Joan Laporta torna a ser Joan Laporta
BarcelonaJoan Laporta és així. Ni el descobrirem ara, ni el canviarem. I els milers de socis que li van fer confiança votant-lo ja sabien com era. De fet, per això el van votar. Ja els agrada, un lideratge fort, d’un home passional. Un mandat presidencialista, en el qual Laporta entén que ell és el capità. I, per tant, li toca portar el timó.
No hauria de sorprendre, doncs, veure com Ferran Reverter marxa. Tothom parla de la mentalitat "germànica" de Reverter. I Laporta no m’encaixa gens, en aquesta mentalitat germànica. És un episodi més d’un llarg debat que s’estira en el temps, sobre quin hauria de ser el model de governança del club. Hi ha qui opina que els directius, començant pel president, han d’anar cedint responsabilitats a treballadors amb experiència i formació. Laporta ho veu diferent. Ell no està disposat a amagar-se, a delegar. I té l’aval dels milers de socis que el van votar.
La veritat, segurament, s’amaga en un punt mitjà entre els dos punts de vista, però, en un món tan passional com el del Barça, quan hi ha un divorci sembla que calgui prendre partit de manera clara per un dels dos bàndols. Ningú pot culpar Laporta de prendre decisions, ja que va ser escollit per això. I si abans no ho ha pogut fer més era perquè estava lligat de mans per la qüestió dels avals. Ara que se sent lliure després d'haver recuperat l'optimisme, torna a ser el Laporta de sempre. Ara, tampoc ningú pot culpar Reverter d’haver intentat ordenar un club que havien heretat fet miques. Eren incompatibles, res més. No cal convertir-ho en una guerra civil. No havia de ser. Res més.
Si Reverter va arribar, sent tan diferent, és perquè en pocs mesos tot ha canviat molt. Calia salvar el club sense gaire marge de maniobra, per la qüestió dels avals i la por a encadenar dos mandats amb pèrdues. Amb aquestes carpetes tancades, Laporta s’ha pogut alliberar. Després de mesos dient que Laporta no semblava ell, mostrant-se calmat, ha tornat. Fins ara li havia tocat acceptar, a vegades, la paraula de Reverter, com en el cas del contracte de Messi o les negociacions amb la Lliga. Era una situació dramàtica. Ara torna a ser el Laporta de sempre, aquell que vol la seva gent a prop. Quan va ser president per primer cop, el resultat van ser uns anys magnífics, amb títols, UNICEF i un club renovat, però una gran inestabilitat interna, ja que no tothom estava disposat a seguir cegament Laporta dins del club. Potser per això el president vol aplegar a prop els més fidels, per evitar-se més disgustos. Sembla lícit, però també perillós. Encara que el Barça sigui un club diferent, no és mala idea tenir professionals a prop que destaquin pel seu currículum, no per la seva amistat.