L’Espai Barça de Laporta: molta més inversió, però pocs ingressos addicionals

BarcelonaQualsevol reforma de l'estadi del Barça ha tingut com a pretext incrementar el volum de negoci del club. Va passar quan es va deixar enrere el camp de les Corts per construir el Camp Nou als anys 50, quan Josep Lluís Núñez va aixecar la tercera graderia als anys 80 o quan el 1994 va eliminar el fossat per construir més butaques a la primera graderia. Joan Laporta, en la seva primera etapa, va pensar en el projecte Foster. I Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu van posar la llavor del que avui es coneix com a Espai Barça i que, després de la intervenció de Laporta, s'ha començat a construir.

"Vida útil caducada" i "nou model de negoci" han estat els conceptes que més s'han fet servir en la darrera dècada per justificar la remodelació del coliseu. També es va arribar a plantejar començar de zero i fer un nou estadi a tocar de la Diagonal, als terrenys de la Universitat de Barcelona. Però la idea va decaure el 2012 quan els directius de l'època van convèncer Sandro Rosell que les despeses no compensaven els beneficis.

Finalment, l'any 2014 la massa social aprovava en referèndum el projecte de l'Espai Barça, que havia de costar 600 milions, per reformar el Camp Nou, fer un nou Palau i l'estadi Johan Cruyff. Tot plegat havia de donar 50 milions extres per temporada, en comparació amb els que s'ingressaven fins llavors. Amb els anys en va anar pujant el preu, tot i que també augmentava la rendibilitat del projecte. Sempre, segons les projeccions. El 2020, just abans de dimitir, Bartomeu va deixar a punt un crèdit amb Goldman Sachs per valor de 825 milions. Tot i això, com va explicar l'ARA, aquests diners no haurien estat suficients per acabar la totalitat de la reforma i hauria sigut necessària una inversió extra.

Fos com fos, aquell Espai Barça prometia 150 milions més d'ingressos per temporada (el 2019 se'n van facturar 161 i els pronòstics en vaticinaven 304 un cop les obres s'haguessin acabat). Però Laporta va refer la reforma del Camp Nou de dalt a baix i el pressupost es va disparar fins als 1.450 milions. Encara que els beneficis no ho fessin en la mateixa proporció: el rendiment anual previst és de 346 milions, tan sols 37 més que l'anterior proposta.

La negociació amb Goldman Sachs, condicionada pel volum de negoci del nou estadi

"Negociar amb Goldman Sachs va ser molt dur, però vam aconseguir un interès del 3,5% perquè la projecció de beneficis extres era el triple del capital a retornar", explica una veu autoritzada de la directiva de Bartomeu. El club obtenia els 825 milions a canvi de tornar-ne 50 durant 25 anys. "Els informes van ser claus per poder-los convèncer. La part més difícil d'explicar va ser la del museu, que passava de 47 a gairebé 80 milions de facturació. Però entre el nombre de visitants històric i un turisme consolidat a Barcelona de 12 milions anuals, vam donar prou suport a la tesi".

Però el retorn de Laporta a la llotja va suposar un gir copernicà per al projecte. La proposta inicial de Bartomeu preveia construir una anella de llotges vip entre la primera i la segona graderia, i augmentar la inclinació a la graderia baixa de l'estadi, corregint un defecte de la remodelació del 1994. Com a conseqüència, fins a 12.000 abonats, els de les darreres files, s'havien de recol·locar a la tercera. Aquest va ser el gran argument de la nova junta per refer els plànols. I també "les deficiències a la graderia superior que aconsellaven tirar-la a terra i fer-la totalment nova", justificaven els nous gestors. Però com que amb totes les modificacions el preu es disparava, l'equip de govern de Laporta havia de buscar alternatives per sostenir el negoci. Si no, hauria estat impensable obtenir el finançament.

L'ARA ha tingut accés a l'informe d'ingressos dels dos projectes. La comparativa posa de manifest com les llotges vip i l'augment de la facturació amb les entrades per al públic en general són els dos pilars que sostenen la reforma que finalment ha tirat endavant Laporta. Però com que l'increment del preu total –que, en el fons de titulització, no garanteix la construcció del nou Palau– no era proporcional als beneficis totals, Goldman Sachs va collar els dirigents blaugranes en la negociació. La crisi derivada de la pandèmia, les dificultats econòmiques que arrossegava el Barça i l'encariment dels materials a conseqüència de la guerra a Ucraïna no van posar les coses fàcils al club blaugrana. Finalment, l'interès mitjà era del 6,49%, el doble, i la financera es reservava el dret a intervenir en l'explotació del nou estadi si, un cop acabat, el rendiment no era el previst i, per tant, hi havia dificultats per retornar el crèdit.

Vist des del carrer, no hi ha grans diferències entre els projectes de Bartomeu i Laporta. Però sí mirat des de dins. Els actuals gestors no retoquen la inclinació de la primera graderia, exceptuant algunes localitats properes a la gespa. Això manté els 12.000 abonats al seu lloc. En contrapartida, se situa una anella doble de llotges vip entre la segona i la tercera graderia. Però encara que es dobli la capacitat de les llotges, el preu no es multiplica per dos. "Les llotges privades no es poden vendre tan cares si no són a prop de gespa", admeten des de l'Espai Barça. Dels 22 milions que es van facturar el 2019, l'últim any normal abans del covid, l'anterior junta en preveia ingressar 51 i la projecció actual arriba fins als 76,5.

Un estadi amb més capacitat, que dispararà la facturació entre les entrades, els abonaments i les llotges 'vip'

El nou estadi tindrà més capacitat, fins a 105.281 espectadors. Però hi haurà gairebé un miler (898) de seients menys per a la venda en general. Això és perquè la gran majoria de nous seients seran vip (4.347) i Laporta preveu desbloquejar 2.400 localitats de la llista d'espera d'abonaments. Tot i així, amb les noves tècniques de venda, amb el Seient Lliure i l'increment de preus, la venda de tiquets suposarà 73 milions (fins ara eren 43). Laporta també millora en quatre milions els ingressos pels abonats, amb relació al projecte descartat. Mentre que la restauració s'ha de disparar fins als 8 milions, dos més que els previstos per l'anterior junta.

La resta de partides (explotació de l'estadi amb actes i esdeveniments, aparcament i museu) tenen pràcticament la mateixa previsió de facturació. Exceptuant els espònsors, que Bartomeu preveia apujar fins als 54,3 (incloent-hi els naming rights i altres patrocinis). Laporta en projecta set menys.

Només un cop acabada la reforma i quan l'Espai Barça funcioni a ple rendiment, es podrà saber si els pronòstics que va fer l'empresa Legends, i que van tenir un paper clau perquè Laporta pogués convèncer Goldman Sachs, tenien raó.