30 milions tenen la culpa de l'últim conflicte entre Laporta i Tebas

BarcelonaConscient que el límit salarial és un galimaties, la Lliga va organitzar fa uns mesos un curset de formació per explicar amb detall el control financer. En una de les pauses, Javier Gómez, l'executiu encarregat de delimitar quan un equip té marge per fitxar, va explicar: "Us faríeu creus del desconeixement general que hi ha. Fins i tot molts clubs no se saben la norma. I després passa el que passa". El fair play financer, que històricament havia passat inadvertit i que va popularitzar-se per la crisi derivada de la pandèmia, segueix fent la guitza a molts clubs, un dels quals el Barça.

Laporta va prometre fitxatges

El president ha rectificat a posteriori i ha admès que no es pot

En una entrevista a Barça TV, el president blaugrana, Joan Laporta, va dir fa un mes que hi hauria fitxatges en el mercat d'hivern. Però, unes setmanes després, ha moderat el missatge. El motiu? Que el club torna a tenir un límit salarial negatiu. La venda precipitada d'Antoine Griezmann i l'eliminació a la Champions han trastocat el pressupost de l'entitat i, automàticament, la Lliga li ha restat capacitat per endeutar-se. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el Barça torna a estar excedit per una xifra que ronda els 30 milions. "Estem intentant convèncer la Lliga perquè sigui més flexible i ens permeti un altre tipus d'interpretacions que puguin fer que ens reforcem encara més", assegura el president executiu blaugrana en unes declaracions a Efe que també va fer dimarts a RAC1.

Tebas imposa el control més estricte d'Europa

La Lliga limita a priori i a posteriori

Si es diu que la lliga espanyola té el control econòmic més estricte és perquè en realitat n'hi ha dos. Un a priori i un altre a posteriori. La majoria de competicions només tenen el que es fa a final de temporada, i que consisteix en mirar si s'ha complert amb el pressupost i si els números quadren. Però la Lliga, per evitar que els clubs estirin més el braç que la màniga, va incloure un segon control, preventiu, que es calcula d'acord amb el pressupost. Es tracta d'un document on consten els ingressos garantits (drets de televisió, socis i abonats, patrocinis ja signats...) i els que són hipotètics (venda d'entrades, nous patrocinadors, premis per haver guanyat competicions...). Aquí és on entra en joc la "interpretació" de la qual es queixa Laporta. Perquè la Lliga, per evitar que els equips inflin els ingressos hipotètics, calcula el topall segons els diners que ha aconseguit, pels mateixos conceptes, en temporades anteriors.

Les palanques són insuficients

No n'hi ha prou amb tenir beneficis per poder fitxar

És lògic que els aficionats se sentin contrariats. El Barça ha venut actius –les palanques– per valor de 867 milions i aquest any presentarà un pressupost rècord amb 1.255 milions d'ingressos i 274 de beneficis. Però, malgrat tot, la Lliga diu que no pot fitxar ningú. I és que el límit salarial no només es compta amb la facturació del curs actual: les pèrdues d'exercicis anteriors també penalitzen. A l'estiu, tancat el mercat de fitxatges, el Barça va acabar amb el comptador a zero: es va gastar just el que podia gastar-se. I fins i tot va caldre un aval de Laporta i Olivé per registrar Jules Kounde. A partir d'aquí, tot depenia de si durant la temporada es complien o no els pressupostos.

Griezmann i la caiguda a la Champions

La venda del francès i l'eliminació han comportat els 30 milions negatius

És aquí on entren a escena la venda de Griezmann i l'eliminació prematura a la Champions. En el cas de l'atacant francès, el Barça va accedir a desprendre-se'n a l'octubre. Això sí, per la meitat del que estava pactat amb l'Atlètic de Madrid. Va ingressar 20 milions, quan en realitat en quedaven 40 per amortitzar. Aquesta operació tenia un avantatge a llarg termini, que el Barça es garantia alliberar la seva fitxa de cara a la temporada vinent. A més, i tenint en compte que el club tenia garantit tancar l'any amb beneficis, l'operació era innòcua comptablement. Ara bé, a curt termini, suposava unes pèrdues de 20 milions, que la Lliga ha restat del límit salarial.

L'eliminació a la Champions ha suposat deixar d'ingressar 21 milions, respecte del pressupostat –arribar als quarts de final–, tot i que també ha evitat abonar 9 milions en concepte de primes. Per tant, 12 milions que es restaven, novament, al fair play. D'altra banda, és cert que el Barça ha acomiadat Gerard Piqué. Amb tot, com va explicar l'ARA, la seva sortida només permet que el club alliberi 5 milions de massa salarial. El resultat són 27 milions negatius. Aproximadament el mateix que el club hauria de remuntar per poder fer algun fitxatge a l'hivern.

Pessimisme al Camp Nou

El vestidor i la directiva admeten que fitxar serà "complicat"

Inicialment, un cop tancat el mercat d'estiu, el Barça no preveia fer cap operació al gener. Però les lesions, l'eliminació europea i la derrota contra els grans (Reial Madrid, Bayern i Inter) van fer canviar de parer l'àrea esportiva. Tanmateix, i una vegada s'ha evidenciat que la Lliga es manté inflexible en la normativa del fair play, des del vestidor i des de la directiva mateix s'admet que serà "complicat" firmar altes. I és que, encara que arribés una cessió amb opció de compra, com que el límit salarial és negatiu no hi hauria espai per poder-la inscriure.

En canvi, aquesta estretor serà radicalment diferent la temporada vinent. La venda de Griezmann, que ha penalitzat aquest curs, garanteix alliberar massa salarial en la temporada 2023/24. Tampoc hi serà Piqué i Busquets té un peu a la MLS. Malgrat tot, aquí apareix un nou obstacle: l'exili a Montjuïc. Anar al Lluís Companys suposarà ingressar molts menys diners en abonats i ticketing. Amb tot, això últim ja estava previst, i el club, molt probablement, ho compensarà amb una nova palanca, la venda de BLM.