Com l'alumne entremaliat que fa els deures l'últim dia: els apunts en calent del València-Barça

BarcelonaTriomf balsàmic del Barça a la Lliga contra un València molt batallador. Robert Lewandowski, salvador un dia més, va marcar el gol definitiu a l'últim sospir d'un duel en què els catalans van tornar a mostrar les seves mancances. A continuació, uns apunts en calent.

Èpica sense joc. Com necessitava el Barça una victòria com la que va aconseguir a Mestalla... Va ser el primer cop de sort per als de Xavi després de la fatídica aturada de seleccions de finals de setembre i d'una seqüència de partits on la fortuna sempre els havia anat en contra. Només a través del joc, el més probable és que els blaugranes haguessin empatat o perdut a València. L'assignatura continua existint, ja que la imatge col·lectiva no va ser gaire millor que la que es va oferir dimecres contra el Bayern. Però és molt millor afrontar-la amb resultats positius a la mà i la lluita amb el Madrid a la Lliga com a mínim intacta una setmana més. Got mig ple.

L'absència més decisiva. Pensant en el curt termini, el millor fitxatge que va fer el Barça gràcies a les palanques va ser Robert Lewandowski. El seu olfacte –la meitat dels gols blaugranes aquesta temporada són seus– així ho corrobora. Però si allarguem la mirada, la millor adquisició recent és la de Kounde. Sigui de lateral o de central, el defensa francès eleva el nivell de manera indiscutible. És el millor en qualsevol posició. És ràpid, té bon tracte de pilota, fa servir bé el cos i es pren la urgència amb una gran seguretat. A més, és jove, té gana i està compromès. Ha forçat després de lesió i a València va demanar el canvi per unes molèsties comprensibles. Piqué va entrar al seu lloc després que Busquets l'ajudés a posar-se les botes a la banqueta. És simptomàtic de la seva situació que no les tingués a punt.

Raphinha torna. Tot el flow que emana Kounde és el que havia perdut Raphinha les últimes setmanes. El brasiler va començar la temporada com un tro, però la preferència de Xavi per Dembélé i els seus problemes per jugar a la banda esquerra l'han relegat a un pla secundari que no li ha anat gens bé. A Mestalla va encadenar la quarta suplència i, quan va entrar a jugar, no va estar gens encertat. 11 jornades de Lliga i una eliminació europea després, tot apuntava que continuaria estancat amb el gol i l'assistència que figuraven als seus guarismes. Però en el temps de descompte, tocat per una vareta, va tenir la sang freda per centrar una pilota meravellosa i servir el gol del triomf. Que li serveixi per reaccionar.

Un debat constructiu. Per jugar a Mestalla, el Barça va noliejar un avió –mig buit– per anar i tornar a València i va enviar des de Barcelona un autocar –buit del tot– per als desplaçaments interns de l'expedició a la capital del Túria. ¿Cal aquest malbaratament de combustible quan hi ha l'alternativa del tren o del mateix autocar? D'acord, dimarts hi ha un tràmit europeu a Plzen (República Txeca). ¿Però s'havien de fer els dos trajectes en el xàrter? Que el Barça voli a ciutats tan pròximes com València o Vila-real ha de ser revisable. Una entitat que busca posar-se a l'avantguarda de la sostenibilitat s'ha de plantejar aquests debats. Si no, pensarem que patrocinis com el de Vegan Nation o nomenaments com el de Jordi Portabella són una mica postissos.