El Kun Agüero s'acomiada del futbol entre un mar de llàgrimes

BarcelonaEmocionat i abatut. El Kun Agüero, assegut en un tamboret en un escenari davant la llotja del Camp Nou, ha patit per arrencar el seu discurs de comiat. Els problemes cardíacs l’han obligat a retirar-se i ell ho explicat entre llàgrimes, buscant la força suficient per articular unes primeres paraules: "Primer és la salut. I per això he hagut de prendre aquesta decisió. He estat en bones mans i els metges m’han aconsellat que el millor era plegar. He fet tot el possible per veure si hi havia alguna esperança de seguir jugant, però no n’hi ha hagut". L’argentí ha estat acompanyat pel president, Joan Laporta –a l’escenari–, i per tota la primera plantilla; l’entrenador, Xavi Hernández; bona part de la directiva, i també Pep Guardiola i Txiqui Berigistain, amb qui va coincidir al Manchester City, així com la seva família. "El meu somni era arribar a jugar a l’elit i ho he aconseguit", ha dit el davanter, que ha explicat que va ser fa aproximadament una setmana quan va decidir definitivament que hauria d’anunciar la seva retirada.

El futbolista, de 33 anys, ha explicat que se sent orgullós per la carrera que ha tingut i ha repartit agraïments a tots els clubs als quals ha estat: Independiente, Atlètic de Madrid, Manchester City i Barça, i també a la selecció de l’Argentina. "Marxo amb el cap alt i molt feliç per la meva carrera. No sé què m’espera ara, però sé que estic envoltat de gent que m’estima i que m’ajudaran. Ara estaré un temps tranquil, que la vida de futbolista, encara que no ho sembli, també és sacrificada i implica renunciar a moltes coses. Però més endavant, d’alguna manera o altra seguiré vinculat al futbol". Malgrat estar en tot moment envaït per les llàgrimes, el Kun també ha volgut fer alguna broma, demostrant el sentit de l’humor que sempre l'ha acompanyat. "Agraeixo a tota la premsa el tracte rebut. Tots m’heu tractat bé. Bé, tots potser no, però no passa res", ha dit bromejant.

L’argentí ha volgut tenir paraules d’agraïment per a tothom en el dia més complicat de la seva carrera, el de la retirada. "Les primeres dues setmanes, quan em vaig fer les primeres proves i els metges em van dir que hi havia una possibilitat molt gran que hagués de parar, van ser molt dures. Quan em van dir que era definitiu jo volia mantenir l’esperança, però amb el cap fred sabia que no podia ser", ha explicat.

"Al Barça ens hem quedat amb les ganes de veure’t més, però considerem que has pres la decisió correcta i tens tot el nostre suport –ha explicat, per la seva banda, Joan Laporta–. Has d’estar orgullós del que has sembrat al llarg de la teva carrera com a futbolista i ara n’has de recollir els fruïts. Et mereixes el millor. Recordo quan jugaves a la Lliga, a l’Atlètic de Madrid, i eres l’enveja de tots els culers". Sobre el seu breu pas per Barcelona, on va arribar l’estiu passat i on només ha pogut participar en tot just cinc partits com a blaugrana, el Kun ha volgut posar en valor "l’estima dels aficionats": "Des dels més menuts fins als més grans, ho he notat pel carrer". L’argentí també ha destacat l’ànima del vestidor del Barça, amb "molta gent jove amb ganes d’aprendre".

Com no podia ser de cap altra manera en una roda de premsa de comiat, Agüero ha repassat els millors moments de la seva carrera: "Un gol amb Independiente, amb 17 anys, que vaig marcar contra el Racing. Dels més bonics que he fet. També tinc molts records a l’Europa League amb l’Atlètic i el gol contra el Queens Park Rangers que va suposar la meva primera Premier League. L’últim moment bonic que he viscut va ser a la Copa Amèrica, en què vaig jugar poquet, però vam aconseguir un títol que feia temps que buscàvem. Ah, i no m’ho voldria deixar, el meu últim gol va ser contra el Reial Madrid, que no està malament, no?"  

Una estàtua a Manchester

On és especialment icònica la figura del Kun és a Manchester. L'argentí va jugar deu temporades al City (2011-2021), en què va guanyar, entre altres títols nacionals, cinc lligues. "És un dels tres jugadors més importants de la història del City, especialment de la història moderna i exitosa del club. Des de l'entrada del capital del xeic Mansour l'any 2008 i l'impuls competitiu del City que això va suposar, ha sigut el seu jugador més important", explica Pol Ballús, periodista català establert a Manchester i coautor dels llibres Pep’s City: the making of a super team i Cuaderno de Mánchester: De cómo y con quién Pep Guardiola conquistó Inglaterra.

Ballús recorda que el City ha encomanat una estàtua del Kun, que serà instal·lada aquest estiu als voltants de l'Etihad, on n'hi ha d'altres jugadors com David Silva i Vincent Kompany. "Silva i Kompany són dos dels altres grans protagonistes de la història exitosa contemporània del City, però Agüero, a més, va connectar molt amb l'afició. No era només un davanter que feia molts gols, era un futbolista carismàtic, la cara simpàtica de l'equip", explica, per la seva banda el corresponsal de The Athletic a Manchester, Sam Lee.

Agüero, que en 390 partits com a citizen va fer 260 gols –qui més en la història del club, amb diferència–, és molt estimat pels seguidors del City perquè "bàsicament va regalar a molta gent de Manchester el millor moment de la seva vida". "El Kun és l'autor del gol al minut 93.20 al Queens Park Rangers en la darrera jornada de la Premier del 2012. Un gol, el 3-2, que va suposar prendre a l'últim moment el títol al Manchester United, gran dominador a la ciutat des de la dècada dels noranta. Aquell gol també acabava amb més de quaranta anys de sequera del City a la Premier", relata Ballús. Un moment que molts aficionats s'ha immortalitzat a la pell en forma de tatuatge, i la samarreta d'aquesta temporada del City fins i tot porta serigrafiat el minut 93.20 al coll, per la part interior.

"Aquesta lliga va suposar el punt d'inflexió més rellevant de la història del club i Agüero en va ser protagonista. Va arribar al club quan tot just estava canviant i en va marxar, deu anys després, deixant-lo sent un transatlàntic", afegeix el periodista català. Les xifres també avalen la trajectòria de l'argentí a Anglaterra: és el màxim golejador de la història de la Premier amb un mateix equip (184 gols) i el quart en global a la competició, només per darrere de llegendes com Alan Shearer (260), Wayne Rooney (208) i Andrew Cole (187).

"A banda de fer molts gols, és que en va marcar de molt importants i també contra els grans equips de la Premier: Liverpool, Manchester United, Chelsea...", relata Lee. A més, l'argentí és el jugador amb més hat tricks a la història de la Premier, amb 12. Alan Shearer (11) i Robbie Fowler (9) completen el podi. "No està bé que ho digui jo, però he sigut un crac", s'ha acomiadat el Kun. Les llàgrimes han acabat deixant pas al seu carismàtic somriure.