Respecte per la llibertat d’expressió

BarcelonaUn tifo amb la senyera, els colors blaugranes i el lema “Barça! Barça! Barça!” serà l’única acció reivindicativa que el Barça farà a la final de Copa de dissabte al Wanda Metropolitano. Ahir durant l’acte de presentació del llibre Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport el president Josep Maria Bartomeu va explicar el posicionament del club davant d’una final que serà bulliciosa per tota la reivindicació que l’envolta. El màxim dirigent blaugrana, que va qualificar el context actual de Catalunya de “gran dificultat”, va elaborar un discurs que va girar al voltant d’una demanda de “respecte” en diversos aspectes, com el “dret a decidir de tots els pobles”, i va apel·lar a la “llibertat d’expressió” argumentant que les xiulades que hi ha hagut els últims anys a l’himne espanyol no han sigut per “menystenir cap símbol, sinó en protesta per determinades actituds contra el poble de Catalunya en els últims anys”. També va demanar als aficionats que assisteixin a la final que ho facin de manera “cívica i pacífica”. El president del Barça va tenir un discurs més contundent que en altres ocasions, però que s’aigualeix perquè l’única acció del club al Wanda serà la lona amb el lema “Barça! Barça! Barça!”, un missatge que no dista gaire del “Tots units fem força” que es va exhibir en la final de l’any passat també a Madrid, tot i que el context polític ha canviat força.

“Els últims mesos el Barça ha insistit a recordar que el club sempre estaria al costat del que pensés la majoria del poble de Catalunya, tenint present que representem una massa social plural”, va dir el president blaugrana en una frase que comença valenta, però que acaba neutra, com el missatge del tifo. El lema “Barça! Barça! Barça!” quaranta anys enrere, en un context de censura i en la ploma de Vázquez Montalbán -va titular així un dels seus articles a la revista Triunfo -,estava carregat de simbolisme per explicar el caràcter identitari del Barça, però, actualment, amb una societat i un club molt més global, perd gran part de la potència que va tenir llavors i s’instal·la en una neutralitat que busca acontentar a tothom. Un missatge que pot ser considerat neutre a causa de la situació política de Catalunya i que recorda la insubstancialitat del tifo “DRE” (Diàleg, Respecte i Esport) que es va mostrar al Camp Nou després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El caràcter d’aquesta junta, que tindrà en l’Espai Barça la seva principal herència, s’ha mogut sovint en la neutralitat pel que fa al context social i polític de Catalunya. Ahir Bartomeu va apel·lar al concepte de respecte com a eix argumental. Respecte per “les institucions catalanes, per la llibertat d’expressió i pel dret a decidir”. Respecte per “les majories, però també per les minories” i la “discrepància”. Respecte per “la voluntat de les persones, per les seves llibertats i pels seus drets civils”. I va acabar reclamant que ningú s’aprofiti dels colors del Barça ni de l’escut, perquè pertany a “tots”. El seu to més contundent va arribar quan es va referir a la paraula justícia : “Demanem respecte pel significat de la paraula justícia, una justícia que permeti acabar amb la insòlita situació de presó provisional que pateixen, no tan sols els polítics, sinó també persones com l’expresident Sandro Rosell, que ja fa quasi un any que està en presó provisional, que considero desproporcionada”.

Samarretes grogues, l’alternativa

Abans de les paraules de Bartomeu i davant la falta d’acció del club, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i l’associació Drets, mitjançant un comunicat conjunt, es van sumar a la crida feta per més de quaranta penyes i grups d’opinió blaugrana que consisteix a animar l’afició a portar la samarreta de la senyera o una de groga sota la blaugrana amb la intenció de “mostrar-la de manera clara i conjunta en el moment que somni l’himne espanyol”. Les quatre entitats sobiranistes van celebrar “la mobilització espontània de l’afició del Barça” i van defensar el color groc com a símbol per “demanar dins l’estadi l’alliberament de totes les persones preses i exiliades per motius polítics”.

Tebas: “Xiular l’himne és violència”

Però les entitats sobiranistes i el Barça no van ser les úniques parts que es van posicionar ahir respecte a la final de Copa. El president de la Lliga, Javier Tebas, també hi va dir la seva. El mandatari va afirmar que xiular l’himne espanyol “pot ser considerat com a violència verbal”. “Si nosaltres [la Lliga] el crit «Puta Catalunya» l’hem denunciat com a violència quan el Barça ha jugat en molts camps d’Espanya, per a mi xiular l’himne és violència verbal”. Tebas va dir que totes dues coses provoquen “el mateix mal psicològic”. Preguntat sobre si xiular un futbolista també seria considerat violència verbal, Tebas va dir que “no és el mateix xiular una bandera o un cap d’estat que xiular un jugador en un context esportiu”. El dirigent també va valorar la possibilitat d’accedir amb estelades al Wanda: “Si no van ser prohibides per la Delegació del Govern espanyol fa uns anys, hauran d’entrar al camp de la mateixa manera que entren al Camp Nou. Si no hi ha normativa, no s’han de prohibir”.

D’altra banda, ahir la Delegació del Govern espanyol va informar que uns 3.200 efectius (700 més que a la final que el Barça i el Sevilla van disputar el 2016 al Vicente Calderón) formaran un ampli dispositiu de seguretat per a la final de Copa a Madrid, considerada d’alt risc. L’òrgan governamental també ha justificat aquest increment perquè el cap de setmana del 21 i 22 d’abril a Madrid també hi haurà el partit Atlètic-Betis i la marató madrilenya.

Discurs del president Josep Maria Bartomeu