Entre l'ADN i les botes descordades
La setmana en què Joan Laporta ha reconegut que el Barça continua a l’UCI, tot i que espera traslladar-lo a planta un cop s’hagin executat les palanques econòmiques, s’acaba amb una notícia llargament esperada: la renovació de Gavi ha sortit del fangar i ha tornat al camí que ha d’acabar en final feliç. I és que el futur del Barça es pot permetre que no vingui Lewandowski però en cap cas perdre la revelació de la temporada feta a casa.
Tot plegat coincideix amb un gran moment de forma del migcampista andalús, que va acabar la temporada amb el Barça aparentment desfondat però que s’està exhibint en els darrers compromisos amb la selecció espanyola. Tant, que s’ha convertit en la nineta dels ulls d’un Luis Enrique que considera que no tenim prou ben valorat el vessant creatiu de Gavi.
Desconec si el seleccionador estatal pensava en Xavi, que en algun moment ha retret al nano la tendència a ser més impulsiu que cerebral, però aquesta aparent diversitat de mirades m’ha fet pensar en què volem de Gavi per al futur. D’entrada, crec que hi ha unanimitat a l’hora de valorar la temporada que ha fet al primer nivell amb només disset anys, a l’abast de molt pocs futbolistes. Però, a partir d’aquí, el tècnic del Barça ha preferit la mirada lúcida de Pedri i el recorregut de De Jong abans que la raüxa de Gavi quan els ha tingut a tots sans.
A Xavi, ho ha reconegut públicament, l’inquieta que un futbolista format a La Masia li costi interpretar algun dels codis bàsics del futbol blaugrana, un dèficit que no és exclusiu ni imputable a Gavi sinó a la deriva de la formació blaugrana en els darrers anys. En tot cas, a la seva edat i amb el mestratge d’un migcampista d’època, segur que Gavi podrà incorporar al seu joc l’academicisme que encara li falta. El risc, no obstant, rau en intentar domar l’esperit i el talent silvestre d’un futbolista que té més de carrer -juga amb les botes descordades- que d’escola.
Entenc, per exemple, que Xavi ha insistit en la impopular renovació de Sergi Roberto perquè, al marge de la seva versatilitat, li entendrà millor els conceptes del joc que la majoria de la plantilla. L’anomenat ADN blaugrana ha de servir perquè l’equip tingui una partitura harmònica però no perquè els jugadors siguin uniformes. Hi han de cabre la ciència de Pedri i la braor de Gavi, sobretot si acaba marxant De Jong, que també té problemes per seguir la partitura. La idea del Barça ha de ser innegociable però no es pot convertir en una cotilla per al poc talent que tenim.
