El joc brut del Getafe deixa amb un pam de nas el Barça (0-0)

BarcelonaEls pares que volen espantar els seus fills amb contes d’una nit d’estiu els poden parlar de Getafe. Que desagradable, jugar aquí. Quin fangar, quin camp de mines on el Barça ensopega un cop i un altre. L’equip de Xavi, expulsat per protestar un arbitratge desastrós a la segona part, va estrenar-se a la Lliga deixant escapar dos punts en un estadi on no marca des de l'any 2019 (0-0). Un empat i gràcies en un partit on el Getafe va tenir barra lliure per fer faltes, mortificant un Barça al qual va faltar espurna en atac. I qui semblava tenir-ne, Raphinha, es va fer expulsar en una acció incomprensible. L’àrbitre, que no va xiular un penal en el darrer segon favorable al Barça, va ser dolent, i el rival, massa violent. Però el Barça també haurà de millorar, si vol ser campió de nou.

No serà un camí de roses, aquest any. I Xavi ho sabia. El primer capítol de la temporada no podia ser més desagradable. Si hi ha un escenari on el Barça se sent com si li toqués dormir en un llit d’espines, és a Getafe. Un estadi amagat entre autopistes, hostil, amb un entrenador que sembla gaudir mortificant el barcelonisme, criticant l’estil de joc català, posant defenses i mossegant turmells. L’estadi on es dona importància als mil·límetres de la gespa, on Xavi se sent com si l’enviessin de missió especial al Vietnam darrere les línies enemigues.

Partits incòmodes en què s’enfronten estils ben oposats. I mira que als dos minuts Gündogan hauria pogut marcar, però no va estar encertat amb un xut mossegat. El Barça sortia amb Pedri i Gündogan jugant gairebé a l’altura de Lewandowski i amb Raphinha obrint el camp per la dreta. El Getafe apostava per la contra i pilotes llargues a l’esquena de Christensen i un Kounde que feia de central. I de fet, el francès va menjar-se una pilota al seu clatell en què Latasa va perdonar la vida al Barça. Dues formes diferents d’entendre el futbol. I la vida, en general. El Barça buscant construir i el Getafe, destruir.

L’equip de Xavi ho intentava, però de mica en mica va acabar atrapat a la teranyina blava. Araujo jugava de lateral i Oriol Romeu manava al mig del camp, però costava trobar espais, ja que el Getafe ajuntava molt les línies. Romeu, amb el seu físic de boxejador, va saber entendre quan hi havia espais per a alguna cursa ofensiva, però sense sort. Només Raphinha, ara que sense Dembélé sap que pot guanyar pes, ho intentava amb curses elèctriques que solien acabar amb un cop de destral dels defenses locals. Damián Suárez de fet, va fer-se un fart de pegar. Ara li feia una clau de judo a Lewandowski, ara burxava Balde. Ara deixava ferit Gündogan amb un cop de colze. El VAR? Qui sap què miraven.

Les faltes madrilenyes, convertides en una tortura xinesa, en agulles que anaven mortificant els rivals, van acabar aconseguint que Raphinha perdés els papers. Tip de ser agredit, de rebre faltes, va decidir buscar la justícia repartint un cop de colze a un rival. El van enxampar, esclar. Els jugadors del Getafe saben pegar per evitar la vermella. Raphinha, no. I just el dia que era el principal argument ofensiu blaugrana, deixava l’equip amb un home menys. El Barça cremava a l’infern de Bordalás, que veia com l’afició local cantava el seu nom. El nom del tècnic que ha fet del Getafe un exèrcit disposat a tot per guanyar seguint cegament les ordres del seu líder.

Els joves, sense por

I mira que el Barça ja sabia què s’hi trobaria, a Getafe, on portava tres partits seguits sense marcar. El darrer a fer-ho havia estat Junior Firpo un llunyà 2019. Però malgrat saber què et trobaries, no deixa de ser incòmode jugar contra un rival amb el ganivet a la boca. I Raphinha va perdre els papers, tot i que en part se’l pot entendre. Ara, quan ets un professional, no pots deixar el teu equip en inferioritat. Sense el brasiler, el Barça va saber competir, amb Araujo pujant més la banda mentre Xavi no deixava de protestar a la banqueta, però els jugadors mantenien la calma i van tenir premi, ja que Jaime Mata va equivocar-se entrada la segona part i va veure la vermella al fer una falta a Araujo. Nou gir de guió. El Barça no havia patit gaire en inferioritat, i ara sentia que podia fer seu el partit. Xavi, que havia fet entrar Ez Abde, va apostar per Lamine Yamal abans que per Gavi i Ansu. Significatiu. I el jove de Mataró no va amagar-se i va regalar a Ansu una centrada que gairebé va acabar en gol.

Just el dia que feia 50 anys de l’arribada de Cruyff al Barça, el missatge seguia ben clar: jugarà qui vulgui ser al club. Els altres, bon vent i barca nova. No hi ha temps per plorar per Dembélé. I si Neymar, un geni amb la pilota als peus i un impresentable fora del terreny de joc, és presoner de la seva cobdícia i prefereix acabar a Aràbia, genial. Sempre hi haurà talent a la casa per donar la cara en un partit tan complicat com aquest. Però ni ells van poder marcar en un partit que va arribar als 100 minuts de joc amb un possible penal sobre Araujo en la darrera jugada, que va acabar de desesperar l'equip blaugrana. El penal era clar, però el VAR va descobrir unes possibles mans prèvies de Gavi. Un guió de partit i un empat frustrant per començar. Per l’escenari, pel rival i per la manca de punteria. No és el millor inici, no.