Joan Laporta es queda sense paraigua
La renúncia de Xavi Hernández col·locarà el president del Barça al centre de la crítica si van mal dades
BarcelonaQuan José Luis Morales va marcar l'últim dels cinc gols del Vila-real a Montjuïc, un sector de la grada d'animació blaugrana va cantar "Barça sí, Laporta no". Aquests pocs crítics –d'un estadi amb més de 46.000 persones, la segona millor entrada de la temporada– encara no sabien que Xavi Hernández renunciaria a la banqueta del Barça el 30 de juny, a un any que s'acabi el seu contracte acabat de millorar i de renovar. Amb tot, van avançar-se a una tendència que el barcelonisme visita cíclicament quan la piloteta no entra: buscar els culpables a la llotja. En aquell moment el president blaugrana mirava a la gespa amb la mateixa cara de pomes agres que els seus companys de junta, tot comprovant que el paraigua encarnat per un mite com Xavi deixava caure gotes de tempesta sobre el seu mandat.
Després de complir amb els flaixos postpartit sense fer cap menció al seu futur com a entrenador, l'exjugador egarenc va citar-se en una de les dependències de l'estadi amb Laporta, que prèviament s'havia reunit amb el seu gabinet per tornar a analitzar una situació que, a causa de la crisi econòmica cronificada que viu el Barça, poc remei té més enllà de la mirada llarga i els discursos coherents amb la realitat. En conseqüència, les fonts oficials van tornar a difondre màxima confiança en Xavi, que quan es va trobar amb el president, i com després explicaria en roda de premsa, va sentir la necessitat de comunicar que plegarà a finals d'aquesta temporada perquè creu que "és el millor per al club". El tècnic, que fa només uns dies deia que ja estava planificant el curs vinent, va veure en la desfeta contra el Vila-real el pretext idoni per fer un pas al costat, tot i que ja ho tenia al cap des de la dolorosa derrota contra el Madrid a la Supercopa.
"La decisió és irrevocable, no canviarà ni que guanyi la Lliga de Campions. Ser entrenador del Barça et desgasta l'energia i la salut mental", va argumentar Xavi, que posarà punt final a la seva primera experiència en una banqueta europea amb un mínim de dos títols al sarró, l'orgull d'haver fet debutar joves com Lamine Yamal i Balde i la satisfacció d'haver reenganxat la culerada a l'equip després de la pandèmia. Qui sap si en els mesos que li queden de govern des de la banqueta serà capaç de plasmar la idea futbolística que tan bé representava en temps de jugador. Potser sabent-se fora a partir de l'1 de juliol, i per tant alliberat de les presses per guanyar que ha patit –i s'ha cregut– des del primer dia, pot fer una abraçada més sincera al joc de posició, un manual més enyorat que no pas practicat al Camp Nou des que Pep Guardiola el va sublimar.
L'endemà del desastre, Laporta va prendre la paraula per mostrar comprensió cap a la decisió de Xavi. "Accepto la fórmula que ens ha proposat. És una llegenda del barcelonisme. Tinc el convenciment que tant ell com el seu staff tindran màxim compromís. La Lliga no està perduda i s'ha de lluitar per quedar-hi de la millor manera, sense descartar guanyar-la. També hem d'intentar aixecar la Champions, pas per pas [...] Necessitem una màxima unió per aixecar la situació. El club està sota control institucional, econòmic i social, però a nivell esportiu no ens estan sortint les coses [...] Hem de capgirar aquesta situació. La temporada era complicada perquè hem anat a Montjuïc, però a finals d'any, si no hi ha cap imponderable, tornarem al Camp Nou", va dir el mandatari després de veure's amb els jugadors a través d'un vídeo difós per l'aparell mediàtic de l'entitat. Paraules buides, en definitiva, de cara al soci que farà tres anys que el va votar en massa.
El relleu de Xavi: l'entrenador que es pugui (i no que es vulgui)
Mentre Xavi s'obria en canal en roda de premsa per anunciar –i diferir– el seu adeu, la notícia arribava fins a Fuenlabrada, on el Barça Atlètic va guanyar per 1-2. L'entrenador del filial, Rafa Márquez, vist com una solució interina a mitja temporada, no desaprofitava l'oportunitat per postular-se: "A una proposta com aquesta no se li pot dir que no". Amb tot, que Xavi hagi posat una data a la seva sortida en principi descarta el mexicà per al curt termini i situa Laporta i la seva junta –amb Deco i Alejandro Echevarría com a principals assessors– en la tessitura de trobar una solució il·lusionant després d'arribar a un acord per rescindir el contracte de l'egarenc i del seu staff de confiança. L'empresa no serà fàcil, perquè el Barça, malgrat les palanques activades només per poder reforçar l'equip amb veterans com Lewandowski i Gündogan i apostes dubtoses com Ferran Torres, Raphinha o Kounde, continua en la ruïna, abocat a seguir venent patrimoni per quadrar els comptes, retornar el deute i compensar l'exili a Montjuïc fruit de les presses per construir el nou Camp Nou.
A mitja temporada no hi ha diners per fer fora Xavi i apostar per algú que no sigui Márquez, que és més inexpert que el terrassenc. Però de cara a l'estiu, si no hi ha un remei econòmic que afecti el patrimoni o el model de propietat del Barça, també serà difícil que Laporta confiï la reconstrucció en un entrenador triat per desig en comptes de per eliminació. Sigui com sigui, aquesta serà una revàlida clau per a un president que ha viscut còmode en l'aixopluc d'una aposta de consens que no era la seva. A partir d'ara, quan ploguin les crítiques, seran ell i la seva gestió familiar els que quedaran xops.