Laporta i la hipnosi col·lectiva
La mateixa setmana en què el Barça diu que apujarà els abonaments, que les obres del Palau Blaugrana estan als llimbs, que tanca Barça TV i deixa al carrer 120 treballadors, i en què també ha qüestionat al soci el model de propietat del club, arriba el partit contra el Betis, el Camp Nou s'omple, en el minut 10 es coreja “Messi, Messi” i aquí pau i després glòria. Impressiona, la veritat. Impressiona la capacitat de Joan Laporta i companyia per mantenir el personal en una espècie d'hipnosi col·lectiva en la qual qualsevol indici de crítica queda sepultada sota l'alegria de guanyar un partit de Lliga i el debut d'un xaval de 15 anys.
Ni una xiulada, ni una pancarta, ni una queixa. Res. Explicacions com que la pujada del preu dels abonaments no és tal, sinó “un producte diferent”, o que no hi ha una partida prevista per a la construcció del nou Palau perquè està en “contingències”, tot i que els socis van votar que el pavelló estigués inclòs en els 1.500 milions que van aprovar en una assemblea extraordinària, passen pràcticament inadvertides. Són meres anècdotes per a una massa social pendent de la quantitat de maletes amb què va arribar Messi a Barcelona i el menú del restaurant en el qual va sopar amb Alba i Busquets.
El relat sobre el retorn del mite encara que sigui en un estadi de Montjuïc ple de guiris passa per sobre del penós acomiadament de treballadors que, a través del canal de televisió de l'entitat, ajudaven a construir el Més que un club. Els vuit milions d'euros d'estalvi són una gota en l'oceà dels salaris de jugadors i executius. ¿Però a qui li importa tot això quan existeix la possibilitat que el Leo pugui renovar els seus vots d'amor amb un Laporta que el va deixar tirat i va ser testimoni en primera fila del seu plor desconsolat en el comiat mentre Antonela rebuscava en la bossa i li passava un mocador? A ningú, pel que sembla.
Els socis i els aficionats blaugranes estan anestesiats, i Laporta no para de repetir-los que l'única cosa important ara és mantenir-se units, no dubtar, fer costat al primer equip en el seu camí cap al títol de Lliga i ser resistents a les campanyes de desprestigi orquestrades des de la pèrfida capital de l'Estat amb els seus potents altaveus en els mitjans de comunicació. La crítica brilla per la seva absència i en el minut 10 el Camp Nou canta “Messi, Messi”. La hipnosi està funcionant.