El que Laporta no diu sobre el cas Negreira però els seus gestos sí
El president del Barça ha parlat tres vegades sobre l'escàndol arbitral: què expressa la seva comunicació no verbal?
Barcelona"El Barça en el passat va contractar els serveis d'un consultor extern per informes tècnics sobre jugadors de categories inferiors de l'estat espanyol". Joan Laporta, que encara no ha fet cap roda de premsa monotemàtica sobre el cas Negreira, va voler mostrar-se explícit i rigorós almenys gestualment (ajuntar l'índex amb el polze denota exactitud) davant les càmeres del Barça TV quan el 15 de febrer la Cadena SER va informar sobre els pagaments a empreses de l'exvicepresident dels àrbitres.
Així i tot, en aquella intervenció inicial, és interessant observar què fa l'altra mà (en aquest cas, la dreta del president blaugrana). Durant la resposta la tenia a la butxaca (típic de quan amaguem algun tipus d'informació, encara que siguin els mateixos nervis) fins que Laporta va afegir "addicionalment, aquest mateix consultor extern feia assessorament arbitral". És en aquest instant quan s'arronsa d'espatlles (s'exculpa) i treu pit (defensa) per assegurar que aquesta pràctica és "molt normal en els grans clubs".
Segurament es tracta d'un dels moments de més sinceritat del màxim mandatari del Barça en totes les seves declaracions referides a aquest tema perquè, fins i tot, ensenya els palmells de les mans (estudis han demostrat que si obligues algú a fer aquest gest és pràcticament impossible que pugui mentir). Després deixarà de mirar al periodista que li sosté el micro, per dirigir-se a càmera (buscar els ulls dels espectadors, complicitat) i advertir amb certa ràbia continguda (ensenya les dents): "Culers, no és casualitat que apareguin aquest tipus d'informacions quan el Barça va bé". Però si es vol trobar una postura encara més categòrica sobre l’acceptació d’aquesta polèmica actuació del Barça –“i molts altres clubs”– va ser l’adoptada per l’assessor de la presidència Enric Masip aquest mateix dimarts en reconèixer (abaixa el cap, admet l’error) que “això s’ha de mirar i no passa res, totalment transparents”.
Per contestar al president de la Lliga, Javier Tebas, que va proposar que si Laporta no s’explicava hauria de dimitir, el president del Barça va fer sortir a passejar en múltiples ocasions un mateix ditet. No malpensin, no va ser el cor, sinó l'índex… Tant apuntant al cel (advertència), quan afirmava "ja ens van avisar alguns de vostès que el senyor Tebas estava darrere d'una campanya reputacional contra el Barça i contra la meva persona", com assenyalant cap endavant (acusació) quan revelava que li van preguntar "directament" i "es va exclamar assegurant-nos que no".
Laporta va tornar a aparèixer públicament en un acte amb capitans aquesta setmana, després del qual tots els mitjans van coincidir en descriure a les seves cròniques que Laporta s’havia emocionat (ennuegat?) parlant dels valors del club i com, segons ell, volien destruir-los per "enveja". Primer va intentar dissimular que se li anava trencant la veu tossint i somrient, però finalment va fer un fort sospir (desfogar-se de la tensió acumulada) i els ulls es van mostrar plorosos.
Sigui perquè és d’aquells homes que encara consideren que els sentiments debiliten o perquè tot plegat se li està fent complicat d’empassar, el president es va acaronar la gola perquè passés ràpidament el mal trago. “No penseu que m’emociono per debilitat”, va afanyar-se a aclarir. Dit això, va deixar-se dominar per la testosterona i va prendre una actitud desafiant (odi quan arronsa les celles i els ulls se li fan petits i un altre cop apareix el dit índex però ara en posició d’amenaça): “M’emociono perquè tinc moltes ganes d’enfrontar-me a aquests pocavergonyes que estan atacant el nostre escut”.
Eclipsats per aquest moment, altres gestos van passar totalment desapercebuts. Va representar la magnitud del problema amb un puny que colpejava a l’aire (força, pressió) mentre es referia al fet que “recentment, hi ha uns atacs ferotges per tal d’embrutar el nostre escut”. El puny es va transformar immediatament en una mà oberta taxativa que intentava tallar de soca-rel la qüestió: “No tenen res a veure amb la realitat”.
D'altra banda, en l’entrevista que va realitzar dimarts Jordi Basté a Gerard Piqué, exjugador del Barça en actiu durant els anys dels suposats favors arbitrals, també es va tractar el cas Negreira. “Poso la mà al foc, el Barça no ha pagat els àrbitres. Si vols comprar un àrbitre és tan fàcil com donar-li un sobre en negre”, va sentenciar l’exjugador blaugrana. No obstant això, quan el periodista li va preguntar si sabia o li constava que el Barça havia pagat a Negreira durant 20 anys i Piqué assegura que “no” mentre es grata les dues orelles en qüestió de segons (o el que escolta li grinyola o es prepara per no ser sincer). Amb tot, aquest mateix gest Piqué el va repetir en moltes ocasions al llarg de l’entrevista. Però aquest ja seria un altre tema…