Cuatro s'indicava una xifra encara inferior, 205. Com bé diuen els economistes, els taurons oloren la sang.

Els experts coincideixen a dir que, arribats a aquest punt, el Barça no té més remei que vendre per poder sanejar-se. I com que amb alguns jugadors no n'hi haurà prou –si se n'aconsegueix vendre algun, que ja ho veurem–, caldrà recórrer a altres actius. La junta de Laporta també insisteix, dia sí dia també, que aquesta solució és l'única possible i que tot plegat és culpa de la gestió nefasta de Bartomeu. Tenen raó, esclar que sí. Però és igualment cert que ja porten al club un any i tres mesos. Sent veritat que l'herència rebuda és molt dolenta, també ho és que s'han deixat els deures per a última hora i que perilla d'enganxar-nos els dits.