André Cury, l'agent omnipresent i controvertit que s'amaga darrere del fitxatge de Vitor Roque

BarcelonaEra la tardor del 2019. S'havia acabat el mercat d'estiu i el Barça començava a explorar l'univers futbolístic pensant en els futurs fitxatges. De cop van arribar informes d'una jove promesa. "Pot ser el nou Busquets", asseguraven. Éric Abidal, llavors secretari tècnic, va viatjar fins al Brasil i en va quedar convençut, malgrat que no va arribar a veure cap partit de Matheus Fernandes, només un entrenament amb l'equip reserva del Palmeiras. El Barça va pagar 7 milions per un jugador que es va incorporar la temporada 2020-21. Koeman, que acabava d'agafar les regnes de la banqueta blaugrana, de seguida va veure que alguna cosa grinyolava. Tan sols el va fer jugar 17 minuts en un partit que ja estava resolt. Un únic partit. Quan el jugador va demanar explicacions, el tècnic li va etzibar: "No tens nivell per ser al Barça". Al final, després d'una cessió improductiva al Valladolid, el Barça el va fer fora de males maneres i va ser condemnat a pagar-li una indemnització de 7,7 milions.

L'home que va lloar i proposar el fitxatge va ser André Cury, el controvertit agent i vistaire que aleshores treballava per al Barça com a responsable del futbol sud-americà. "Era capaç de vendre't una moto sense rodes", recorden a l'ARA persones que l'havien tractat. Un home que Bartomeu va fer fora el 2020 i amb qui el club blaugrana, ara amb Joan Laporta a la presidència, ha hagut de tractar novament, perquè és el representant del brasiler Vitor Roque. Després de diverses setmanes de negociació, el Barça va tancar dissabte la contractació del davanter, tot i que el fitxatge no es farà oficial fins aquest dimecres per qüestions burocràtiques. Són 30 milions fixos i 30 més en variables per un futbolista de 18 anys que, si no hi ha cap sorpresa, s'incorporarà a la disciplina blaugrana per Nadal. Una jove promesa, com tantes altres que Cury ha ajudat a portar al Barça. Amb l'excepció de Neymar, cap dels altres ha acabat triomfant al Camp Nou.

Ja fa molts anys que el Barça i Cury fan tractes, de manera directa o indirecta. Començant pel fitxatge de Ronaldinho, el 2003, quan Sandro Rosell va posar-s'hi en contacte perquè l'ajudés a moure els fils i convèncer el futbolista –que era al PSG i a qui pretenia el Manchester United– per jugar al Camp Nou. L'agent també va ser una peça clau en el fitxatge de Neymar, amb qui tenia una relació de màxima confiança, sobretot amb el pare de l'astre brasiler. Ronaldinho i Neymar són dues estrelles de les quals li agrada presumir. Però al seu historial de fitxatges hi ha noms de molt mal record per al club blaugrana, començant pels de Keirrison i Henrique, contractats el 2008 per 14 i 8 milions, respectivament, i que no van arribar ni a debutar en un partit amistós. De fet, segons expliquen al Camp Nou, Pep Guardiola –que s'acabava de fer càrrec del primer equip– es va posar les mans al cap al veure'ls entrenar. Després de diverses cessions van acabar marxant amb la carta de llibertat.

André Cury va arribar a cobrar un sou de 700.000 euros anuals

El 2008 Cury treballava a Traffic, l'agència de representació que uns anys més tard seria condemnada per frau. L'agent se'n va desvincular i es va posar a treballar pel seu compte. El 2013, amb l'arribada de Neymar al Barça, Rosell el va reclutar. "Oficialment, el van contractar per estar al cas del mercat sud-americà, però en realitat la seva tasca era controlar Neymar a Barcelona", diu una de les fonts consultades. Per això passava més temps a Catalunya que al Brasil, i gairebé sempre al costat dels Neymar. "Tenint en compte com va acabar tot plegat [Neymar va marxar al PSG per 222 milions], és evident que no va fer bé la feina", critiquen des de la Ciutat Esportiva. Tot i que el davanter brasiler se'n va anar el 2017, Cury va seguir cobrant del Barça fins al 2020. I no un sou menor. Segons va desvelar Catalunya Ràdio, el seu últim contracte era de 685.000 euros anuals, plusos a banda, i tenia les despeses derivades de la seva feina –viatges i dietes– pagades pel club. Una xifra fins a deu vegades més elevada que la majoria de vistaires internacionals del Barça. "Un sou elevat, sí, però a canvi de renunciar a les comissions", apunta un antic membre destacat de la junta de Bartomeu.

Mentre era al Barça, Cury va tenir una relació molt estreta amb Raúl Sanllehí, responsable de futbol, i Pep Segura, director tècnic del club. També Andoni Zubizarreta i Robert Fernandez, altres secretaris tècnics amb qui va coincidir al Camp Nou. De la seva agenda de contactes en van sortir nombroses incorporacions brasileres al conjunt blaugrana, sobretot per al filial. A més de Matheus Fernandes, van aterrar a Barcelona Emerson Royal, Matheus Pereira, Robert Gonçalves, Gabriel Novaes, Vitinho, Igor Gomes, Marlon Santos, Douglas Pereira i Gustavo Maia. Jugadors que, en total, van costar més de 41 milions d'euros. "I més que en va proposar però li van dir que no", recorden de la junta sortint. També va ser clau en els fitxatges de Yerry Mina, Arthur Melo, Coutinho i Paulinho. I, segons li agrada recordar quan l'entrevisten, tenia aparaulat el fitxatge de Vinícius per al club blaugrana, però l'operació se'n va anar en orris quan el Reial Madrid va entrar a escena i va fer una oferta superior.

Els que han tractat habitualment André Cury el defineixen com una persona "divertida" i amb "molta capacitat comunicativa" que s'asseu a una taula i "no para de xerrar ni d'explicar anècdotes". Algú que "sap moure's entre passadissos, fer contactes i guanyar-se la confiança de la gent". Amb els diners que va guanyar del futbol, es va construir una mansió al Brasil a la qual convidava sovint les seves amistats i on aprofitava per tancar negocis. Quan el Barça va prescindir dels seus serveis, ho va fer en el marc de les retallades generalitzades derivades de la pandèmia. Fonts de la directiva de Bartomeu van justificar que "no era higiènic" que algú que representava jugadors fos a la vegada assessor blaugrana en matèria de fitxatges. Però el cas és que Cury va compaginar les dues tasques durant set temporades i a ningú li va semblar sospitós.