Laporta-Koeman, crònica d'un divorci anunciat

BarcelonaAquesta és la crònica d’un divorci anunciat. Joan Laporta i Ronald Koeman conviuen perquè els toca fer-ho, no per desig. Un matrimoni de conveniència. El president no ha amagat gaire que preferiria un entrenador que encaixi amb la seva idea de joc: valent, atrevit, ofensiu. D’aquells que, davant d'un problema, en lloc de tancar-se a la seva closca surti a atacar. Però entre que no hi ha consens sobre qui hauria de ser el futur entrenador i que tampoc hi havia gaires diners per pagar el comiat del neerlandès si el feien fora aquest estiu, Koeman es va quedar. Els imagino com en una comèdia italiana. Els dos al llit, ben separats, amb Koeman guaitant de reüll com Laporta mira al telèfon fotos d’altres. Ara Robert Martínez, ara Jordi Cruyff, ara Albert Capellas...

Malgrat que tots dos han dit últimament que la relació és molt bona, ni l'un ni l'altre amaguen gaire que veuen les coses de diferent manera. Com aquelles parelles que pugen a les xarxes socials fotografies estimant-se, però quan parles amb cada un per separat et diuen que ja no aguanten la convivència. Koeman sap que un cop Laporta trobi el nom ideal, que generi consens, per ocupar el seu lloc, caurà un cop punxi en dos partits seguits. Laporta sap que Koeman, home orgullós, morirà amb les seves idees. De fet, cal valorar el caràcter de l'entrenador neerlandès, que al seu país parla obertament de tot el que ha passat sense que sembli tenir por de la reacció del president blaugrana.

Koeman no és el tècnic que necessita el Barça per engrescar-se, per fer foc nou. Per dues raons. Una, que és l'herència de Bartomeu, que el va escollir quan no trobava recanvis, quan improvisava durant els últims mesos d’un mandat per oblidar. La segona, perquè no és un tècnic que faci revolucions, que engresqui. Quan Bartomeu el va fitxar, recordo que en vam parlar amb periodistes i exjugadors dels clubs on havia treballat abans. Cap el definia com un geni tàctic, com algú inspirador. Com va fer al València, al Barça ha guanyat una Copa, però no ha elevat els ànims de club i afició. I Laporta necessita precisament això. Però ja se sap que en públic cal dir una cosa, i al darrere una altra de ben diferent.

Ara que ha anat posant en ordre l’àrea econòmica, Laporta tindrà més marge de maniobra per fer servir el bisturí a l’àrea esportiva. En públic tothom desitjarà que el Barça de Koeman guanyi, però en realitat només estem esperant el moment que es faci oficial el divorci. La clau és si serà aviat, cosa que obligarà el club a improvisar, o hi haurà temps per arribar al consens dins de la directiva sobre qui hauria de ser el tècnic que faci foc nou. Que engresqui. Aquest serà un moment clau, quan a la banqueta hi trobem el tècnic que, aleshores sí, sigui el que Laporta desitja.