Els joves acosten Sergi Roberto a la porta de sortida

Barcelona¿Què cal fer, amb Sergi Roberto? El reusenc s’ha convertit en l’ase dels cops. Koeman el va tirar als lleons quan el va fer jugar de lateral contra el Bayern, enfrontant-se amb un Davies que s’hauria cruspit gairebé qualsevol adversari. Al mig del camp millora una mica, però per darrere arriben amb tantes ganes Gavi i Nico que Sergi Roberto nota com li tremola el terra sota els peus. Just quan semblava que la renovació estava tancada, arriben els dubtes. El jugador de Reus sap que ha jugat malament les seves cartes, al ser l'últim dels capitans a renovar. Sí que en el seu cas era més complicat, perquè també calia renovar el contracte, però ha anat tot tan lent que als ulls dels socis ha fet un paper ben galdós. S'ha de saber gestionar els temps, com Piqué.

Cal renovar-lo? Només si l’acord és bo per al Barça. I això implica un estalvi molt important de diners. Aquesta és la crua realitat: la directiva ha de prendre decisions prioritzant l’àrea econòmica, i Sergi Roberto no és un jugador intocable. Si cal fer excepcions, no serà per ell. A les portes de l’assemblea de compromissaris en què l’actual directiva demanarà modificar els estatuts per poder seguir treballant sense ser devorat pel deute que va deixar Bartomeu, Laporta sap que té un escenari ideal per prendre decisions poc populars. Exceptuant casos aïllats, com Ansu Fati o Messi —que va fer mal perquè ens havien explicat que anava tot bé i és qui és—, el soci entendrà veure com marxa qualsevol jugador, si es tracta d'anar estalviant. Per posar ordre.

El gran problema de Sergi Roberto és que ha deixat de ser realment necessari, a l’equip. Si realment ho ha sigut mai, esclar. Durant uns anys era el dotzè home, aquell que podia entrar en diferents posicions per mantenir el nivell. Ara, no. Koeman apostarà sempre per un mig del camp amb Busquets, Frenkie de Jong i Pedri. I, posats a pensar alternatives, ara Gavi i Nico ja s’han guanyat el cor dels culers. Riqui Puig també, però en aquest cas el tècnic no acaba de confiar en un jove de caràcter indòmit.

Durant molts anys, semblava un pecat veure marxar els jugadors de la casa que ho havien fet bé uns quants anys. En temps de crisi, però, cal estrènyer-se el cinturó. Cal fer sacrificis. I si Sergi Roberto no renova i acaba marxant d’aquí a uns mesos, s'haurà de saber acomiadar un futbolista que ha defensat amb orgull el Barça més enllà de debats futbolístics. Sergi Roberto no és la prioritat per al Barça ara mateix; la prioritat és tenir futur amb uns joves que, quan juguen, ho fan millor que ell.