Lamine Yamal i la ultradreta

Amb 16 anys Lamine Yamal s'ha convertit ja en una de les sensacions de l'Eurocopa que s'està disputant a Alemanya. Va néixer a Esplugues de Llobregat, el seu pare al Marroc i la seva mare a Guinea Equatorial. Es va criar a l'humil barri de Rocafonda, que segueix reivindicant amb les mans cada vegada que marca un gol fent amb els dits el 304, els números del codi postal.

El jove extrem del Barça ha signat un contracte amb Adidas per a 10 anys a canvi de 32 milions d'euros i ha pogut comprar un pis nou a la seva àvia, el seu pare i la seva mare. Hi ha qui vota una ultradreta xenòfoba i racista que ni tan sols el considera espanyol o català de soca-rel, que demonitza i deshumanitza xavals com ell i que, si pogués, els expulsaria vagi vostè a saber on.

Kylian Mbappé és fill d'un immigrant camerunès i d'una dona d'origen algerià. Va néixer i va créixer a Bondy, un municipi de la perifèria nord-est de París, la típica banlieue francesa de classes populars i fortíssima immigració que pertany al departament del Sena Saint-Denis, un dels més pobres del país. La seva crida als joves francesos perquè exerceixin el seu dret a vot a les legislatives afegint al seu discurs les paraules valors, diversitat, tolerància i respecte va ser un missatge inequívoc contra la ultradreta del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, tot i que no l'anomenés de manera explícita. No aixecar la veu, passar de llarg, escudar-se en "Jo soc futbolista i no entenc de política" també és posicionar-se, encara que molts no ho creguin.

Lamine Yamal, Mbappé i molts altres han pujat a l'ascensor social gràcies al futbol, que també els ha donat un altaveu que poden triar utilitzar o no. Però no són ells els únics que han de carregar aquesta responsabilitat, aquest pes, aquesta pressió. Els seus companys blancs, amb pares, avis i besavis també blancs, nascuts i criats en països que relacionen immigració i diversitat amb delinqüència, que toleren els discursos de l'odi i que callen davant de l'auge de l'extrema dreta a tot Europa, també poden fer servir el megàfon i deixar de fugir d'estudi.

I no, no és necessari que estructurin cap dissertació sobre denses qüestions socioeconòmiques. N'hi ha prou que tinguin clar que la ultradreta és racista, xenòfoba, misògina, homòfoba i que el silenci, a ells i als seus col·legues, tampoc els protegirà.