Un bon Barça doma la Juve i encarrila el pas a vuitens (0-2)
Alexia Putellas i Marta Torrejón donen avantatge al Barça, que pateix l'expulsió de Mapi León
BarcelonaEl subcampió té ganes d'una altra final de Champions. Té ganes de tornar-la a fer grossa aquesta temporada a Europa. I, sobretot, comença a tenir aquell ritme de joc impossible de seguir per al rival que fins ara només se li veia als Lió i Wolfsburg de torn. El Barça va deixar l'eliminatòria molt ben encarrilada ahir al derrotar per 0-2 la Juve a l’estadi Moccagatta d’Alessandria després d'un partit molt complet de les catalanes, que van haver de jugar els últims minuts en inferioritat numèrica per l'expulsió de Mapi León. Els gols d'Alexia Putellas al tram final del primer temps i Marta Torrejón al cor de la segona meitat deixen poques opcions al conjunt italià, que haurà de proposar alguna cosa més que les sortides al contraatac a l'estadi Johan Cruyff si vol evitar que les blaugranes avancin fins als vuitens de final. El marcador hauria pogut ser encara més rodó si no haguessin anul·lat per fora de joc una diana d'Asisat Oshoala a les acaballes del partit. "És un molt bon resultat", reconeixien les protagonistes.
Des del començament
Des del xiulet inicial s'intuïen coses positives per a l'equip de Lluís Cortés, que va afegir algunes novetats a l'onze, com l'entrada de Van der Gragt al darrere, Andrea Sánchez Falcón de lateral esquerre i Jenni Hermoso en punta. Conscient que era el favorit, l'equip experimentat, el Barça, va saltar a la gespa italiana amb ganes d'espantar, de dir-li a la Juve, equip creat al 2017, que una cosa era dominar a la Serie A i una altra a l'univers Champions. I, certament, l'inici blaugrana va ser intimidatori: monopoli de la pilota, ritme altíssim i una sensació que a la Juve se li faria difícil la resistència, llarg el partit, impossible l'eliminatòria. El dinamisme de les blaugranes era massa per a la defensa 'bianconera', que no sabia qui perseguir per interrompre la circulació de pilota visitant.
Però el coratge local evitava que aquest domini es transformés en gol. Les pujades per la banda de Falcón i les centrades tenses de Hansen no trobaven rematadora perquè sempre apareixien Sara Gama o Linda Sembrant per refusar. La mobilitat interior perquè apareguessin entre línies Alexia, Mariona o Jenni tampoc es traduïa en amenaça real, tot moria abans d'arribar a l'àrea amb claredat. La Juve ni ensumava la pilota i amb prou feines trobava vies per creuar el mig del camp, però tampoc semblava que patís en excés. Un xut massa alt de Hansen va ser el perill més gran del primer quart d'hora.
El Barça era un huracà de joc, però no d'ocasions. Si més no, no prou clares al principi. La falta de concreció en els últims metres va animar la Juve, que va treure el cap amb alguna cavalcava al contraatac, sobretot gràcies a la màgia de Cernoia a la mitja punta i Girelli deixant-se veure per l'esquerra, però el Barça, concentrat i intens, no va permetre que aquestes petites insinuacions arribessin amb claredat davant de Sandra Paños.
El pla estava claríssim i el partit es jugava exclusivament al camp de la Juve, que va veure com, primer Guijarro, que s'havia trobat un regal en una mala cessió enrere, va xutar massa desviat i després Jenni va fallar davant de la portera. Van ser els avisos previs a la diana d'Alexia, que va lluitar amb Gama per ficar dins de porteria un refús a xut de Hansen. Gol lleig però gol valuosíssim.
Rematar la feina
Entrar al vestidor amb avantatge va aportar confiança a les blaugranes. La resistència italiana s'havia esquerdat i el més difícil, obrir la llauna, estava fet. La previsió era tenir més espais a la segona meitat si la Juve arriscava un pèl, un escenari que podia potenciar jugadores com Hansen o Oshoala, que esperava a la banqueta, tot i que no va ser fins al final quan el partit es va trencar. Abans, Marta Torrejón havia premiat l'esforç blaugrana amb el segon gol, al rematar de cap una centrada d'Alexia Putellas.
Ferida, la Juve va reaccionar i l'entrada d'Aluko va afegir nervis a la defensa culer, fins al punt que Mapi León va veure la targeta vermella per tallar un contraatac clar. Va ser la taca d'un partit que el Barça va acabar de tancar bé. Dimecres dia 25 tocarà rematar-lo.
