L'homenatge de pell de gallina que aquest equip es mereixia

BarcelonaQui escriu aquestes línies confia i, fins i tot, s'atreveix a afirmar amb certesa que la pell de gallina i els calfreds d'emoció que ha viscut durant la disputa del Barça-Madrid d'aquest dimecres al Camp Nou han sigut compartits pels gairebé 100.000 aficionats que han omplert les grades. Un estadi que feia patxoca de veure, un mosaic amb el lema More than empowerment (més que empoderament), acompanyat de la senyera i els colors blaugranes, i una graderia plena a vessar que no han deixat d'animar en tot moment l'equip davant un Reial Madrid que ha sabut tornar a plantar cara. El Camp Nou ha estat a l'altura d'un equip que glorifica l'escut i el model de joc blaugranes. L'homenatge ha sigut mutu. El d'una afició bolcada amb les seves jugadores i el d'un equip que s'ha fet seu l'estadi per seguir fent el que millor sap fer: jugar a futbol de forma meravellosa, malgrat que el Madrid ha tornat a collar, malgrat que tornava a ser un rival rocós i que ha sabut tornar a plantar cara fins que no ha començat la rauxa golejadora catalana. Jornada històrica al Camp Nou. El rècord mundial d'assistència en un partit de futbol femení és de pell de gallina: 91.553 aficionats han omplert l'estadi més gran d'Europa i s'han fet notar en tot moment. El millor homenatge per a les millors.

La gent no ha deixat d'animar en cap moment. Com més dures anaven les jugadores blanques a les disputes de pilota, més rugien els aficionats i aficionades que poblaven les grades en una jornada festiva, històrica i que dignifica la història d'un club centenari com el Barça. A cada desmarcada d'una jugadora blaugrana, ja fossin Clàudia Pina per una de les bandes o Caroline Graham Hansen per l'altra, l'afició acompanyava vibrant la trajectòria de la passada. A cada retallada d'Alexia Putellas al mig del camp, la gent es posava dempeus per veure què faria la millor jugadora del món. Quan Patri Guijarro i Aitana Bonmatí buscaven solucions al mig del camp, l'afició traçava les línies amb elles. Quan Jennifer Hermoso rebia la pilota d'esquena a porteria, l'afició volia girar-se amb ella i provar també el xut. Quan el Madrid intentava aproximar-se a la porteria defensada per Sandra Paños, l'afició imitava els gestos de la portera per aturar la pilota. A cada pilota recuperada per Mapi León o la defensa blaugrana, l'afició sentia que també en formava part. Perquè el Barça i el Camp Nou han viscut una simbiosi que feia emocionar. Recorden el que dèiem dels calfreds compartits, oi?

Una comunió que ha fet tremolar els fonaments del vell Camp Nou quan el Reial Madrid ha gosat amenaçar el Barça amb l'1-2. Ni cinc minuts li duraria aquest petit cop d'autoritat al conjunt blanc. Perquè l'estadi ha animat cada cop més i més i més, fins a la catarsi col·lectiva amb un golàs d'Aitana Bonmatí, que no s'ha cansat d'assenyalar-se l'escut i de fer-li petons. Cop d'autoritat que seria coronat poc després amb un altre gol de Clàudia Pina, instants abans que l'estadi repetís el mosaic, amb les graderies encara més poblades que a l'inici del partit perquè el degoteig de gent ha sigut constant durant el primer temps degut a l'hora del matx.

La remuntada blaugrana damunt la gespa ha desfermat l'èxtasi d'una festa que ja havia començat molt abans del partit, amb una gran rebuda a les jugadores a l'estadi. Amb les grades i l'afició animant sense parar, arribarien dos moments màgics gairebé seguits. Del mosaic es passaria a convertir l'estadi en un temple de llums, amb la gent jugant amb els flaixos dels mòbils, convertit el Camp Nou en l'escenari d'una gran obra que no tardaria en ser condecorada amb la quarta diana blaugrana, la de la millor jugadora del món, la de la reina, la d'Alexia Putellas. La gran quantitat d'aficionats i aficionades que avui han acudit a l'estadi amb la samarreta amb el dorsal 11 i el nom d'Alexia somriuen, feliços, contents, emocionats. Després arribaria l'onada a les grades mentre seguien les ocasions, una darrera l'altra, d'un equip que fa somiar. I encara un gol més. I més alegria. I més reivindicacions d'un equip que ha demostrat que també pot omplir el Camp Nou. Que l'estadi també és casa seva, una casa de rècord.