L'encaix de Dani Olmo al Barça de Flick

BarcelonaDani Olmo és molt bon futbolista. Potser és necessari començar amb aquesta sentència perquè, un cop els mitjans han confirmat l'acord entre el Leipzig i el Barça per al traspàs del jugador, de seguida hem pogut llegir reaccions desmesurades, o directament fora de lloc, sobre la vàlua del futbolista català. 

Aquí analitzarem quina mena de futbolista és Olmo i què podria aportar al Barça de Hansi Flick. Si pagar prop de 60 milions en l'actual situació econòmica del Barça o si la prioritat hauria de ser un altre perfil de jugador, com un extrem més pur, no és el motiu d'aquest article. Hi ha tertúlies cada dia amb opinions diverses sobre aquests temes, però si una cosa sembla evident és que el mercat ja fa temps que ha embogit. Només un exemple: el Manchester United va pagar l'estiu del 2019 per Wan-Bissaka, discretíssim lateral, la mateixa quantitat que el Barça pagarà ara per Olmo. Insisteixo, un molt bon futbolista.

El de Terrassa, que abans de les seves experiències a Croàcia amb el Dinamo Zagreb i a Alemanya amb l'RB Leipzig havia passat per les categories inferiors d'Espanyol i Barça, tornarà a casa amb 26 anys i amb un grau de maduresa molt interessant. Campió d'Europa aquest estiu amb la selecció espanyola, i sent un futbolista capital en la consecució del títol, Olmo és un migcampista ofensiu que presenta les virtuts més importants per jugar al Barça: és molt fi tècnicament i també intel·ligent tàcticament.

En l'apartat de recursos tècnics, destaca especialment pel control. El seu primer contacte amb la pilota acostuma a ser boníssim. Els controls orientats que fa el situen sovint en una situació avantatjosa davant del rival. A més, a l'hora de fer-ne, domina les diferents superfícies del peu. Olmo combina aquesta capacitat per controlar la pilota i treure profit del primer contacte amb una molt bona capacitat associativa. Té qualitat de passada i sap teixir societats amb companys. Tot plegat ajuda a ser un equip dominant i, a més –i això és molt important també–, es mou molt bé en espais reduïts. Juga amb clarividència i ofereix valor tècnic allà on és més difícil, en zones interiors i envoltat de rivals.

Tàcticament, és un futbolista que es mou amb intel·ligència, ja sigui per conquerir la frontal de l'àrea i poder acabar les jugades des d'allà o amb desmarcades que ajudin en la dinàmica ofensiva de l'equip. Té bona intuïció per situar-se entre línies i, un cop dins, rebre i girar per atacar la defensa rival. Sense pilota és pencaire i compromès i, en aquest sentit, també podria ser valuós a l'hora d'aplicar la pressió alta i agressiva tan característica de Flick.

Justament en relació a les possibilitats tàctiques, Olmo és un futbolista que podria ocupar qualsevol de les quatre posicions ofensives: deu per darrere del davanter (allà on segurament millor s'expressa), onze o set anant cap a dins (en la idea de Flick, els extrems sovint van a zones interiors i el carril queda per als laterals) o, fins i tot, de fals nou. 

Dani Olmo és com una navalla suïssa amb diverses utilitats i, d'entrada, no preocupa que pugui apagar l'estrella de Fermín. La temporada és llarga i carregada de partits, de manera que es necessita profunditat de plantilla. A banda, aquests dos jugadors són perfectament compatibles. 

Sí que preocupa, en canvi, el fet que aquestes últimes tres temporades amb el Leipzig Olmo s'hagi perdut més de cinquanta partits per motius mèdics. És propens a lesionar-se i això pot ser un problema important. Si pot mantenir-se sa i millorar la seva relació amb el gol, molt probablement parlarem d'un gran encert en el capítol de fitxatges. És veritat que un jugador tan bo com Olmo, un migcampista ofensiu de la seva qualitat, podria i hauria d'aportar més gols al seu equip. Les xifres amb el Leipzig (29 gols en 148 aparicions) no són per tirar coets, però potser podrà millorar-les al Barça.