BarcelonaSamuel Okunowo dormia quan les flames procedents de la central elèctrica d'Ibadan (Nigèria) van trencar la negra nit i van començar a acostar-se de manera alarmant cap al bloc de pisos on vivia a la seva ciutat natal. Eren dos quarts de dues de la matinada d'una nit d'estiu del 2012. L'exfutbolista del Barça es va despertar a temps per salvar la vida, però no va tenir marge per agafar res. Ni els documents imprescindibles. Va baixar corrents al garatge de l'edifici amb el germà de la seva dona, que també era allà en aquell moment, van engegar el cotxe i van fugir. Okunowo va perdre tota la resta i la manca del passaport i del certificat de residència a la Unió Europea li van comportar no poder sortir del seu país durant cinc anys.
És el temps que va tardar l'engranatge burocràtic nigerià a solucionar el problema. El patiment que li van suposar la vivència de l'incendi i les seves conseqüències van comportar que Okunowo deixés el futbol. "Vaig perdre tots els records de la meva vida i de la meva carrera. Em va fer molt de mal. En tres hores tot es va trencar", explica a l'ARA l'exlateral, de 44 anys, en una cafeteria prop del Camp Nou. "No estava bé psicològicament, pensava molt en l'incendi i tot el que va comportar. Així que vaig deixar de banda el futbol i em vaig plantejar quina era la solució de cara al futur. Aleshores vaig decidir que volia tornar a Barcelona per començar de nou", sentencia, convençut de l'encert de l'elecció que va prendre. "Per a mi Barcelona és especial, és diferent de la resta de ciutats on he jugat. Quan estava cedit al Benfica i tenia un dia lliure, venia a Barcelona. És la meva segona casa", afegeix.
Però el retorn a la capital catalana –on va jugar en el primer equip del Barça el curs 1998-1999 a les ordres de Louis van Gaal, va guanyar la Lliga i va ser titular en el partit del centenari davant l'Atlètic de Madrid– no va ser tan ràpid com s'esperava. Les trucades del club blaugrana i l'Agrupació Barça Jugadors a les autoritats nigerianes per resoldre el problema van ser infructuoses. Durant la llarga espera, Okunowo va col·laborar amb l'escola que el Barça té a Lagos, la capital del país centreafricà. Fins que l'embolic es va resoldre el 2017 i l'exfutbolista, amb 38 anys, va tornar a aterrar a Barcelona.
Okunowo va passar per dificultats econòmiques en els seus últims anys de la carrera com a futbolista que, posteriorment, es van agreujar a causa de l'incendi. L'etapa al Barça va acabar amb cessions al Benfica i el Badajoz i una greu lesió de genoll de la qual va trigar a recuperar-se un any i mig. Així, l'entitat de les samarretes amb les quals va competir va anar disminuint. El Ionikos Nikais de Grècia, el Dinamo de Bucarest de Romania o el Metalurg Donetsk d'Ucraïna van donar pas al modest Walthams Forest anglès, al VB Sports Club de les illes Maldives i al Sunshine Stars nigerià, on es va retirar. El seu cas va ser el detonant que va comportar que des de l'1 de juliol del 2010 els jugadors de la primera plantilla del Barça masculí donin un 0,5% del seu salari anual a l'Agrupació Barça Jugadors i un altre 0,5% a la Fundació Barça.
La seva nova ocupació: treballador d'un casino
Actualment, l'exfutbolista nigerià viu a Santa Coloma de Gramenet i reparteix el temps sobretot de tres maneres: s'entrena i juga amb l'Agrupació Barça Jugadors, participa en els partits del Barça Legends (diumenge disputarà un partit amb aquest conjunt a la República Democràtica del Congo) i treballa en un casino de la Rambla de Barcelona. "Estic buscant què puc fer quan no hi ha futbol. Per això soc al casino, on em donen llibertat per escapolir-me quan he d'anar a entrenar-me o jugar. El propietari és amic meu i perquè no em quedi a casa i tot estigui bé treballo amb ell", explica Okunowo. La seva funció és estar atent als clients que necessiten ajuda perquè no saben com funciona una màquina o no aconsegueixen introduir els diners al lloc corresponent perquè la sort comenci a fer de les seves.
Quan Okunowo va demanar ajuda al Barça després de l'incendi, es va comprometre a retornar els diners a l'Agrupació Barça Jugadors a mesura que pogués, cosa que fonts de la mateixa agrupació expliquen a aquest diari que no és habitual i que l'honora. Una de les maneres que van acordar les dues parts perquè pogués complir el pacte va ser convocar-lo assíduament amb el Barça Legends, el qual comporta un bon grapat de milers d'euros per partit a cada jugador que hi va. Però, en aquest cas, l'ingrés anava a parar directament a l'ABJ per eixugar un deute que a dia d'avui ja ha quedat a zero.
El projecte de ser representant
A banda d'això, durant els últims anys Okunowo ha fet feina de vistaire a Nigèria per al Barça, una tasca que també realitza per a un amic que té oficina a Anglaterra. "Ajudo a portar jugadors d'Àfrica a Europa. Encara estic en un punt inicial, però m'agradaria dedicar-m'hi en el futur", diu Okunowo. Així, està tancant un cercle. Precisament, ell va arribar al Barça amb 17 anys quan un scouter blaugrana el va veure jugar amb la selecció de Nigèria sub-17 a la Meridian Cup, celebrada a Portugal el 1997. "A la final vam guanyar Espanya, que tenia futbolistes com Xavi i Casillas. El vistaire del Barça va trucar a l'equip del meu país [el Shooting Stars] perquè fes una prova de dues setmanes a Barcelona i, a la setmana d'arribar, ja tenia el contracte a punt", recorda satisfet, 26 anys després.