De l’adeu de Messi a l’hola de Lewandowski
BarcelonaEl Barça presentarà Lewandowski al Camp Nou just en el primer aniversari de la sortida traumàtica de Messi. El comunicat de nou línies va trasbalsar el barcelonisme i va ser el preludi d’una dolorosa posada en escena amb l’astre, sol, fet un mar de llàgrimes. En aquells dies feixucs d’agost, l’ambient era pastós, el futur del Barça era un forat negre i el no a CVC s’havia convertit en un funeral. Encara hi havia aval, existia el CEO, Koeman continuava d’entrenador i hi havia patiment per inscriure jugadors perquè no s’havien posat de moda les anomenades palanques. En un any han passat tantes coses que cal fregar-se els ulls per constatar que no som dins d’una pel·lícula de Christopher Nolan. Laporta avui somriu mentre plouen els fitxatges que, fins fa no gaire, semblaven utopies de fum.
De la política de la contenció de Ferran Reverter ja no se’n recorda ningú. Les seves tesis llargterministes d’home de números de Mediamarkt no casaven amb la visió de l’empresa familiar de Laporta. El president, conscient que en els clubs de futbol l’èxit de la piloteta és el que marca el batec del progrés, no podia imaginar-se menjant bledes d’una caixa buida. Intuïa que els socis tampoc ho suportarien, per això van votar-lo massivament a ell. El que està fent ara és ser fidel a si mateix: prendre riscos, apostar i sortir a jugar. Tot o res. A més, sap que l'optimisme al límit de l’impossible li va bé: ja sigui revertint mocions de censura polèmiques o lligant avals a la pròrroga. Aquest és el Laporta més en estat pur des que va guanyar les eleccions. Va prometre que ho tornarien a fer i això és el que està buscant, tot i que les condicions i el context han canviat molt per clonar el mític cercle virtuós.
El Barça ara està liderant la despesa del mercat d’estiu gràcies a l’anticipació d’ingressos futurs mentre obvia el deute monstruós heretat de Bartomeu. Laporta confia que els diners que han deixat –i deixaran– d’entrar a les arques del club viuran una resurrecció miraculosa quan els èxits esportius tornin a la primera plana. Xavi ja sap el que li toca, perquè la pressió que viuran a la gespa serà monumental. Què passarà si la jugada no surt bé? L’entitat quedarà encara més engolida per voltors externs? Caurà a pes la maledicció de la societat anònima? Són preguntes sense resposta per a un Barça abraçat al present, immers en una cursa boja per la supervivència en una carretera de Las Vegas i amb un puro en un costat de la boca. Com a mínim, s’haurà intentat.
