Mentre el Barça crema

BarcelonaDurant les últimes eleccions del Barça, la periodista Elisenda Carod va fer un test als candidats a la presidència dins d'una secció del programa d'humor de TV3 Està passant. Potser al tractar-se d'un programa d'humor els candidats estaven relaxats, ja que Carod va enxampar-ne dos amb una pregunta trampa. La pregunta era: "Quina d'aquestes tres jugadores fitxaries per reforçar el Barça femení?" I les opcions de resposta: "Asisat Oshoala, Andrea Pereira o Leila Ouahabi". Pregunta trampa, ja que llavors les tres jugadores ja eren del Barça. Víctor Font va admetre no saber que Leila aleshores era jugadora del Barça; Toni Freixa no va caure en el parany, i Joan Laporta, després de riure al sentir el cognom de la Leila, va admetre que no les coneixia. No sabia qui eren tres jugadores llavors importants al club blaugrana.

Que llavors l'equip femení no importava gaire a Laporta és una evidència. Però un cop ha entrat en un Barça en flames, el president s'hi ha aferrat. Ha descobert un equip que, en lloc de perdre diners, en genera. Que en lloc de provocar debats, genera unanimitat. Que en lloc de perdre, guanya. Que en lloc de semblar del passat, significa futur. A Laporta li ha passat el mateix que a tantes persones a Catalunya, com els ha passat a familiars meus. Ha passat de no saber-ne gaire cosa a veure els partits i emocionar-se amb aquest equip. Just en una temporada en què tot semblava anar malament, han estat elles de nou les salvadores. Les que han il·lusionat el barcelonisme, les que han fet que 40.000 persones anessin a Bilbao amb el cap alt. Ara caldrà gestionar el relleu a la banqueta, com ha tocat gestionar la renovació d'Alexia. És a evident que dins de tot equip hi ha problemes, però el femení té talent, relleu generacional, un directiu que hi toca prou i genera consens. Laporta, doncs, s'hi abraça.

Plora d'alegria amb el femení perquè el primer equip masculí s'ha trencat. Té l'incendi del cas dels avals, encara no ha tancat la renovació amb Nike, no queda clar quan es tornarà al Camp Nou, falten diners, Xavi marxa per la porta del darrere i el bàsquet potser no guanya cap títol important. El Barça encara un estiu clau, en què caldrà vendre i trobar diners on sigui per donar a Hansi Flick un bon equip. En què caldrà tancar operacions clau per garantir el futur d'una entitat amb molts deutes. Normal que Laporta s'emocioni amb les jugadores que mantenen ben alta la bandera del club. Mèrit d'elles, esclar. La directiva ha entès que calia cuidar-les, pel bé del club i pel seu bé. No perquè creguin gaire en la paritat (la junta directiva és plena d'homes) o l'esport femení, com s'ha vist amb la gestió del primer equip de dones de bàsquet. El futbol femení s'ha fet fort i la junta, per sort, les ha defensat. Un oasi mentre el Barça crema.