Laporta es fa seu l'Espai Barça

Barcelona"No es pot entendre l'Espai Barça si només es pensa en un camp de futbol i en un pavelló per jugar a bàsquet. És un concepte nou". Així s'expressava dimecres Ferran Reverter, CEO del Barça, quan un grup de periodistes li demanaven explicacions sobre l'augment de preu de les obres de remodelació del Camp Nou i el Palau Blaugrana. Si el 2014 els socis van acordar en referèndum que totes les obres acabarien costant 600 milions, l'última xifra facilitada pel club són 1.500 milions. Un 150% més.

"És fonamental per a la viabilitat del club, i per al present i el futur del Barça, tenir un estadi, un espai, un campus Barça. Generarà molts ingressos", explicava Joan Laporta en una entrevista a RAC1. El president demanarà permís a l'assemblea per buscar finançament per valor de 1.500 milions en un fons inversor. Malgrat la crisi econòmica inèdita que viu el club, a la zona noble es confia que els socis hi donaran llum verda. I, un cop obtingut el permís, el següent pas serà formalitzar un acord que ja s'ha començat a treballar amb Goldman Sachs. La previsió és poder tenir-ho tot tancat –tant la proposta per pagar les obres com el projecte– el mes de gener, i durant les primeres setmanes del 2022 fer una nova assemblea, ara extraordinària, per obtenir el vistiplau definitiu. "Volem començar les obres l'estiu vinent", matisava el president; un objectiu que té la directiva entre cella i cella des que es va fer càrrec del club. "Ja anem molt tard, no podem esperar més", apunta un d'ells.

Un concepte diferent

La nova directiva, que va prendre possessió a mitjans de març, ja havia insistit durant la campanya que faria retocs en un projecte que, amb el pas dels anys, havia anat augmentant de preu. Per quin motiu? Perquè el 2014 tan sols es va votar un projecte virtual –encara no se n'havien fet els plànols–, perquè s'havien d'afegir els costos de la reordenació urbanística i perquè es va fer un pressupost a la baixa per no alarmar el soci i garantir el sí al referèndum. Al final la xifra va acabar ascendint fins als 815 milions, el 2020. I això que s'havien pactat algunes retallades respecte de la proposta guanyadora, obra de Pascual i Ausió, precisament perquè sortís més barat.

Els 815 milions van ser l'últim número que havia proposat la directiva de Bartomeu, que també havia negociat amb Goldman Sachs per obtenir un finançament per a aquesta quantitat. "El projecte havia quedat obsolet, s'havia de ser molt més ambiciós. Si fem una inversió milionària, no té sentit quedar-se a mitges. Hem de fer el millor estadi possible", justifiquen fonts del club vinculades a l'Espai Barça. Visitar estadis com el Bernabéu (Madrid), el nou camp del Tottenham (Anglaterra) o l'US Bank de Minneapolis (Estats Units) ha servit d'inspiració per acabar de polir el projecte.

Un 150% més del que es va votar

Durant els primers mesos de mandat de Laporta, les estimacions eren d'uns 1.250 milions de cost total de l'Espai Barça. La xifra ha acabat ascendint fins als 1.500. "És un màxim. No vol dir que els acabem necessitant tots, però hem de ser realistes...", apunten des del club. De fet, fan servir la despesa que s'ha realitzat fins ara per justificar aquest increment del cost. "S'han gastat 122 milions en diferents obres, el que representa el 25% del pressupost. Però tan sols s'ha executat un 5% del projecte", determinava Reverter. El CEO aclaria que "un estadi costa entre 800 i 900 milions" i "construir el nou Palau, que sigui un gran pavelló però també un espai per a concerts, costa entre 300 i 400". "A més, cal afegir-hi el cost del campus", defensa l'executiu.

Goldman Sachs és el fons d'inversió que està a la pole position per avançar els diners i finançar l'estadi. Tot i que no és l'únic que s'ha posat en contacte amb el club, segons asseguren des de les oficines. Ara bé, les condicions que ofereix aquesta empresa "són difícilment millorables", diuen al Barça. El crèdit seria a 30 anys, amb els primers cinc de carència, i es pagaria amb els diners d'explotació que s'aconseguissin de l'Espai Barça. El primer que es construiria seria el Camp Nou, i després es faria el nou Palau i, finalment, el campus.

Ingressos a cabassos

Perquè, més enllà de disputar-hi partits, l'Espai Barça s'ha concebut com un complex de grans dimensions on es combini l'esport professional amb l'oci, i s'obtinguin recursos extres de l'explotació dels diferents espais. "Les obres faran que el patrimoni net del club segueixi sent negatiu durant cinc anys, però a la llarga és una inversió imprescindible que donarà molts beneficis", deia el CEO. Al Camp Nou s'augmentarà exponencialment l'oferta de llotges VIP i hi haurà sales per a conferències, a més d'una oferta de restauració i de compres molt extensa. El Palau està pensat perquè s'habiliti regularment com un espai on se celebrin concerts o altres activitats culturals. Tot al centre de la ciutat i amb tres línies de metro a tocar. "Per a la ciutat pot tenir un impacte com van ser els Jocs Olímpics. Ens convertirem en una referència mundial de l'oci i de l'entreteniment", defensava el president. Les estimacions són que l'Espai Barça, un cop acabat, suposi uns 200 milions extres de facturació anuals.

Malgrat els canvis en el projecte, la previsió és "que no hi hagi modificacions substancials en l'estètica", asseguren des del Barça. La capacitat augmentarà fins als 110.000 espectadors i, a diferència de la proposta antiga, uns 12.000 abonats no hauran de passar de primera a tercera graderia. "És espectacular, fa posar la pell de gallina. Serà la joia arquitectònica del pròxim segle", assegura Laporta.

Jugar al Johan Cruyff

Si es compleixen els terminis, les obres duraran quatre anys. I, almenys durant una temporada, l'equip haurà de jugar lluny del Camp Nou. "No hi havia cap altra solució que anar fora, almenys mentre es feia la coberta. No s'acaba d'entendre que la junta de Bartomeu no avisés els socis, perquè era inevitable", comenta una veu autoritzada de la directiva. Inicialment s'havia pensat en anar a Montjuïc, però últimament ha guanyat força l'opció de jugar a l'estadi Johan Cruyff.

El canvi arriba motivat, sobretot, per criteris esportius. Va ser el vestidor qui va aconsellar la directiva de jugar al camp del filial, ja que té exactament les mateixes mides que el Camp Nou i també es fa servir la mateixa gespa. "Ens van dir que això facilitaria les coses, que els aniria millor", diuen des del club. Això sí, s'hauran d'afegir graderies suplementàries. Tot i que el projecte encara està molt verd, Laporta és ambiciós i creu que podrà augmentar l'aforament fins als 40.000 o 50.000 espectadors –actualment són 6.000–. "Caldrà fer rotacions entre els socis, però de ben segur que ho entendran", deia el president. El gran problema és l'aparcament, ja que les instal·lacions de Sant Joan Despí, on hi ha la ciutat esportiva, no tenen capacitat per absorbir aquest gruix de vehicles.

Modificat el pla urbanístic metropolità, amb el projecte redactat i amb un fons inversor disposat a posar els diners per pagar la festa, només falta convèncer la massa social. L'Espai Barça mai havia estat tan a prop.