L'última amenaça a La Masia
L'Aràbia Saudita, amb un gir d'estratègia que implica fitxar talent jove europeu, ha anat a pescar al planter blaugrana
BarcelonaEl mercat hivernal de l'Aràbia Saudita ha tancat amb un moviment inèdit fins ara en la història del Barça. Unai Hernández, un dels capitans del filial i que va aterrar a La Masia el 2022 procedent del Girona per jugar al juvenil, se'n va a l'Aràbia Saudita. Que Hansi Flick no hagi comptat amb ell i l'oferta econòmica temptadora de la Saudi Pro League han convençut el migcampista de 20 anys per marxar aquest mateix gener. Hernández encadenava 20 titularitats aquest curs a la Primera RFEF –la tercera categoria del futbol estatal–, havia marcat nou gols i repartit tres assistències. Jugarà a l'Al-Ittihad Jeddah, que pagarà un pessic pròxim als 5 milions d'euros entre fix i variables al Barça per una promesa que acabava contracte el 30 de juny.
La marxa d'Unai Hernández no és un cas aïllat, sinó que confirma el canvi d'estratègia de la principal competició de clubs del golf Pèrsic i la que més inverteix en traspassos: el 2023 va fregar els 900 milions de dòlars i, el 2024 es va quedar en 431 milions, segons dades recollides per l'agència Efe. La Saudi Pro League no només ha pescat a La Masia aquest gener, sinó que també ho ha fet a la de l'Espanyol. Miguel Carvalho (19 anys), migcampista que tenia contracte fins al 2027, ha fitxat per Al Qadsiah FC, tot i que jugarà cedit el que falta de temporada al Mérida, de Primera RFEF. El mateix club, a l'estiu, ja va pescar al planter del Girona, fitxant Iker Almena (20 anys).
El setembre també va marxar, en el seu cas cap a l'Al-Arabi SC de Qatar, un futbolista del planter del Betis: Rodri Sánchez (24 anys). Són casos precedits per una de les operacions més sonades perquè va ser de les primeres que involucrava els joves talents del futbol estatal. Amb 20 anys, Gabri Veiga va marxar l'estiu del 2023 cap a l'Al-Ahli saudita. La seva gran temporada al primer equip del Celta i la seva projecció van destapar l'interès de diversos clubs d'Europa, però va preferir acceptar la suculenta oferta econòmica de la Saudi Pro League, que també ha pescat a Portugal, Anglaterra o el Brasil, entre altres mercats.
![Rafa Yuste i Joan Laporta a la llotja de Montjuïc durant el Barça-Atalanta.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La nova estratègia de l'Aràbia Saudita
"Estem centrats en futbolistes sub-21 per incrementar la competitivitat i la longevitat. A més de donar als jugadors locals l'oportunitat d'entrenar i desenvolupar-se amb talent estranger", ha exposat el conseller delegat de la lliga saudita Omar Mugharbel en una entrevista recent al diari As. Als Cristiano Ronaldo, Benzema, Neymar, Firmino i companyia que han anat a esgotar els darrers anys de la seva carrera banyats en or, s'hi sumen ara futbolistes de 20 anys procedents dels planters del Vell Continent. Per promoure aquesta estratègia, la competició –bona part dels clubs estan controlats pel Fons d'Inversió Saudita– va fer un canvi en el reglament que permet tenir 10 estrangers als clubs, dos dels quals han de ser menors de 21 anys, dels 25 jugadors per plantilla.
"Primer de tot, cal diferenciar l'Aràbia Saudita del Qatar. No són comparables. A l'Aràbia Saudita hi ha molta més població [prop de 40 milions, pels menys de 3 del Qatar] i cada cop hi ha més afició pel futbol. Als partits grans, els estadis s'omplen. Els dos darrers anys, la competició s'ha potenciat molt. A més a més, el 2034 el país acollirà el Mundial", resol a l'ARA un executiu que treballa en un dels principals clubs de futbol saudites. "La competició primer va invertir en jugadors contrastats, grans noms. Després, també s'han fitxat entrenadors, directors esportius... S'importa talent de fora. El següent pas és que vinguin jugadors joves. S'està fugint dels fitxatges de veterans tret que siguin molt top. És un projecte amb continuïtat. Amb un pla definit", afegeix la mateixa font, sobre una competició que també ha temptat el madridista Vinícius.
Per què marxa un futbolista jove a l'Aràbia Saudita?
A banda dels diners, què pot temptar els joves per anar a jugar a l'Aràbia Saudita? Òscar Perarnau, director esportiu de l'Espanyol entre el 2012 i el 2016 i que actualment treballa en un projecte personal de mentoratge esportiu, en desgrana alguns dels motius. "És una decisió molt personal. Per la informació que m'arriba de la gent que treballa allà, és que també se'ls convenç confirmant-los que és una lliga competitiva i que jugaran amb altres futbolistes de gran nivell. A més a més, pot suposar un repte personal per a aquests nois de provar noves experiències. També els ofereixen contractes que els donen seguretat no només en l'àmbit personal, sinó també familiar –exposa Perarnau–. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que, com que són tan joves, tenen temps de tornar. Però anar-hi també suposa un risc, clar, perquè ara mateix és un futbol amb menys visibilitat que l'europeu", afegeix.
Si el camí que emprenen aquests joves serà de tornada és encara una incògnita, perquè és un fenomen molt recent. "El mercat de l'Aràbia ara s'està dirigint cap a aquests jugadors joves que tenen bona pinta, però que no són considerats pels clubs com els més top, perquè aquests no es venen. Són bons talents, però que, en teoria, no estan cridats a arribar a l'elit. Crec que serà una cosa residual, perquè els joves talents que volen arribar al màxim nivell europeu no aniran a cremar-se a l'Aràbia. Ara bé, pels de nivell intermedi, és normal que els clubs també acceptin vendre'ls: és una manera de fer diners", resol a l'ARA un professional de la confecció de plantilles de futbol que ha treballat en diversos clubs de la Lliga espanyola.
