L'heroi inesperat d'una alegria absolutament necessària: els apunts en calent del Barça-Porto

BarcelonaEl Barça va fer la feina contra el Porto a Montjuïc. Tot i començar perdent en una primera part preocupant, els blaugranes van capgirar el marcador gràcies a l'efervescent Cancelo, que va canviar de perfil per crivellar João Mário i protegir el crèdit de Xavi dels comentaris lesius de dins i fora de l'entitat. A continuació, uns apunts en calent.

El Barça s'ha classificat per als vuitens de la Champions. L'última vegada que això va passar va ser en plena pandèmia, amb les graderies buides, Ronald Koeman a la banqueta i un tal Leo Messi com a cap d'operacions a la gespa. Ha plogut força, sí. El camí ha vist un canvi d'entrenador, unes eleccions presidencials, la sortida traumàtica del 10 perquè el club estava arruïnat i dos cursos jugant l'Europa League a l'hivern. L'objectiu arriba amb Xavi Hernández discutit a la banqueta perquè el joc és millorable, però s'ha assolit amb una jornada de coll. A més, garanteix uns diners pressupostats. Serà el "punt d'inflexió" que demanava l'egarenc?

Joc directe per eliminació. Per guanyar solidesa i no desordenar tant el dibuix, Xavi va recuperar l'asimetria als laterals. A més, va sumar el matís de posar Araujo al carril en comptes de Kounde per controlar millor Galeno, que a l'anada va fer un estrip, i guanyar un argument més en la sortida de pilota. Sobre això últim, el partit va confirmar que, més que noms propis, calen automatismes i complicitats per oferir una bona construcció des del darrere. A falta de les dues coses, l'equip va tornar a abusar de les pilotades llargues per fer foc a l'àrea contrària. D'altra banda, Kounde no està per ser indiscutible a l'eix de la defensa.

Si ho feia Guardiola... Tot i estar relacionat amb el fet de tornar a tancar amb tres centrals, l'altra gran novetat de l'alineació va resultar ser la clau perquè el duel acabés amb triomf culer. Igual que el dia de l'Alabès, Xavi va sacrificar Balde i va obrir Cancelo al lateral esquerre. La diferència, que aquest cop l'experiment, tan popularitzat per Guardiola quan el portuguès jugava al City, sí que va funcionar. Cancelo és d'aquells jugadors anàrquics que, quan tenen el dia, atresoren tantes condicions que són capaços de decidir qualsevol situació. Va marcar l'1-1 en un moment crític i, a la segona part, va fabricar el 2-1 per a João Félix. Punyal.

Tres aturades salvadores. El partit contra el Porto va fer una mica més de pujada quan es va confirmar que Ter Stegen no el jugaria. El porter alemany és una garantia necessària en les grans nits, però no es va recuperar a temps dels problemes a l'esquena. El va substituir Iñaki Peña, que a Vallecas va encaixar un gol molt malafortunat i a la Champions es va refer amb una actuació molt seriosa, salvadora. Dues aturades seves a la primera part van evitar un resultat pitjor que l'1-1 al descans. I, a la segona, va repetir amb la capa d'heroi. Per pentinat i fesomia, hi ha qui l'anomena Ter Stegen de marca blanca, la qual cosa és una lloança si fa el fet en cites tan exigents com la d'aquest dimarts. Si el que és bo també és barat, mai pot ser una mala notícia.