João Félix? No, gràcies

Durant la darrera gira del Barça pels Estats Units, els missatges sobre João Félix eren contradictoris. Estava descartat pel cos tècnic mentre que l’entourage de Joan Laporta n’alimentava constantment l’aterratge. La cantarella es va fer insistent a l’agost, arribant al rush final del tancament de mercat amb una frase que es repetia: “João Félix ha d’entrar com sigui”. Va ser la primera incorporació que el Barça va inscriure i va passar per davant de la resta, incloent-hi Iñigo Martínez, fitxat des de temps bíblics i cobert de molsa com un pessebre. Es van fer equilibris impossibles i Laporta i el tresorer Ferran Olivé van tornar a avalar davant la incapacitat de concretar una palanca cada cop més fantasma. La cessió del davanter de l’Atlètic de Madrid per un salari absurd era un regal, però ara l’agent Jorge Mendes ens saluda des de la piscina i vol passar per caixa. 

João Félix està fent de João Félix. No es pot dir que el seu rendiment irregular sigui una sorpresa. El talent del portuguès és irrefutable i té unes qualitats que podrien convertir-lo en una referència si fos capaç de ser constant, però no té l’actitud que cal per aconseguir-ho. Això l’ha fet fracassar tant a casa del Cholo Simeone –on no el volen veure ni en pintura– com al seu pas breu pel Chelsea. L’aparició del Barça havia de ser l’oportunitat d’or per demostrar el millor de si mateix a cada partit, la seva fam s’hauria de notar a cada jugada i el seu alè esforçat s’hauria de sentir a quilòmetres de distància. Però hi és només quan li ve de gust, no pressiona quan més se’l necessita i s’exhibeix com un llop solitari i egoista. Les seves fogonades intermitents són insuficients i, desmenjat, qualsevol diria que li és igual deixar escapar el seu últim tren a l’elit del futbol.

Ha marcat 6 gols, només un més que Dembélé la temporada passada amb els mateixos partits disputats. Porto o Atlètic de Madrid al marge, l’aportació global de João Félix no compensa i la balança entre el que suma i el que li resta a l’equip és negativa. Si ens guiem estrictament per criteris esportius, fins ara no està passant l’examen i no hauria de continuar al Barça més enllà d'aquest 30 de juny. Canviat al descans en el fatídic duel amb l’Almeria, serà interessant veure fins a quin punt el potet de la paciència de Xavi Hernández s’ha esgotat i li passa factura en les titularitats que donava per descomptades. Aviat tornarem al cap del carrer i caldrà veure si Laporta és capaç de dir-li “No, gràcies” a Mendes o bé té les mans lligades des de fa temps.