L'oposició del Barça comença a moure la cua
Els aspirants a la presidència del club ja estan fent trobades per esbossar candidatures de cara a les eleccions del 2026
BarcelonaL'estiu del 2026 està marcat en vermell en el calendari del Barça. És la data que s'ha d'acabar de construir el nou Camp Nou. I també la data en què s'acaba el mandat de Joan Laporta. Els dos fets estan connectats, perquè la intenció de la junta actual és aprofitar l'efecte mediàtic de tenir un estadi completament reformat perquè serveixi d'impuls en els comicis. Però el Barça és un club que viu permanentment en la inestabilitat política i el mal rendiment esportiu i econòmic de l'entitat pot provocar que les votacions s'accelerin. De moment és només una hipòtesi, tot i que de manera discreta alguns candidats o aspirants comencen a moure els fils per quan arribi l'hora d'optar al seient preferencial de la llotja blaugrana.
Sovint es diu que els partits a l'estadi serveixen com a termòmetre, però l'exili a Montjuïc ha tirat per terra aquesta tesi. Només hi ha 17.000 abonats i la majoria de la graderia està omplerta d'aficionats o turistes que no tenen dret a vot. L'ambient ha canviat, com es va demostrar en el Barça-València de fa dues setmanes, on la graderia es va posar a fer l'onada quan l'equip estava empatant a dos. Un fet impensable al Camp Nou. La junta de Laporta viu molt més còmoda en un entorn molt menys crític, segons coincideixen a dir la majoria de presidenciables o antics candidats amb els quals ha contactat l'ARA per elaborar aquest reportatge.
L'opció d'una moció de censura sembla descartada
Els últims dies s'ha especulat a través de les xarxes socials amb una possible moció de censura, però l'opció sembla descartada, almenys a curt termini. Fan falta 16.000 signatures per forçar la votació i els presidenciables consideren que la massa social està desencantada, però no fins a l'extrem del 2020, l'any del 2-8 a la Champions i de Messi enviant un burofax per marxar del club. De fet, els impulsors d'aquella moció –que va acabar forçant la dimissió en bloc de la directiva de Josep Maria Bartomeu– admeten que van recollir les firmes contra tot pronòstic.
Malgrat que aquesta temporada hagi estat irregular en el primer equip masculí, i que hi hagi dubtes sobre el rumb econòmic de l'entitat, el president Laporta manté un grau elevat de popularitat entre la massa social. Hi ha hagut conflictes, com la gestió dels abonaments al Lluís Companys, però al club sostenen que han estat minoritàries i a la llotja no tenen la sensació que els belluguin la cadira. Això converteix Laporta en el primer candidat per a les eleccions del 2026. Al seu equip directiu hi ha alguns noms, com Elena Fort, Juli Guiu o Ferran Olivé, que han manifestat en cercles íntims el desig d'aspirar algun dia a la presidència. En qualsevol cas, no com a oposició a Laporta sinó com a continuistes de la seva gestió. Per tant, tan sols farien el pas si l'actual president no volgués seguir al càrrec.
Qui manté les aspiracions és Víctor Font, que actua com a cap de l'oposició avalat pels 16.679 vots que va treure a les eleccions del 2021. Manté un equip de treball en clau blaugrana, fa una compareixença anual de balanç del club i es deixa veure sovint en desplaçaments dels diferents equips. Defensor d'un canvi de model de governança, només garanteix que seria candidat si les eleccions fossin ara mateix. Més endavant, decidirà en funció del context. En canvi, és molt poc probable que hi sigui Toni Freixa, candidat que va treure 4.769 vots als últims comicis. Des del seu entorn asseguren que no farà el pas, però, al consultar-li l'ARA, no ha negat ni desmentit aquesta possibilitat. Mentre que Agustí Benedito, segon a les eleccions del 2010, candidat el 2015 i precandidat el 2021, dona per tancada la seva etapa com a aspirant.
Les possibles cares noves a les eleccions del 2026
Com en totes les eleccions hi haurà cares noves. Una d'elles, com va avançar el diari Sport, pot ser Joan Camprubí Montal, besnet d'Agustí Montal Galobart i net d'Agustí Montal Costa, dos expresidents blaugranes. Només té 36 anys, però ja ha deixat caure, en algunes trobades, la intenció de fer el pas en el futur, tot i que no necessàriament el 2026. En canvi, sí que hi serà Marc Ciria, economista que va formar part de la candidatura de Laporta el 2015. Alertat per la situació financera del Barça, fa temps que estudia els números i s'ha deixat veure en múltiples espais de debat sobre l'actualitat barcelonista. El dubte és si acabarà sent candidat o si finalment s'enrolarà en alguna candidatura ja existent, un fet que encara no ha decidit. Al contrari del que passava fins ara, els nouvinguts no hauran de presentar cap aval, arran dels canvis en la llei de l'esport. De totes maneres, aquesta circumstància pot canviar si tira endavant la modificació dels Estatuts que promou la directiva actual i es regula l'aval a la carta magna blaugrana.
El nom de Gerard Piqué sempre sona quan es parla d'eleccions. Ja passava quan encara era jugador. Però descarta aspirar a la presidència a curt termini, ja que actualment està més centrat en els seus negocis i projectes com la Kings League. I tampoc hi serà Jordi Roche, un empresari que va estar treballant dos anys a l'ombra per presentar-se, el 2021, però que a última hora es va fer enrere. Era un perfil que agradava molt al sector bartorosellista, perquè era una cara nova que no es podia vincular directament ni a Sandro Rosell ni a Bartomeu. En canvi, proposava una línia de gestió continuista. El 2021 va tancar la carpeta del Barça i des d'aleshores s'ha dedicat als seus projectes personals, descartant en absolut qualsevol opció d'aspirar a la presidència.
Precisament, un altre nom que ha tornat a sonar és el de Sandro Rosell. El seu entorn admet que s'han fet trobades en aquest sentit, però asseguren que no té, de moment, intenció de tornar al Barça. Tot i així, una part del seu cercle més íntim l'està intentant convèncer, i al·lega que després de passar injustament dos anys a la presó i de ser absolt dels diferents casos judicials en què estava implicat, té suficient popularitat per convèncer la massa social culer.
Els moviments electorals es concentren, de moment, en trobades a restaurants i cases particulars de la zona alta de Barcelona. En privat i amb discreció. La previsió és que, si no canvia l'statu quo, totes aquestes converses comencin a fer-se públiques el primer semestre del 2025, un any abans dels comicis, perquè els aspirants comencin a guanyar notorietat entre la massa social. No falta tant.