L'estigmatització que s'ha d'evitar del vici del substitut de Ter Stegen
Wojciech Szczesny, que pràcticament té tancat el seu fitxatge per al Barça, ha viscut polèmiques durant la seva carrera pel fet de fumar
BarcelonaUn porter es resguarda a la cantonada d'una de les dutxes del vestidor després de perdre per 2-0 un partit de Premier League a Southampton el primer dia de l'any 2015 a causa de dos greus errors seus. Allà encén un cigarro i se'l fuma. Considera que amagat en aquell racó cap company del seu equip el descobrirà, malgrat que encara en queden alguns a l'altra banda del vestidor. Un d'ells ho acabarà explicant a l'entrenador.
El Barça ara està a punt de fitxar el protagonista d'aquesta història, Wojciech Szczesny (Varsòvia, 1990), que ha viscut diverses polèmiques durant la seva carrera a causa del vici de fumar. La conseqüència de l'episodi acabat de relatar va ser la seva sortida de l'Arsenal en forma de cessió al Roma. Si no hi ha un gir de guió, el polonès, que als 34 anys estava gaudint d'unes vacances a Marbella després de retirar-se del futbol professional aquest estiu en finalitzar l'Eurocopa, serà l'escollit pel club blaugrana per incorporar-se a la plantilla a causa de la baixa de llarga duració de Ter Stegen.
Quan jugava a les files del club londinenc, la seva relació amb Wenger va tenir tibantors per culpa del tabac i es va trencar amb els fets de Southampton. "En aquella època jo fumava amb regularitat i el meu cap [Wenger] ho sabia perfectament. Simplement, ell no volia que ningú fumés al vestidor i jo ho sabia. Però l'emoció del partit va fer que em fumés una cigarreta quan l'equip encara estava a dins", va admetre Szczesny en el podcast In lockdown sobre la seva acció després de perdre per 2-0 davant el Southampton el 2015. Sis anys després, el 2021, fotògrafs del tabloide anglès The Sun van captar imatges de Szczesny fumant abans d'un partit de la seva selecció contra l'espanyola.
Més enllà del greu perjudici que té el fet de fumar per a la salut de qualsevol persona, aquest vici té uns evidents efectius negatius en el rendiment durant la pràctica esportiva. "L'absorció de monòxid de carboni interfereix en l'oxigenació de tots els teixits, no només dels pulmons. Així, també arriba menys oxigen als músculs", explica a l'ARA la doctora Cristina Martínez, cap de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d'Oncologia (ICO). "Et canses més ràpidament. No cal ser un esportista d'elit per notar-ho. El primer benefici que nota una persona que deixa de fumar és que té més capacitat de fer exercici físic. I l'exercici físic, precisament, ajuda a superar la síndrome d'abstinència del tabac", exposa. Les endorfines, en gran part, en tenen la culpa.
L'últim precedent d'un fumador al Barça
No cal anar gaire enrere per trobar un futbolista del Barça que s'hagi declarat fumador públicament. El francès Jérémy Mathieu, que va jugar a l'equip blaugrana entre el 2014 i el 2017, es va esplaiar sobre l'assumpte en una entrevista al diari esportiu portuguès Record, realitzada poc després de marxar del Barça, quan ja jugava a l'Sporting de Lisboa. "Soc una persona que sempre dic la veritat. Sobre l'assumpte de ser fumador, no soc el primer ni l'últim jugador que fuma. Quan la gent em veu en el terreny de joc, es queda satisfeta. Per a mi això és el més important", es va justificar. A més, va atacar la premsa espanyola. "Amb el tema de fumar em van voler matar. Fumo. I? Per què no defensaré igualment aquest escut amb tot el que tinc? M'és igual el que pensin", va sentenciar.
Evitar l'estigmatització
Fumar té un greu perjudici per a la salut, però això no dona via lliure a la crítica ferotge cap a les persones que tenen aquest vici, malgrat que siguin figures públiques. La majoria de vegades es tracta d'una addicció molt forta de la qual no aconsegueixen desprendre's. "Les persones públiques que fumen també tenen els seus problemes d'addicció. Són persones. Segurament van començar a fumar abans del seu rol actual. L'última cosa que hem de fer és estigmatitzar-les o posar-los una etiqueta", adverteix la doctora Martínez. En canvi, fa èmfasi a dedicar tots els recursos disponibles per ajudar aquestes persones a deixar de fumar. "El 55% dels nostres pacients de l'ICO ho aconsegueixen", informa.
El gran exemple
Una de les llegendes més grans a Can Barça, Johan Cruyff, va estar a punt de morir el 1991 a causa d'una insuficiència cardíaca en fase aguda. Per salvar-li la vida va ser necessària una operació a cor obert. Els metges van explicar que una de les causes principals del mal tràngol va ser la seva addicció al tabac. Després d'aquell ensurt, Cruyff va deixar de fumar i fins i tot va ser el protagonista de campanyes publicitàries contra el tabac. "Soc el Johan Cruyff. Durant la meva vida he tingut dos grans vicis: fumar i jugar al futbol. El futbol m'ho ha donat tot a la vida. En canvi, fumar gairebé me la treu", va dir l'aleshores entrenador del Barça en un anunci de la Generalitat de Catalunya. Cruyff va acabar morint el 2015 amb 68 anys d'un càncer de pulmó.
