BARÇA
Barça26/08/2018

El José Zorrilla obre la caixa dels trons al futbol espanyol

L’estat de la gespa de Valladolid incendia la relació entre la Lliga i els jugadors

Gonzalo Romero
i Gonzalo Romero

Barcelona“Abans d’intentar portar el futbol als Estats Units hem de revisar què fem a casa”. El discurs del Barça després de guanyar dissabte a Valladolid va ser unànime. La victòria va passar a un segon pla a causa d’un terreny de joc impropi d’una Primera Divisió europea. La reacció dels futbolistes blaugranes no es va fer esperar, i els capitans van parlar. Amb Leo Messi respectant la norma no escrita de no fer declaracions, Sergio Busquets va assumir els galons davant la premsa. “És lamentable que juguis així en la millor competició del món. Ningú de la Lliga s’ha dignat a venir a revisar la gespa. Aquí no s’hi pot jugar. És el més semblant a un platja. Hi havia moltes irregularitats”, comentava.

La lectura era òbvia. Ningú va posar en dubte la postura. Intentar combinar i córrer a camp contrari era un esport de risc. Si l’organització del torneig vol fer del seu producte el millor del món, aquest no pot ser el camí. I aquí va començar l’incendi. Els jugadors intentaven pair l’empipada, amb el projecte de la Lliga de jugar als Estats Units ben present. Conflicte sobre conflicte, la relació entre les dues parts està més trencada que mai. La catifa del José Zorrilla podria haver acabat de dinamitar l’equilibri del futbol espanyol i del mandat de Javier Tebas. “Si volem vendre el producte fora d’Espanya, primer hem de mirar com tenim les coses a casa. Volem anar als Estats Units, portar-hi els jugadors, però això és una vergonya. No parlem de jugar a futbol. Això és perillós. Espero que els responsables de tot això facin alguna cosa”, va comentar dissabte Gerard Piqué, verbalitzant l’escena. Que l’entitat presidida per l’advocat decidís unilateralment que es disputaria una jornada de la Lliga en una seu estadunidenca no ha caigut bé entre els futbolistes.

Cargando
No hay anuncios

Entenen que són el motor de l’espectacle i que han de ser partícips dels grans moviments de l’empresa. Sense ells no hi ha futbol, és una obvietat. L’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) es queixa dels timings i de com s’ha tancat aquest acord. Ni rastre d’una política d’ajuntar punts de vista i posar en comú les diferents realitats que conformen el món del futbol. La intenció és aprofitar a marxes forçades el naixement del fenomen de masses soccer. L’estratègia passa per sacrificar una jornada a l’any i allunyar-la del seu ecosistema habitual. Segons fonts consultades per l’ARA, el Girona-Barça podria ser el partit que estreni aquesta dimensió a Miami. Montilivi podria no viure la visita del vigent campió. El club estaria obligat a sacrificar el partit gran del calendari dels d’Eusebio Sacristán. La relació entre gironins i culers és estreta, per tradició futbolística, geogràfica i cultural. “És un problema. Hi ha molts seguidors que esperen aquest partit, el del Madrid i un parell més. Hi pot haver una queixa formal dels socis, perquè aquest partit forma part de l’abonament”, explica a l’ARA Lluís Casacoberta, soci de l’entitat.

Ell, com tants altres, tenen inclòs aquest derbi català en el pack de temporada. No veure l’enfrontament comportaria un conflicte important per al Girona. “S’hauria de fer aquí. N’hem de gaudir nosaltres. Que portin els partits a l’altra punta del món per diners no té sentit. Entenc que els jugadors es plantegin fer vaga”, apunta el també aficionat gironí Santi Morell. Segons va informar ahir La Vanguardia, la Lliga s’estaria plantejant fer front a les despeses del desplaçament i l’hostalatge d’alguns socis del Girona. No podran anar-hi tots, i la logística serà un impediment. És el punt de vista madur, com el del soci Jordi Garcia: “Primer s’ha de cuidar l’aficionat local. No sé com es pot recompensar que un seguidor no pugui veure aquest partit. Jo tinc una dona, una filla, i no puc plantejar-me anar a l’estranger per veure un partit que tinc dret a disfrutar al meu seient”, explica.