Laporta compra la Superlliga de Bartomeu

BarcelonaEl dia que Josep Maria Bartomeu anunciava la seva dimissió, i enmig d'un discurs de gairebé mitja hora de durada, va informar que la directiva havia decidit en el seu últim dia de mandat "acceptar les condicions per participar en la Superlliga europea". Una frase que va quedar totalment eclipsada perquè aquell dia l'interès era en un altre lloc. Mig any després, i ara sota la direcció de Joan Laporta, el Barça, com un dels clubs fundadors, anunciava formalment la creació d'aquesta competició que revolucionarà el futbol europeu i, de retruc, sacsejarà el futbol mundial.

El projecte es va començar a gestar la temporada 2016/17, amb converses "molt discretes" entre els clubs implicats. Bartomeu, que acabava de guanyar les eleccions, va ser "dels que més va tirar del carro" per fer-ho possible, comenta a l'ARA Xavi Vilajoana, aleshores directiu del club. La idea va prenent cos i tot s'accelera amb la pandèmia i la necessitat imperiosa de trobar diners sota les pedres. "És cert que hi ha una variable econòmica important, però no és només això. Era una demanda dels aficionats", afegia. A través de l'Observatori Blaugrana, la junta va anar fent enquestes en què preguntava als socis sobre una hipotètica competició europea amb els millors. La resposta va ser positiva. Uns anys després, els socis han sabut que d'hipotètica tenia ben poc. "S'ha treballat amb la màxima discreció".

De totes maneres, la Superlliga, o l'opció de traslladar al futbol el model d'èxit que havia funcionat amb l'Eurolliga de bàsquet, feia anys que estava sobre la taula. I era una proposta que Laporta ja veia "molt interessant" la temporada 2003/04, la seva primera com a president blaugrana. Sense anar més lluny, al documental FCB Confidencial se'l veu parlant-ne obertament amb Augusto César Lendoiro, aleshores president d'un Deportivo que en aquella època hauria pogut aspirar a ser un dels clubs convidats. Avui els gallecs són a Segona.

Laporta, crític en campanya

Tot i fer-se discretament, era de domini públic que els grans clubs estaven darrere d'aquesta idea i per això es va tractar el tema en campanya i Laporta va ser crític amb aquesta proposta. Va arribar a assegurar que es podia "carregar el negoci del futbol" i "l'essència" d'aquest esport. Avui, un cop a la llotja del Camp Nou, la visió és diferent: "No hi ha hagut un canvi de criteri, sempre es va dir que s'hauria de veure què era", apunten ara des de la directiva. A l'entitat no volen fer declaracions públiques i es remeten al comunicat conjunt publicat per tots els clubs fundadors.

La junta de Bartomeu va deixar el projecte molt madur, però quedaven per enllestir "els serrells". "En les darreres setmanes hi ha hagut converses molt intenses", expliquen des de les oficines. Més concretament, "s'han modificat conceptes de format". Però això no és tot. "Encara queda molta feina per fer abans que es jugui el primer partit de la Superlliga", diuen. Si el projecte es va cuinar sense fer soroll, la intenció dels nous gestors del Barça és evitar fer mullader i mantenir-se en un segon pla, almenys a nivell mediàtic. "Tot s'anirà explicant quan toqui".

El dubte de l'assemblea

L'últim punt que queda pendent fa referència a l'assemblea, si cal demanar o no el vistiplau dels compromissaris. Els estatuts no especifiquen les competicions a les quals juga el club. Des de la junta actual s'inclinen per la tesi que no seria necessari, tot i que han demanat cobertura jurídica per resoldre-ho. En canvi, Vilajoana insisteix que sí que és obligatori, perquè es tracta de la creació i de la integració a una nova associació de clubs. Com a precedent, quan el Barça va passar a jugar l'Eurolliga de bàsquet, ara fa dues dècades, es va tirar pel dret sense l'assemblea.