L'hora de tocar de peus a terra
Fer la carta als Reis és fàcil. S’agafa el catàleg, es van passant pàgines i es marquen les joguines que l’infant desitja. Després, aquella carta plena d’il·lusió se la miren els que han de pagar la festa i, en general, es posen les mans al cap. Al final arriben els regals. No hi són tots, per descomptat, sinó una selecció. Algun de gros i uns quants de petits. Depèn de fins on arriba el pressupost.
Al Barça, la llista de desitjos implicaria fer almenys dos cops d’efecte, amb Robert Lewandowski i Bernardo Silva. Passar per davant dels altres pretendents de Raphinha. Pispar Koundé al Sevilla i furgar en la ferida del Chelsea prenent-los Azpilicueta i Marcos Alonso. Sis operacions a cop de talonari que Mateu Alemany i Jordi Cruyff tenen al cap des de fa mesos. De moment ja hi ha al sarró Franck Kessie i Andreas Christensen. Això sí, fitxats a cost zero.
Joan Laporta és un president que pensa en gran. Forma part del seu ADN. I l’ambició no té límits quan veu –o intueix– que el vent li bufa a favor. Ha tancat la “palanca” televisiva, ha salvat els comptes del curs 2021/22 i ara confia vendre l’altra part dels drets audiovisuals per tenir caixa i poder fitxar. El president confia en una plusvàlua de 400 milions i, d’aquests, invertir-ne 200 en incorporacions. Un pla perfecte si no fos per tres petits detalls. El primer, que la venda no està tancada. El segon, que no sembla factible fitxar tot el que vol fitxar el Barça per 200 milions. I el tercer, que segueix havent-hi problemes amb el límit salarial de la Lliga per inscriure els nouvinguts.
Al Camp Nou es viu un moment d’optimisme. S’ha recuperat l’autoestima i el president vol aprofitar l'embranzida per fer un equip que aspiri a Champions. És bo pensar en positiu i marcar-se grans objectius. Però també és necessari tenir algú al costat que et faci tocar de peus a terra i entendre que és gairebé impossible aconseguir fitxar-ho tot. ¿Que al final es pot comprar absolutament de tot? Fantàstic! Celebrem-ho amb xampany i galetes.
Però com que no sembla fàcil, millor tenir un bany de realitat, tenir el cap fred, prioritzar i tenir paciència. Sobretot, convé no descuidar-se de reforçar bé la defensa i la davantera. Trobar un altre central (ja em va bé que sigui Koundé), dos laterals (m’encaixen Marcos Alonso i Azpilicueta) i un golejador (Lewandowski, si és per 40 milions, ja m’encaixa) ha de ser innegociable. De la resta, en podem parlar.