Jugada mestra de la gran empresa familiar: els apunts en calent del Barça-Eintracht

BarcelonaDerrota justa i eliminació sense pal·liatius del Barça als quarts de final de l'Europa League. Els blaugranes van caure 2-3 amb l'Eintracht de Frankfurt en una nit fosca que serà recordada sobretot per la invasió alemanya al Camp Nou, punt de partida del desastre. A continuació, els apunts en calent del partit.

Al Barça li han Eintracht a casa. Un percentatge insòlit d'aficionats visitants van assistir al partit d'aquest dijous. Semblava que els de Xavi jugaven la tornada dels quarts de l'Europa League també a domicili. Entre els abonats amb excedència, la congelació del Seient Lliure, la consegüent revenda, la crida del club per alliberar butaques gratis i la llaminera temptació de posar les entrades disponibles a preu d'or, tot plegat es va traduir en una imatge tristíssima a les graderies. Calen calés, sí, però no a qualsevol preu. Jugada mestra de la "gran empresa familiar" culer. Té feina per arreglar el despropòsit. Començant pel de l'assessor Enric Masip i el seu particular punt de vista sobre determinats "drets" dels socis.

Sempre ens quedarà Spotify. La derrota va començar a gestar-se a la graderia, però va consumar-se a la gespa. L'ambient no és excusa perquè directament no hi hagués eliminatòria. Perquè l'Eintracht no només va passar a les semis de l'Europa League, sinó que va guanyar 2-3 (2-3!) al Camp Nou, donant continuïtat a la superioritat que va exhibir a Frankfurt (1-1). Els alemanys van destrossar el manual d'idees de Xavi i van minimitzar les individualitats blaugranes. Amb el terrassenc, la temporada de transició ha deixat una bona ratxa d'imbatibilitat, un gran triomf al Bernabéu i altres bons moments, però els títols encara queden lluny. Ara bé, no us queixeu més del compte, que l'herència és horrible i Spotify és un gran acord.

El forat a la dreta fa feredat. La vergonya a la graderia es va estendre a tots els racons del rectangle de joc. Tret d'algun rampell de Dembélé i del golàs de Busquets al descompte, l'expressió individual del Barça va ser horrible. Va quedar especialment retratat el forat que l'equip té al lateral dret, on Xavi no troba estabilitat amb cap de les opcions que té a l'abast. Contra l'Eintracht, amb Piqué lesionat i Araujo forçosament a l'eix, el tècnic va haver de posar-hi Mingueza, en qui no confia. El perpetuenc va perpetrar un partit insuficient. Per la seva banda va néixer una bona part del perill en contra, amb Kostic convertit en llançador dels "visitants" i Santos Borré aprofitant la poca contundència defensiva.

Disparitat de criteris a l'àrea. Quart penal que li xiulen al Barça en dos partits. El segon d'Eric Garcia. Pena màxima xiulable, tot sigui dit. Amb el reglament a la mà, el marcador de Martorell, que ha d'aprendre a controlar l'ímpetu en segons quines situacions, va agafar Lindstrom a la primera jugada ofensiva del matx. El problema no és que la decisió fos justa o no, sinó que minuts després hi va haver una jugada similar sobre Ferran Torres a l'àrea de l'Eintracht i el col·legiat Artur Dias no va assenyalar res. Tampoc el VAR va reaccionar. La disparitat de criteris d'interpretació en un mateix partit és el que mata l'arbitratge. Hi ha feina també per recuperar el pes als despatxos nobles del futbol europeu. Potser així la contradicció passa a ser favorable.