Jürgen Klopp, l’entrenador que s’avorria veient el Barça
És un tècnic diferent amb un estil de joc que no convé gens ni mica al conjunt blaugrana
BarcelonaJürgen Klopp no és un entrenador qualsevol. Ni per l’estil, ni pel caràcter, ni pel carisma. És graciós, distès i ocurrent a les sales de premsa, però disciplinat, autoritari i metòdic amb els jugadors. Unes qualitats que quallen entre els aficionats, a qui sempre s’ha posat a la butxaca. Primer al Mainz, després al Dortmund i des de fa quatre temporades al Liverpool. “No soc the special one, soc the normal one”, deia en la seva presentació com a tècnic red, l’octubre del 2015. Una frase que va fer esclatar de riure tots els periodistes que hi havia a la sala, i també els propietaris del seu nou club.
Nascut a Stuttgart (1967), va desenvolupar la seva carrera com a jugador al Mainz durant onze temporades. Al club alemany, pocs dies després de penjar les botes, va ajudar a salvar-lo del descens a Tercera Divisió. No només això, sinó que el va fer tornar a la Bundesliga. Set temporades després, el 2008, va acceptar el canvi d’aires per anar a Dortmund. I el club de la seva vida, lluny d’enfadar-s’hi, li va dedicar un homenatge que va reunir 20.000 persones.
Klopp va agafar el Dortmund a la zona baixa de la classificació i el va portar a guanyar la Bundesliga i a una final de la Champions. Allà naixia la llegenda de Klopp, un gegant d’1,91 d’alçada que no té pèls a la llengua, que ha combinat la tasca d’entrenador amb la de comentarista, i a qui li agrada marxar caminant de l’estadi cap a casa, sobretot quan el partit no ha anat del tot bé. Algú que no té complexos a l’hora de parlar de la seva fe cristiana o de fer broma després d’un implant capil·lar. “Sí, ho he fet, però ha quedat de conya, no?”.
Després d’un any sabàtic i de refusar una oferta sucosa del Marsella, acceptava la proposta del Liverpool, que li encarregava la missió de fer tornar el club red a l’elit europea. Per ara ha arribat a dues finals, de l’Europa League (2017) i de la Champions (2018), i aquest curs disputa frec a frec el títol de la Premier amb el Manchester City.
Per primer cop contra el Barça
Klopp trepitjarà aquesta tarda per primera vegada la gespa del Camp Nou. Ja havia estat a l’estadi, però només com a espectador. Demà jugarà per primer cop contra el Barça en partit oficial, i no serà un duel qualsevol, perquè hi ha en joc un bitllet per a la final de la Champions. “La primera vegada sempre és especial. Estic desitjant que arribi aquest moment”, deia la setmana passada.
La relació Barça-Klopp es podria considerar d’amor i odi. Amor per l’admiració que sempre ha tingut per un equip que no es cansa de guanyar, fins al punt d’ensenyar vídeos als seus jugadors de com els blaugranes celebren les victòries. I odi perquè quan va aterrar al Liverpool el Barça acabava de fitxar Luis Suárez, i la temporada passada li va pispar Coutinho. “Ja li vaig dir que allà [al Barça] seria un més i que al Liverpool seria l’estrella. Però es va estimar més marxar”, deia, amb cara de pocs amics.
Ara li arriba l’oportunitat de contraposar el seu estil al del Barça. Un joc de transicions que no té res a veure amb el futbol de toc que es practica al Camp Nou. De fet, uns anys enrere va arribar a dir que el joc del Barça l’avorria profundament. “Guanyen 5-0 o 6-1 sense oposició. A mi m’agrada que el rival tingui les seves opcions. Si el Barça hagués sigut el primer equip que vaig veure amb cinc o sis anys, m’hauria dedicat al tenis”. Així de sincer. Així d’autèntic. I així de perillós, perquè Klopp, primer a la Bundesliga i ara a la Premier, ha demostrat en els partits amb Pep Guardiola que té un antídot gairebé perfecte per a l’estil que proposa el Barça. “Alguns entrenadors tracten l’equip com si fos una orquestra. Jo prefereixo el heavy metal”.
