Entrepans a 10 euros, entrades duplicades, turistes i una gran recaptació: el primer dia del Barça a l'exili

BarcelonaSón les cinc de la tarda a Barcelona. Falten tres hores perquè comenci el Gamper. S'activa el dispositiu de seguretat. Es tanca la muntanya de Montjuïc i ja no s'hi pot accedir amb vehicle privat. Tan sols els pocs que tenen acreditació. No fa falta gaire estona per veure les primeres enganxades dels agents de la Guàrdia Urbana amb els espavilats que s'intenten colar. Al final, la cosa no passa d'aquí. Als voltants de l'estadi l'ambient és molt més relaxat. "La feina bruta ja la fan a baix", diu un dels membres de seguretat que hi ha a l'aparcament de premsa.

Fa un dia radiant. Sol i bona temperatura. Fa un airet que ajuda a refrescar l'ambient. Les portes de l'Estadi Olímpic Lluís Companys estan tancades i l'afició espera pacientment el seu torn. Sempre s'ha dit que el Gamper és un torneig de turistes, però a les hores prèvies els aficionats locals són majoria. Els guiris també hi fan cap, tot i que el gruix principal arriba pocs minuts abans del partit. Molts ho fan amb la samarreta del Barça. La blanca, revolucionària per a la segona equipació d'aquesta temporada, ha fet fortuna.

Montjuïc no és el Camp Nou. Els bars que s'omplen cada dia de partit d'espectadors que aprofiten per fer temps se substitueixen pels arbres de la muntanya. No sembla importar als que han vingut amb temps, que esperen pacients mentre fan petar la xerrada. "Tenim ganes de veure com ha quedat, serà una experiència", comenta una família a la cua.

A peu o amb busos llançadora

Els busos llançadora comencen el servei a les sis, dues hores abans. Cada quatre o cinc minuts, els que surten de plaça Espanya descarreguen al costat de les piscines Bernat Picornell. "Pensàvem que ens deixava al costat i encara hem de caminar un bon tros!", exclamen l'Ignasi i el Xavi, dos manresans que han vingut a passar el dia a Barcelona amb l'excusa del Gamper. L'Ajuntament justifica que el bus articulat pari allà perquè d'aquesta manera pot girar sense problemes. La caminada fins a l'estadi és plana i s'hi arriba en cinc minuts, xino-xano. Mentre hi fan cap, es barregen amb la gent que ha pujat a peu, i que ha trigat uns vint minuts, sortint també de l'avinguda Maria Cristina. Els altres busos llançadora, els que pugen pel carrer del Foc, sí que deixen a tocar del Lluís Companys. Són els que parteixen dels aparcaments de pagament de Gran Via 2.

Les taquilles estan obertes i alguns, els que s'han animat a última hora, compren les entrades. Les més barates, les dels gols, estan esgotades. En queden al lateral i, sobretot, a tribuna. Són les més cares, fins a 139 euros. Al costat, els revenedors intenten fer negoci amb entrades a partir de 50 euros. I un tros més enllà, uns venedors ambulants ofereixen refrescos, aigües i cerveses. "El Gamper és un d'aquells partits en què la gent s'engresca al final", justifiquen des del club. Dissabte s'havien despatxat 26.000 tiquets. Van acabar sent 35.224.

Encara que no tot van ser flors i violes. Dues de les escales mecàniques s'han espatllat i, per "un problema tècnic del programa informàtic que genera la numeració de les entrades", el club havia venut per duplicat 400 entrades a les zones de tribuna. Segons confirmava el Barça, tothom podia ser reubicat a altres zones de l'estadi.

Tot és nou. Està ben senyalitzat i la gent arriba a bon port. Però els accessos al recinte no són àgils, pels controls de seguretat. Els nervis s'apoderen dels aficionats quan, una horeta abans del matx, senten per megafonia que comença la presentació de l'equip blaugrana per aquesta temporada.

Un rentat de cara que impressiona

Ja a dins, el rentat de cara impressiona. I això que encara queden algunes coses per acabar. "Havíem d'enllestir-ho el dia 20, per a la Lliga, i no el 8 d'agost", justifiquen des de Barcelona Serveis Municipals (BSM), l'empresa que gestiona l'Estadi Olímpic. Però, detalls al marge, la feinada ha estat evident. Sobretot al terreny de joc, que fa patxoca. La pista d'atletisme s'ha cobert amb una moqueta verda, als laterals, que fa la sensació d'acostar el terreny de joc a les graderies. No és més que una il·lusió òptica, però que altera la vista i vesteix un camp que, des que en va marxar l'Espanyol, servia per ben poca cosa més que per fer-hi concerts.

Al descans, i perquè ningú s'avorreixi, un grup de nois i noies surten a la gespa per llançar samarretes a la graderia. Al més pur estil show time americà. Una riuada d'espectadors baixen de pet cap a les primeres files per intentar caçar-ne alguna al vol. N'hi ha tres-centes, diuen per megafonia, mentre uns locutors i un saxofonista allarga l'espectacle fins que arrenca la segona part. Una novetat d'aquesta temporada, com la de posar música després dels gols del Barça.

El que no ha canviat són els preus dels entrepans i els refrescos: 10,70 € per un entrepà de botifarra i un refresc. I 11,60 si algú el vol de pernil ibèric. La gent té gana, i set, perquè la cua és considerable. "Un dia és un dia".