A què juga exactament João Félix?: els apunts en calent del Barbastre-Barça

BarcelonaEl Barça passa als vuitens de final de la Copa després d'una victòria treballada (2-3) al camp del Barbastre, un conjunt de Segona RFEF. Amb Josep Maria Bartomeu a la graderia, els de Xavi Hernández van anar de més a menys i van necessitar un gol de Lewandowski des dels 11 metres per evitar sorpreses. A continuació, uns apunts en calent.

Cada any em passa el mateix. Arriba la clàssica eliminatòria de Copa contra un rival amateur i reconnecto amb el futbol. Acostumats com estem a l'univers superprofessionalitzat de l'elit, amb jugadors que són celebrities, entrades caríssimes i negoci, negoci i més negoci, és una delícia veure tot un Barça –amb molts milions al camp– contra un equip de quarta divisió en un estadi amb anuncis de carnisseries i ferreteries, grades supletòries i torres de llum elevades amb plataformes d'obra. La gespa no és la millor i es troba a faltar el VAR, però tant li fa si per una estona es recuperen tics del futbol de sempre, aquell que projectes desesperats com la Superlliga ens volen robar.

Experiència recent. De l'onze carregat de talent que va presentar Xavi en terres aragoneses, només dos jugadors tenen ben recent el que és rascar contra veterans amb ofici (però sense benefici) en camps petits i amb el públic a sobre. Un és Héctor Fort, que amb només 17 anys –i poc més de 10 partits d'experiència al filial– va assistir amb la precisió que últimament li falta a Balde perquè Raphinha fes el 0-2. I l'altre és Fermín, que fa un any era futbolista del Linares i va ser –amb gol inclòs– el millor migcampista del Barça a Barbastre. Que important és conèixer bé el terreny per fer els deures. I que important és no creure's ningú per rendir com toca per molt inferior que sigui l'oponent.

Creure's Messi és mal negoci. Aquest últim comentari va per João Félix, que ha perdut la condició d'intocable a la Lliga i va ser titular a la Copa del Rei. El portuguès, fitxat per desig explícit del president Laporta, continua en caiguda lliure. Tenia l'oportunitat de refer-se de cara a la Supercopa, que es dirimeix aquesta setmana en terres saudites, i va tornar a decebre. En una primera part força bona dels blaugranes, l'exmatalasser es va contagiar de la rauxa col·lectiva i fins i tot es va aplicar en la pressió. En canvi, a la segona, va retornar al to tebi i de suficiència que tant desesperava Simeone. Va abusar de defensar amb la mirada i va cometre un error impropi que va ficar el Barbastre en el partit. Pecats de creure's millor del que s'és en realitat.

20 partits de funambulisme. Doncs no, el Barça de Xavi tampoc va ser capaç de guanyar per més d'un gol contra un equip que milita tres categories per sota. L'actual conjunt barcelonista amplia la renda com el menys hàbil de la història a l'hora d'assolir avantatges còmodes i gestionar-los. Va estar a prop de trencar la dinàmica gràcies a un gol de Lewandowski de penal que situava l'1-3 a poc per al final, però una altra pena màxima, en aquest cas a l'àrea d'Iñaki Peña, va restaurar la distància mínima al marcador. Tot i el bon inici de partit, el Barça va acabar-lo fent aigües, amb el germà de Xavi al carrer per protestar i Iñigo Martínez lesionat el dia que reapareixia. A cada bugada un llençol, tu.