Laporta i la gestió de la vergonya

BarcelonaEl Barça té un problema amb la gestió de les entrades al Camp Nou des de fa massa temps i això no ha afectat la junta de Joan Laporta com un bolet inesperat. No haver prioritzat canviar dinàmiques endèmicament dolentes només entrar al club ha esclatat a la cara del nou govern –que, per cert, ja no és tan nou–. Hi ha un entramat de turoperadors oficials i no oficials, grups organitzats de revenda i màfies diverses que campen sense control com paràsits de l’entitat sense que ningú els freni, perquè la pela és la pela i donen diners. Hi eren amb Rosell –accionista de Viagogo–, van seguir amb Bartomeu i també hi són amb Laporta. Han canviat els presidents, però la tendència s’ha agreujat en plena decadència pandèmica i amb una massa social en crisi. Mirar cap a una altra banda, fer caixa…, fins que un dia t’envaeixen la casa i et vomiten a sobre. 

El Barça necessita fer calés com sigui i per això es va celebrar la reobertura del Camp Nou com si fos un trofeu: "Taquillatge, per fi!" En la nit fatídica de la profanació es van recaptar més de 3 milions d’euros…, però es va perdre un títol i bona part de la dignitat. Que gairebé la meitat dels assistents fossin alemanys resumeix fins a quin punt l’estratègia d’explotació de les 35.000-40.000 entrades que té el club per partit és errònia. El que va passar no és una relliscada, és una negligència greu que ha de comportar responsabilitats. Per què i com se sostenen aquestes mecàniques? Qui les permet? Quants diners ingressa el Barça gràcies als intermediaris? Pot confiar en el club l’abonat que cedeix el seu carnet sense res a canvi? Per què no s’ha agilitzat més l’entrada de socis en llista d’espera?

Preguntes com aquestes necessiten respostes en el compte enrere cap a un futur Camp Nou que el president va projectar amb 110.000 seients un cop estigui remodelat. L’exèrcit de white walkers encara podrà ser més ampli. S’agraeix que, com a mínim, Laporta o la vicepresidenta Elena Fort hagin donat la cara –i alguna solució– en un moment tan complicat en què d’altres no ho haurien fet. Ara només cal que l’adjunt a la presidència Enric Masip entengui que culpar el soci a Twitter, i demostrar així que no sap què diuen els Estatuts, perjudica tothom. Sort que tot això no passava el dia que van convidar la plana major de Spotify a celebrar l’acord facilitat per Darren Dein: imagineu-vos la foto que vam caçar a la llotja amb milers d’aficionats de l’Eintracht cantant i ballant al fons! Afortunadament, ja està al sac, votat i ben lligat.