Així s'han desempallegat Alemany i Laporta del 'club dels 400 milions'

BarcelonaQuan el Reial Madrid de Florentino Pérez va dipositar la clàusula de rescissió de Luís Figo, el Barça va embogir amb la butxaca plena. Urgit pel fort impacte que suposava veure l'etern rival arrencant un símbol blaugrana a cop de talonari, el llavors president del club, Joan Gaspart, va fer servir els diners per omplir el forat amb fitxatges il·lusionants. Corria l'any 2000, els traspassos es quantificaven en milions de pessetes i el Barça se'n va gastar 14.000 en Overmars, Petit, Alfonso i Gerard. Cap d'ells va oferir un rendiment semblant al de Figo. La conseqüència va ser gairebé un lustre de foscor.

La història és cíclica i es va repetir amb altres protagonistes i algun matís 17 anys més tard, quan el totpoderós PSG va decidir trencar el mercat futbolístic pagant els 222 milions de la clàusula de rescissió de Neymar Júnior. El Barça, llavors presidit per Josep Maria Bartomeu, va reaccionar al cop amb el mateix instint que Gaspart anys enrere: pagant milionades per noves estrelles que reparessin la trencadissa. Ousmane Dembélé, Philippe Coutinho i Antoine Griezmann van ser els escollits per acompanyar Leo Messi, Luis Suárez i altres vaques sagrades que, en paral·lel, van aprofitar la debilitat institucional per firmar contractes astronòmics. L'aposta va servir per guanyar Lligues, però a Europa la glòria es va continuar resistint.

Del denominat internament com el club dels 400 milions, Dembélé ha sigut l'últim a volar. El sobrenomenat Mosquit ja és nou jugador del PSG després de sis temporades al Barça. Els francoqatarians paguen 50 quilos per l'adquisició, però el Barça només en veurà aproximadament la meitat en virtut del sui generis contracte de renovació que el club català i l'extrem van firmar l'estiu passat. Malgrat la insistència del tècnic Xavi Hernández en la continuïtat de Dembélé, el document plantejat pel director de futbol blaugrana, Mateu Alemany, obria de bat a bat la porta a un desenllaç com el que finalment s'ha acabat produint. Menys Xavi, que lamenta la pèrdua d'un futbolista fetitxe, tothom hi surt guanyant.

A diferència de les de Coutinho i Griezmann, la sortida de Dembélé és l'única que genera una plusvàlua a efectes de fair play. Els 105 milions més variables que va costar el seu fitxatge van ser amortitzats abans de l'estiu del 2022. Ara bé, en termes generals, com que el seu rendiment no ha sigut regular per culpa de les lesions i de la seva escassa comprensió del joc col·lectiu, el seu valor s'ha desplomat sis anys després de la seva presentació com a blaugrana. El Barça avalua positivament la seva marxa perquè deixa diners a la caixa 12 mesos més tard que hi hagués el risc que se n'anés lliure de traspàs, però sobretot per l'estalvi que suposa en l'àmbit salarial. Als despatxos esportius, amb Deco i Alemany al capdavant, celebren l’adeu. Una altra cosa és com s'ho prengui Xavi, que després del partit contra el Milan va admetre que estava "decebut" amb el futbolista.

Pèrdues i devaluacions inevitables per al Barça

El Barça perd de vista Dembélé, que en sis cursos s'ha absentat de 119 partits per lesió, uns mesos després d'acomiadar també Griezmann, que va ser traspassat a l'Atlètic de Madrid per només 20 milions, la meitat del preu estipulat perquè el francès tornés a la disciplina matalassera. Aquesta va ser la solució que van trobar Alemany i Laporta perquè el salari del futbolista no impactés en aquest curs 23-24, l'últim que figurava al contracte entre les dues parts que es va firmar l'estiu del 2019, abans del coronavirus. Griezmann va fer uns bons números com a blaugrana malgrat la seva complexa convivència amb Messi, però el club no se'l podia permetre amb un sou brut de gairebé 50 milions anuals. Per això va acceptar una venda a baix preu que contrasta amb els 120 quilos que Bartomeu va acceptar pagar per ell fa ara quatre anys.

Però el fitxatge més ruïnós de l'anterior mandat va ser sens dubte Coutinho, que va arribar procedent del Liverpool per 120 milions més 40 en variables. Havia d'omplir part del forat de Neymar i començar a fer oblidar Iniesta, però mai va aconseguir cap de les dues coses. En conseqüència, i després d'una cessió al Bayern Munic la temporada 19-20 i d'una greu lesió al menisc, la junta de Laporta només se'n va poder desempallegar amb una operació de mínims amb l'Aston Villa, que primer se'l va quedar cedit a canvi de pagar-li només la fitxa i després el va fitxar en propietat per 20 quilos, la meitat dels que estipulava l'opció de compra. La xifra no es va computar íntegrament com a plusvàlua encara que el brasiler fos dels jugadors que van ser devaluats voluntàriament per Laporta en el tancament de l'exercici econòmic 20-21.