Juanma Lillo, la mà dreta de Sampaoli que va estar a punt d'entrenar el Barça

BarcelonaEl Sevilla, el rival del Barça a la Supercopa d'Espanya, estrena un projecte nou a les ordres de Jorge Sampaoli. I, assegut al costat, hi ha la seva mà dreta, Juanma Lillo, un home que fa més d'una dècada semblava que estava destinat a ocupar la banqueta del Barça. En concret, el 2003, quan el tècnic guipuscoà era el candidat de Pep Guardiola per ocupar la banqueta blaugrana si Lluís Bassat hagués guanyat les eleccions a la presidència del Barça.

Tot plegat va començar l'1 de setembre del 1996, quan Guardiola encara jugava al Barça i Lillo, que llavors tenia 30 anys, era el tècnic de l'Oviedo. Després de guanyar 2 a 4 al Tartiere, Guardiola va demanar al delegat de l'Oviedo si podia mantenir una conversa amb el seu entrenador. El mateix Lillo ho recordava a 'El Gráfico': "El Pep encara no havia passat pel vestidor a canviar-se, estava suat i amb les botes. Em va saludar, em va lloar molt, em va dir que ja l'havia sorprès la meva feina al Salamanca i sobretot que li va agradar molt com vam jugar aquella tarda, que si podíem començar a mantenir contacte".

La relació entre els dos va fructificar i el maig del 2003 va sorgir la gran oportunitat. Guardiola esgotava la seva etapa com a futbolista a Itàlia mentre Lillo seguia a l'atur després que el Saragossa el destituís el 2000 amb només tres mesos al càrrec. El desastrós final de Joan Gaspart com a president del Barça abocaria el club cap a unes eleccions que semblaven tenir un guanyador clar: Lluís Bassat. El publicista havia pensat en Guardiola com a secretari tècnic, i el de Santpedor apostava per Lillo a la banqueta.

Un dels directius de la candidatura, Evarist Murtra, ho va explicar a 'El Punt Avui': "El Pep tenia molt clar que el tècnic havia de ser Lillo. Era una aposta arriscada però estic convençut que no ens hauríem equivocat". Bassat i els altres membres de la candidatura hi van donar llum verda. "Vam treballar de manera exhaustiva. Van ser vint dies intensíssims. Eren dos malalts. Van refer l'àrea esportiva de dalt a baix. No se'ls escapava cap detall".

Tot havia d'estar calculat al mil·límetre. "Havíem parlat de tot. Teníem fins i tot clar qui seria l'entrenador de porters. La llista de baixes, les altes. Teníem deu o dotze jugadors emparaulats". El projecte de Guardiola i Lillo, gestat a Sant Andreu de Llavaneres, pretenia fer una revolució de cap a peus: "Lillo va estar allotjat a casa del Pep i ho teníem tot a punt. Havíem dissenyat una nova política de sous amb fixos i variables, en funció del rendiment, que després la nova directiva va aplicar amb bon criteri. El Pep ho tenia tot enllestit".

Per qüestió de vots

Però contra tot pronostic, va ser Joan Laporta qui va guanyar aquelles eleccions i l'entrenador de Tolosa perdia l'oportunitat de la seva vida. "Lillo s'hi va implicar al màxim de forma desinteressada. No va percebre ni un euro. El fet de poder treballar amb el Pep era prou premi per a ell".

Mentre l'holandès Frank Rijkaard posava els fonaments de l'equip que tornaria a aixecar la Champions el 2006, els camins de Guaridola i Lillo van separar-se momentàniament. El jugador català marxaria al Qatar mentre que l'entrenador acceptaria el repte del modest Ciutat de Múrcia.

Però a Guardiola li havia quedat una espina clavada i volia tenir Lillo com a entrenador. Ho va fer en dues sessions al Ciutat de Múrcia i, el gener del 2006, el migcampista va anar a Mèxic per vestir la samarreta dels Dorados de Sinaola, el club que entrenava Lillo i que intentava fugir del descens.

En realitat, el seu propòsit era aprendre tot el que pogués de Lillo. Per això anava a tots els entrenaments amb una llibreta on prenia apunts de les ordres del basc. "Acabava l'entrenament i tot suat es ficava al vestidor per preguntar-li amb quin objectiu havia fet aquest entrenament o aquest altre. Lillo contestava i ell ho anava apuntant tot", explicava el 'Loco' Abreu a 'El Gráfico'.

Lillo i Guardiola van aconseguir prou victòries per allunyar l'equip de la zona de descens, però el sistema de percentatges va fer que el Dorados de Sinaloa perdés la categoria. Després, tots dos van tornar a casa. L'un per seguir amb la carrera d'entrenador i l'altre per començar-la. La resta de la història és ben coneguda.