Laporta, imputat en el cas Negreira per suborn

BarcelonaEl president executiu del Barça, Joan Laporta, des d'aquest dimecres també està imputat en el cas Negreira, després que el jutge que porta la causa, Joaquín Aguirre, hagi ampliat la investigació fins al juliol del 2008, un període que ja comprèn el seu primer mandat en la institució blaugrana, que va durar del 2003 al 2010. El jutge instructor li atribueix un delicte de suborn o, alternativament, un de corrupció entre particulars en la modalitat esportiva, a banda d'altres d'administració deslleial i falsedat documental, segons diu la resolució del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA.

El jutge ha recalculat el període de prescripció de la responsabilitat penal i això ha provocat que, a més dels expresidents del Barça Sandro Rosell (2010-2013) i Josep Maria Bartomeu (2013-2020), Laporta també formi part de la investigació sobre els pagaments presumptament il·lícits per part del club blaugrana a José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL.

Segons l'informe que va elaborar l'Agència Tributària sobre aquests pagaments, el Barça, sota el mandat de Laporta, va pagar a aquestes empreses 67.625 euros el 2004; 29.629 el 2005; 117.276 el 2006; 209.500 el 2007; 223.555 el 2008; 331.062 el 2009, i 477.222 el 2010. Així, en total, durant aquest període, el Barça va pagar 1.455.869 euros que, segons el mateix Laporta, Rosell i Bartomeu, van servir per obtenir informes arbitrals i, en cap cas, perquè els àrbitres afavorissin esportivament l'equip blaugrana. No ho veu igual la Fiscalia, que sospita que el club tenia "a sou" l'exvicepresident del CTA per guanyar-se el favor dels àrbitres, ni el jutge del cas, que insisteix en la seva última resolució que aquesta és l'única "deducció lògica" que explica els pagaments a Negreira i el fill.

Hi ha dues claus que expliquen que el jutge hagi pogut fer recular el rellotge fins al 2008 per investigar Laporta: a diferència de la Fiscalia, que només veu un delicte de corrupció esportiva en el cas Negreira, el jutge va decidir a finals de setembre que el delicte que encaixa millor en la causa és el de suborn. Per al magistrat, el càrrec que ocupava l'exvicepresident del CTA és equiparable al d'un funcionari públic, per molt que la RFEF no tingui aquesta condició sobre el paper. A més, afegeix un nou raonament i explica que cal aplicar la modalitat continuada del delicte de suborn, perquè si no els investigats sumarien tants delictes com pagaments hagués fet el Barça a Negreira entre el 2008 i el 2018. "Com que la pena seria notòriament alta, el legislador ha fet servir la figura de l'anomenat delicte continuat regulat en l'article 74 del Codi Penal", recorda el jutge.

El delicte de suborn continuat està castigat amb penes que poden arribar als set anys i mig de presó i té una prescripció més llarga, de 10 anys, que és el que permet arribar als últims dos anys del primer mandat de Laporta al Barça. Aquesta modalitat del delicte no només s'aplica a Laporta, sinó també a la resta d'investigats del cas Negreira: el Barça, Rosell, Bartomeu, Òscar Grau i Albert Soler -exdirigents i extreballadors del club- l'exvicepresident del CTA i el seu fill. En aquests dos últims casos, s'enfrontarien també a una inhabilitació especial per exercir un càrrec públic més llarg, perquè el jutge manté que han de tenir aquesta consideració de funcionaris.

Directius en el punt de mira

En la seva última resolució, el jutge del cas també recorda que la condició d'investigat per suborn continuat es podria estendre a tots els exdirectius del Barça i altres persones de l'organigrama del club que haguessin tingut relació amb els pagaments als Negreira entre el 2008 i el 2018, cosa que podria fer més llarga la llista d'imputats. Però, de moment, el jutge no els identifica ni els atribueix encara aquesta condició. En aquest període, sota el mandat de Joan Laporta, van ser directius del Barça les següents persones: Xavier Sala i Martín, Jacint Borràs, Jordi Torrent, Jaume Ferrer, Josep Antoni Colomer, Rafa Yuste, Maria Elena Fort, Josep Cubells, Joan Boix, Albert Perrín, Alfons Godall, Alfonso Castro, Xavier Bagués, Josep Ignasi Macià, Magda Oranich i Patrick Auset.

El magistrat insisteix que el Barça va pagar als Negreira durant 18 anys pel càrrec de vicepresident del CTA que va ocupar el pare durant pràcticament dues dècades. A hores d'ara, i a falta que li arribin els informes de la Guàrdia Civil, considera que es pot "deduir" que aquestes suposades comissions "satisfeien els interessos del club" i es traduïen en "designacions arbitrals tendencioses" o en "advertències" als àrbitres seleccionats per xiular el Barça de manera ordinària. Segons el jutge, això va provocar "una desigualtat en el tracte amb altres equips i la consegüent corrupció sistèmica del conjunt de l'arbitratge espanyol". Malgrat tot, Aguirre matisa que això no vol dir que tots els àrbitres fossin corruptes, "però sí alguns d'ells".

Durant la roda de premsa per presentar el tancament de l'exercici 2022-2023 i el pressupost del curs 2023-2024, el vicepresident econòmic del Barça, Eduard Romeu, ha estat preguntat per aquest assumpte i s'ha limitat a respondre que el tema "està en mans dels serveis jurídics del club" i que no li correspon a ell fer cap valoració sobre aquest assumpte. "El cas Negreira comporta que hàgim d'estar justificant coses als inversors (entre altres, del finançament de la remodelació del Camp Nou) que no ens agradaria haver de justificar. El tema és que reiteradament has d'anar repetint aquest tema", ha afegit.

Bartomeu demana un acte unitari amb Laporta i Rosell

Les reaccions al nou gir de guió del cas han arribat durant tota la jornada i l'expresident Josep Maria Bartomeu ha fet un petit comunicat on afirma que "davant la nova situació del cas Negreira, fora bo que, finalment, des del Club es pogués consensuar una acció conjunta i visible del tres presidents ara investigats en la fase d’instrucció. La dimensió i la volada mediàtica fa necessària, en benefici de l’honor, la imatge i la defensa dels valors del FC Barcelona, una mostra d’unió i de resistència que, a mes de donar un missatge d’unitat, reforci també la fortalesa dels nostres socis o simpatitzants. Ja es va intentar al principi d’aquest procediment (febrer 2023) i recentment l’expresident Sandro Rosell també ha fet una crida a trobar-nos per a deixar enrere disputes que mai no li fan cap bé al nostre Club”. De moment, el Barça encara no ha decidit si ho farà.