Joao Félix no és Malcom, però...

“És un fitxatge de club.” Ernesto Valverde va parlar clar quan, en plena gira americana, li van endossar Malcom, un davanter que no volia. Era l’estiu del 2018, un temps pretèrit en què al Barça creien que llançar els diners no tindria conseqüències i a la Lliga no havien descobert l’obsessió pel fair play financer. Malcom va costar 41 milions d’euros per ser suplent i enriquir algunes butxaques, perquè, segons va explicar la SER, l’entitat va pagar una comissió de 10 milions al representant Júnior Minguella. Cinc anys després, el Barça acaba de tancar un mercat en què només ha invertit oficialment 3,4 milions. També hi ha hagut espai per a un fitxatge que no ha demanat l’entrenador, però almenys el Malcom d’ara no és una aposta dubtosa que costa un ronyó. Joao Felix, el caprici del president Joan Laporta, té cartell i és com un regal. 

Tot i les diferències, ja va quedar clar el 2018 que mai és bona notícia quan, per interessos que res tenen a veure amb les necessitats de l’equip, l’entrenador ha d’empassar-se un jugador amb una mica d’Almax. Aleshores afloren les preguntes incòmodes: a qui i de quina manera beneficia aquesta incorporació? De moment, no ho sabem, però sí que tenim clar que el gran protagonista de la pel·lícula ha estat el superagent Jorge Mendes, que a l’inici de l’estiu ja pretenia col·locar Rúben Neves com a suposat substitut de Sergio Busquets. El mateix que controla els destins de Joao Cancelo, Ansu Fati, Balde, Lamine Yamal, Iñaki Peña i els traspassats Abde i Nico. També és el mestre del nou director esportiu Deco i, casualment, té sota el seu paraigua el tècnic del Barça Atlètic, Rafa Márquez. El que simbolitza l’arribada de Joao Felix és poder… i no precisament per a Xavi.

L’encaix de Joao Felix va marcar les hores finals d’un mercat que va retratar l’estat de salut de l’entitat: es va patir per inscriure Iñigo Martínez i va caldre una sortida no prevista per encabir tota la llista de la compra. Al Barça actual no hi ha mirada llarga i se salven els mobles a cop d’aval en un marge de maniobra cada cop més estret. Sense una estratègia definida, passa el temps i no se soluciona el problema d’arrel: el Barça continua sense ser capaç de generar nous ingressos —ni de fer que paguin els inversors fantasma de palanques ja existents—. S’ha celebrat de manera justificada la rebaixa de massa salarial al futbol, però de cara a l’estiu que ve ja no quedarà ni aquest as a la màniga. De tant rosegar-se, el club blaugrana comença a tocar os.