Laporta, investigat per estafa, s’espolsa les culpes davant de la jutgessa

BarcelonaJoan Laporta ha declarat aquest matí al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona com a querellat per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros –avançada en exclusiva per l'ARA al mes de juny– en cinc contractes de préstec signats entre el 2016 i el 2018 relacionats amb les societats CSSB Limited (que va tenir el 57% de la propietat del CF Reus Deportiu abans de la desaparició del club català), Core Store (vinculada a CSSB Limited) i Gedo Distridep (dedicada al comerç a l'engròs). L'actual president del Barça, segons fonts judicials consultades per aquest diari, ha assegurat que ell desconeixia aquestes operacions, de les quals se n'encarregava Joan Oliver, director general del Barça durant el primer mandat de Laporta i conseller delegat de CSSB Limited.

Els querellants en aquesta causa són el guanyador d'un premi de la Primitiva i la seva família, defensats per l'advocat Joan Comas, que van invertir 4,7 milions d'euros en uns contractes de préstec que els havien de comportar un interès anual d'entre el 6% i el 7%. En total haurien hagut de cobrar 792.000 euros d'interessos, però només n'han rebut 84.000. Així, en falten 708.000. A més, en cap de les cinc inversions se'ls ha tornat res dels 4,7 milions del capital total invertit. En seu judicial, Laporta, segons les mateixes fonts, ha explicat durant la seva declaració d'aproximadament una hora que ell parla molt poc amb Oliver i que pràcticament no ha tingut contacte amb ell després de rebre aquesta denúncia.

A la sortida de la Ciutat de la Justícia Laporta s'ha vist envoltat pels mitjans de comunicació, però no ha fet referència al contingut de la seva declaració. Només ha parlat de l'actuació arbitral durant el partit del Barça a Getafe de dissabte, que va acabar amb empat. "L'arbitratge a Getafe va ser una vergonya. És un escàndol que no es xiulés el penal a Kounde. Ho hauríeu de repetir més vegades", ha dit abans d'entrar al cotxe que se l'ha emportat del lloc.

La declaració de Joan Oliver

El 9 de gener ja havia declarat davant el jutjat d'instrucció número 6 Joan Oliver, que segons fonts judicials va negar la presumpta estafa. Oliver va explicar que la seva intenció era pagar els diners que li pertocaven a l'inversor, però que l'operació no va sortir de la forma esperada. Respecte a un document en què Laporta signa, aparentment, com a representant de CSSB Limited en un altre contracte d'aquesta societat, Oliver va negar que l'actual president del Barça fos soci de CSSB Limited i va assegurar que la signatura va ser en concepte de testimoni. Una pràctica que, segons l'argumentació d'Oliver, és habitual als països orientals –CSSB Limited tenia la seu a Hong Kong.

En la seva declaració Laporta no ha fet referència a aquesta signatura, que forma part del contracte d'una altra causa judicial relacionada amb CSSB Limited i Core Store, però sí que ha parlat sobre un dossier que CSSB Limited va enviar a alguns inversors per explicar-los el projecte del Beijing Institute Technology of Football Club (BIT), una entitat esportiva de la qual la societat va adquirir el 50% de la propietat l'abril del 2016. A la pàgina 2 d'aquest dossier (com es pot veure en la imatge inferior) es mostren els noms i les cares de Joan Oliver, Joan Laporta, Xavier Sala-Martín, tresorer en el primer mandat de Laporta al Barça, i Rafa Yuste, vicepresident esportiu del club blaugrana, com a responsables de CSSB i s'explica que l'objectiu del projecte és exportar al futbol xinès el model d'èxit que aquestes persones van implementar al Barça entre el 2003 i el 2010. Sobre aquest fet, Laporta ha assegurat durant la seva declaració en seu judicial que desconeixia la seva aparició en aquest dossier i que no se li va demanar permís per sortir-hi.

Els cinc contractes de préstec

El guanyador de la Primitiva i la seva família van posar una querella contra tres societats i set persones, entre les quals Laporta i Oliver, per cinc contractes de préstec d'un total de 4,7 milions d'euros en què els querellants eren els prestadors. La família explica que la presència de Laporta els va donar confiança a l'hora de tirar endavant l'operació. Malgrat que fa uns dies Laporta va dir en un comunicat que "en cap cas el bufet Laporta & Arbós va convèncer els querellats d’utilitzar aquest despatx per impulsar la inversió", en seu judicial ha admès que un advocat del seu bufet portava en aquell moment altres assumptes de la família querellant.

Qui és qui en les presumptes estafes que impliquen Laporta?

Abans de tancar el contracte de préstec amb CSSB Limited, la família ja havia firmat dos contractes de préstec el 2016 amb Core Store, una societat vinculada empresarialment amb CSSB Limited que presta serveis de consultoria esportiva. Laporta va ser administrador solidari i accionista de Core Store entre el 2011 i el 2019 i la seva seu en aquell moment era el despatx Laporta&Arbós. A més, a la querella per estafa hi ha dos contractes de préstec més, firmats per la família el 2018 amb l'empresa Gedo Distridep.

Causes judicials vinculades

D'altra banda, hi ha quatre causes judicials més per presumpta estafa amb relació a inversions a CSSB Limited o Core Store. En tres d'elles (una, pendent de ser admesa a tràmit) apareix Laporta com a querellat i en una altra hi és com a testimoni. També està en marxa una investigació de l'Agència Tributària sobre possibles irregularitats fiscals de Core Store.

Els documents que vinculen Laporta amb una societat imputada per estafa