L'hora de Marc Casadó, el líder que ha hagut d'esperar

BarcelonaEn una època en què els últims joves talents del Barça irrompen al primer equip gairebé sense passar pel filial, Marc Casadó representa el camí més tradicional: anar complint etapes formatives fins a guanyar-se una anhelada oportunitat. Nascut a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) el 14 de setembre de l'any 2003, ha aconseguit tenir fitxa de professional aquest mateix curs, quan complirà, ben aviat, els 21 anys. El seu és el camí més habitual, el que a priori es dissenya per als jugadors de la casa, però que xoca amb la irrupció de talent adolescent de la qual s'ha anat nodrint el Barça les últimes temporades. Són els casos de Lamine Yamal o, abans, Gavi, Alejandro Balde i Ansu Fati, futbolistes que van fer el salt directament del juvenil.

Casadó va aterrar al Barça el 2016, procedent de la Damm, un planter destacat del futbol català, per jugar a l'infantil A. Carles Martínez, actual entrenador del Tolosa de la Ligue 1 francesa, va ser un dels artífexs del seu fitxatge, juntament amb l'equip de captació del planter blaugrana i els seus directors de llavors, Jordi Roura i Aureli Altimira. Martínez, tècnic de l'infantil A aquell any, recorda la ràpida adaptació de Casadó al futbol base del Barça. "El futbolista que ja era llavors, en les categories inferiors, és també el futbolista que es pot veure ara: destaca pel seu lideratge, la lectura del joc i la seva intel·ligència tàctica. El seu fitxatge era clar, complia amb el perfil per ser un migcentre del Barça", explica el tècnic, que va acabar de decidir que la seva incorporació era un encert després d'un amistós contra la Damm.

Una de les altres virtuts de Casadó, que entronca directament amb els seus dots de lideratge, és la seva "capacitat per comunicar-se". No és difícil recuperar alguna imatge recent dels partits del Barça en què se'l pot veure conversant amb Hansi Flick, un entrenador molt avesat al diàleg amb els seus futbolistes. El migcampista celebra poder discutir accions tàctiques amb el seu tècnic i també trasllada les seves habilitats comunicatives al terreny de joc, per organitzar-se posicionalment amb els companys.

La temporada passada, al filial, van formar una gran parella amb Marc Bernal, lesionat de gravetat i a qui Casadó supleix ara com a pivot. "Al planter ja veies com amb cinc minuts de partit en tenia prou per analitzar les situacions del joc i les comentava amb l'entrenador. No és casualitat que hagi sigut capità", afegeix Martínez, que manté una relació pròxima amb el futbolista i el seu entorn.

Les seves capacitats tàctiques el converteixen en un futbolista polivalent, fins al punt que també ha jugat com a lateral dret, fet que li va fer guanyar-se l'apel·latiu bromista de "Kimmich" al vestidor (també perquè s'hi assemblea físicament), en referència al jugador del Bayern que Pep Guardiola va reconvertir de migcampista a lateral durant el seu pas per Múnic. On més ha jugat, però, és al mig centre. "La majoria de la seva trajectòria al planter és jugant de sis. Pot jugar com a interior, perquè la seva lectura del joc fa que sigui un futbolista que interpreta un rol, no una posició, però crec que on millor pot desenvolupar les seves virtuts és com a migcentre. Li agrada estar a prop de la zona de construcció. És un perfil diferent del de Fermín o Olmo, que tenen una mirada més ofensiva", analitza Martínez.

Flick havia prioritzat Bernal com a pivot, però després de la seva lesió va ubicar Casadó de migcentre en la golejada contra el Valladolid. El futbolista, que té en Xavi Hernández i Sergio Busquets els seus principals referents futbolístics, va respondre amb una actuació solvent: només va perdre la pilota en una ocasió i va completar amb encert 63 de 64 passades en els 61 minuts que va disputar. La lesió al turmell de llarga durada de Frenkie de Jong també ha impulsat que pugui tenir més protagonisme.

Una trucada decisiva

Casadó està vivint la consecució del somni que persegueixen els futbolistes del planter del Barça. Hi ha jugadors que estan tocats per una vareta i la promoció dels quals s'accelera. D'altres s'han de guanyar les garrofes seguint el curs normal de les etapes formatives. Casadó és dels segons. "És un cas com el d'Eric Garcia, que ha sortit dos cops del club per tornar, o el de Fermín, que també va anar cedit al Linares. Hi ha moments de dubte, en què no saps si ho aconseguiràs. Al Marc li va passar quan era juvenil", recorda Martínez, que li va trucar per animar-lo perquè seguís treballant i no perdés la confiança. "Són jugadors que valoren especialment ser al primer equip: són nanos de la casa que han tastat de primera mà com costa arribar i fer-se un lloc al primer equip", afegeix Martínez. Amb Hansi Flick, ha arribat l'hora de Marc Casadó.