Laporta es treu pressió en la recerca del substitut de Koeman
No confia en el neerlandès, però l’aguantarà el que calgui fins a trobar el seu relleu ideal
BarcelonaNou gir de guió en el serial sobre la banqueta del Barça. Joan Laporta va fer saltar la sorpresa a Madrid a l'afirmar davant la premsa, abans del dinar de directives amb l'Atlètic de Madrid: "Ronald Koeman continuarà sent entrenador del Barça, mereix un marge de confiança". El tècnic i el president es van reunir a la Ciutat Esportiva Joan Gamper abans de marxar cap a la capital d'Espanya i, amb el missatge del mandatari a la mà, tot apunta que l'heroi de Wembley mantindrà el càrrec després de l'aturada de seleccions.
Les paraules de Laporta contrasten amb el que tant el dirigent com el seu entorn havien transmès els últims dies en relació a Koeman. A causa de la derrota contra el Bayern i dels empats amb el Granada i el Cadis, totes les veus pròximes al president van coincidir en assenyalar que el tècnic estava sentenciat i que se li buscava un relleu. De poc va servir la victòria balsàmica a la Lliga contra el Llevant: la fredor envers la banqueta es va mantenir en la prèvia del viatge a Lisboa, que va comportar una altra derrota dura continental. A la tornada de Portugal, el to de les crítiques internes va tocar sostre. "Hem esgotat la paciència i volem canviar com més aviat millor perquè fa cinc anys que aquest equip no s'entrena gens", s'explicava des de les altes esferes. I Koeman, que es veia fora, va fer una roda de premsa amb tuf de comiat. Sentia el pes de la llista de futuribles que hi ha per ocupar el seu lloc. Una nòmina en què, a falta de representants de l'escola alemanya que tant agrada a Laporta, hi ha entrenadors d'estils diversos i situacions particulars en cada cas.
Abans i després de Lisboa, la idea de la junta era arribar a l'assemblea decisiva del 17 d'octubre amb un entrenador nou sota el braç. Així ho manifestaven els directius en privat, conscients que per aconseguir el favor dels compromissaris convé que el tema esportiu vagi bé. Aquesta intenció tan meridiana, però, alhora implica pressió per a Laporta i els encarregats de negociar amb un tècnic que generi prou consens –segon intent, perquè al maig ja es va fracassar en aquest sentit–. D'aquí que el discurs s'hagi suavitzat les últimes hores. Perquè, de moment, no s'ha pogut encetar cap negociació seriosa. No hi ha una línia decidida i tampoc sobren els recursos econòmics per executar-la. És per això que el paraigua de Koeman es manté obert. Però no perquè de cop i volta hi hagi confiança en els seus mètodes, sinó perquè no hi ha manera de trobar-li un substitut. I encara menys amb presses. Malgrat tot, el vicepresident Rafa Yuste va intentar defensar, abans del partit al Wanda, que "en cap moment hem pensat en destituir Koeman", afegint que "mai s'ha pensat en un pla B". La consigna és donar suport a Koeman, doncs.
Xavi, disposat a tornar a casa
El límit salarial –el Barça només pot dedicar 4 milions en el relleu a la banqueta, sense comptar la indemnització de Koeman– suposa un fre per a opcions amb contracte en vigor en grans equips i obliga a filar prim (i amb temps) amb qualsevol professional que es vulgui incorporar a mitja temporada. Pràcticament tots els noms que han sonat perdrien diners si acceptessin el repte d'entrenar al Camp Nou amb el curs iniciat. Fins i tot Andrea Pirlo, que ara mateix no té equip, cobraria menys del que ara li paga el Juventus per no fer res (1,5 milions nets anuals després de deixar la banqueta). El seleccionador belga, Robert Martínez, té un catxet encara més alt, però no tancaria portes a un canvi d'aires després de la Lliga de Nacions. El de Balaguer és l'aposta de l'àrea esportiva, sobretot de Jordi Cruyff, mentre que Marcelo Muñeco Gallardo, del gust de Laporta, no vol deixar a l'estacada el River Plate. L'argentí acaba contracte el 31 de desembre. Passa el mateix amb Erik ten Hag, contrari a abandonar l'Ajax a mig curs, o amb Luis Enrique, que té entre cella i cella competir al Mundial del 2022 amb Espanya. Joachim Löw, sense feina, de moment no interessa.
Tots els camins portarien, per tant, a Xavi Hernández, que acceptaria l'encàrrec sense embuts. Part de la junta pressiona Laporta perquè aposti per l'egarenc, a qui l'afició espera amb candeletes. Però el president, que a finals de maig ja va guanyar una batalla amb aquest tema, continua manifestant dubtes envers l'exmigcampista, que no posaria pegues a un salari mínim i fins i tot renunciaria, d'entrada, al control sobre el futbol base, els serveis mèdics o l'àrea de metodologia a través de persones de la seva confiança. El mandatari considera que Xavi necessita un pas pel filial abans d'assumir el primer equip, com en el seu dia van fer Guardiola i Luis Enrique. Per cert, ara mateix al Barça B hi ha Sergi Barjuan, a qui tampoc es té en consideració, a hores d'ara, com a solució interina. De fet, el tècnic de la casa que tindria més opcions en cas de ser reclamat com a urgència és Albert Capellas, que tot just acaba de tornar al club després d'experiències a Dinamarca, Xina o Israel.