Koeman torna a Lisboa, on el president el va fer jugar de migcampista

BarcelonaEra el 13 de juny del 2005. Luís Filipe Vieira, el president del Benfica, va acostar-se a Ronald Koeman i li va dir a cau d'orella. "Et toca jugar al mig del camp. Quan puguis, xuta des de fora de l'àrea". L'estadi Da Luz, estrenat dos anys abans, acollia un partit entre treballadors del club i directius. Koeman acabava d'aterrar a Lisboa per dirigir el Benfica. I en un gest simbòlic, li va tocar rebre ordres tàctiques del president, que enlloc fer-lo jugar com a defensa central, el va posar al mig del camp. No va ser una mala jugada. Koeman va marcar tres gols, mentre el president, fent d'entrenador, li cridava a Toni Bruins, membre del cos tècnic: "Si no ho feu bé ocuparé el vostre lloc!"

Ronald Koeman torna a Lisboa, on va viure una de les seves primeres experiències com a tècnic precisament al Benfica, rival del Barça a la Champions. "Va deixar un bon record, la veritat. Algú amb molt de caràcter, que sempre volia guanyar", diu Fernando Chalana, que va passar a formar part del cos tècnic per ajudar els neerlandesos a entendre un club prou complicat com és el Benfica. Chalana, considerat un dels millors jugadors de la història del club lisboeta, havia format part d'una generació daurada que el 1988 s'havia quedat a un pas de ser campiona d'Europa, quan van perdre la final en els penals contra un PSV on, justament, jugava Koeman. "Hi arribava per brillar a Europa. La Champions és una obsessió que tenim al Benfica. Vam guanyar dues els anys 60 i ja no hem pogut fer-ho de nou, així que la idea era tenir un tècnic per fer-ho bé a Europa", recorda Chalana. Al Benfica es parla de la maledicció de Bela Guttmann, l'entrenador austríac que després de guanyar els dos títols de campió, contra el Barça i el Madrid, hauria dit que el Benfica ja no seria mai més campió d'Europa. Una crítica orientada a la forma de treballar dels directius de l'època que ha acabat provocant pelegrinatges a la tomba de Guttmann de Viena per demanar-li que aixequi aquesta suposada maledicció.

El Benfica tenia nou president, llavors. Luís Filipe Vieria havia entrat el 2003 a la llotja per aturar una ratxa d'anys de domini del Porto. La temporada 2004/05 de fet, el Benfica va tallar una dolorosa sequera d'11 anys sense guanyar la lliga amb l'italià Giovanni Trapattoni a la banqueta. L'italià, però, va marxar per raons personals. I Vieria va apostar per un Koeman que tenia bon cartell amb la intenció de brillar a Europa. Amb 41 anys, Koeman havia dirigit primer el Vitesse i després l'Ajax, on havia guanyat la lliga neerlandesa. I Vieria li va demanar precisament apostar per la competició continental. Reforçant l'equip amb el grec Karagounis i l'italià Miccoli, el Benfica va començar la temporada fort, escalant fins al liderat. A la Champions, malgrat una derrota a casa amb el Vila-real, el Benfica donaria la sorpresa deixant fora de combat a l'última jornada de la fase de grups el Manchester United, a qui va derrotar per 2-1 amb gols de l'exjugador del Barça Geovanni i el brasiler Beto. Als vuitens de final, una nova sorpresa. Enfrontant-se al vigent campió, el Liverpool de Rafa Benítez, el Benfica va guanyar per 1-0 a Da Luz i va saquejar Anfield per 0-2 a la tornada amb gols de Miccoli i un altre exjugador del Barça, Simão Sabrosa. "És una persona que va de cara, molt honesta. Vaig coincidir amb ell quan era al cos tècnic de Van Gaal al Barça i treballar amb ell m'agrada", diria llavors Simão. "D'ell s'esperava un joc més ofensiu que amb Trapattoni. I va fer-ho", raona Chalana, que admet que en partits de la Champions Koeman va ordenar ser més prudents. Més defensius.

Un ensurt al Camp Nou

Als quarts de final de la Champions el rival seria el Barça de Rijkaard, que no va poder passar de l'empat a l'anada dels quarts de final a Da Luz en un partit que va acabar sense gols, malgrat un munt d'ocasions a les dues porteries. " Veig molt optimisme a l'ambient del Barça, els podem sorprendre", diria Koeman al tornar a Barcelona. Gairebé van fer-ho, ja que Simão va tenir dues ocasions clares en els darrers minuts del partit que haurien pogut situar l'1-1 al marcador. Al final, Eto'o va fer volar el Barça cap a les semifinals. I de pas, la final en què derrotaria l'Arsenal.

"Aquells quarts de final segueixen sent el millor resultat del Benfica a la Champions els darrers anys. Amb Jorge Jesús hem perdut dues finals de l'Europa League, però Koeman va deixar un bon record, tot i que la cosa no va acabar bé", diu Chalana. L'esforç a la Champions va provocar acabar tercers a la lliga. I Koeman va decidir tornar a casa, tot i tenir un any més de contracte. "Tinc una oferta del PSV i tornar a casa és important per a la meva família", diria a la roda de premsa de comiat. En un any va guanyar tot just la Supercopa portuguesa. Però a Europa, va il·lusionar com mai els aficionats encarnados, defensa Chalana, que admet que de vegades Koeman no acabava d'entendre el temperament dels portuguesos. "A mitjans de temporada l'equip estava viu a la Champions i segon a la lliga. I tothom criticava l'equip, fins al punt que Simão va tenir un gest despectiu amb uns aficionats. I alguns jugadors no van amagar sobre la gespa que veien les coses diferents", recorda Chalana.

Koeman va demanar unitat diverses vegades, especialment abans dels duels contra el Liverpool, i va defensar públicament Luisão i Simão com a puntals de l'equip. De fet, el neerlandès ja ha recordat aquests dies amb estima Luisão, el central que liderava el joc sobre la gespa, actualment delegat del Benfica. "Al Benfica sempre hi ha centenars de periodistes i milions d'aficionats opinant. Costa dominar la sala de premsa. Entenc que Koeman va voler tornar a Holanda, on se sentia més segur", explica Chalana. Malgrat tenir un any més de contracte, les dues parts es van posar d'acord en pocs dies i Koeman no va haver de fer una gira per Angola i Moçambic, països on el Benfica és molt estimat, per tancar la temporada. Aquella gira la va dirigir el mateix Chalana, que cediria el seu lloc pocs dies després a Fernando Santos. Al PSV, Koeman guanyaria la lliga i portaria l'equip de nou als quarts de final, però duraria tot just un any a Eindhoven, ja que va acceptar l'oferta del València.