Joan Laporta i el cas Negreira: 7 preguntes clau per a la compareixença més difícil

BarcelonaEn la seva última compareixença pública amb preguntes, a principis del mes de febrer, Joan Laporta ja sabia que la Cadena SER tenia informació sobre els pagaments que s'havien fet durant quasi dues dècades a diferents empreses del vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, José María Enríquez Negreira. A través dels seus col·laboradors de confiança, va aconseguir que els periodistes embarguessin l'exclusiva uns dies més. Volia tenir una roda de premsa tranquil·la, sí, però sobretot li interessava guanyar temps –va argumentar internament– per recopilar dades i estar preparat per oferir explicacions quan fos públic que el club, també sota el seu primer mandat presidencial (2003-2010), havia pagat més de 7 milions d'euros a un càrrec arbitral.

Finalment, el 15 de febrer del 2023, la SER va revelar la notícia i Laporta, que havia disposat de tres setmanes de gràcia per preparar una resposta proactiva institucional, va tirar per la via reactiva: "No és casualitat que això surti ara que el Barça va bé. I qualsevol interpretació capciosa que insinuï coses que no són rebrà la resposta proporcionada i adequada". Sobre la raó dels pagaments a Negreira, el mandatari va dir que eren "informes tècnics de jugadors de categories inferiors de l'estat espanyol i, addicionalment, assessorament arbitral". Tot plegat va agafar per sorpresa l'afició i també bona part de la junta directiva, que no tenia constància de l'existència de la problemàtica.

Més de dos mesos després, l'afer està en instrucció judicial, sota investigació de la Guàrdia Civil, amb els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu altre cop en el focus dels tribunals –si Laporta no ho està és perquè el que succeís en el seu primer mandat ha prescrit a efectes de corrupció esportiva–; la RFEF, la Lliga, el Reial Madrid i el CSD personats en la causa, i la UEFA amenaçant amb mesures exemplars. Pel camí, els altaveus de la capital espanyola hi han sucat pa i el Barça pagarà força més car el finançament del nou Camp Nou per motius reputacionals. El soroll mediàtic ha sigut tan eixordador com el silenci que Laporta només ha trencat per reproduir els arguments efectistes del primer dia.

Aquest dilluns a les 11, el president executiu barcelonista haurà d'oferir respostes una mica més elaborades a preguntes dels periodistes. Fa setmanes que les treballa amb els seus col·laboradors. De fet, segur que li serviran per enfocar les que haurà de donar quan la jutgessa el citi a declarar com a testimoni. Tot seguit, 7 preguntes obligatòries –amb el seu corresponent context– per aclarir els perquès dels 7 milions d'euros que el Barça va pagar a les empreses de Negreira fins al 2018, quan Bartomeu va tallar la relació coincidint amb la sortida de l'exàrbitre català del CTA.

¿El Barça ha sigut víctima d'una extorsió consentida per quatre presidents? ¿O realment l'entitat va contractar Negreira per garantir-se actuacions neutrals dels àrbitres?

Les empreses Dasnil 95, Nilsad SCP i Soccercam, de Negreira i del seu fill, van cobrar més de 7 milions del Barça des del 2001 fins al 2018. Quan el club blaugrana va posar fi a la relació, l'excol·legiat va amenaçar l'expresident Bartomeu de fer públiques presumptes irregularitats "després de tants anys de relació, de tants favors prestats i de tantes confidències compartides", i va subratllar que sempre va rebre "indicacions" directes de Laporta, Rosell i el mateix Bartomeu. Posteriorment, en la seva declaració a Hisenda –perquè tot plegat transcendeix a partir d'una inspecció fiscal de la qual el club tenia constància des de fa més d'un any–, Negreira va assegurar que el Barça es volia assegurar "decisions neutrals" dels àrbitres a la gespa. Ara l'excol·legiat addueix un principi d'Alzheimer que podria inhabilitar-lo durant el procediment judicial.

¿Són els més de 7 milions pagats a Negreira una degradació del que s'entén per "fer passadissos" en el món del futbol?

Un dels grans elogis que Laporta va recollir del seu primer mandat com a president del Barça va ser la seva capacitat per guanyar-se la complicitat dels principals estaments del món del futbol.

Per què va multiplicar els pagaments a Negreira que va heretar de la junta de Gaspart el 2003?

Segons dades de la investigació, Nilsad va facturar més d'un milió i mig d'euros al Barça entre el 2014 i el 2015, sota la presidència de Bartomeu, que en una entrevista a l'Abc va dir que Laporta havia quadruplicat prèviament els pagaments a Negreira. De fet, segons els papers de Football Leaks, el primer pagament de l'actual mandatari va ser de 152.186 euros i l'últim abans de plegar el 2010, de 573.398 euros. Per cert, el preu de mercat de les assessories arbitrals és inferior al 10% d'aquesta quantitat.

Per què durant el seu primer mandat es col·locaven els pagaments a Negreira com a despeses en relacions públiques?

Aquesta és l'última novetat de la setmana. La va publicar El Mundo amb prova documental. Contrasta amb la tesi inicial de Laporta, que va insistir en el fet que els pagaments tenien una raó esportiva.

¿Li sembla estrany que el patrimoni de Negreira no augmentés malgrat els pagaments milionaris que rebia del club? ¿L' encurioseix saber a què destinava els milers d'euros en efectiu que retirava cada mes dels seus comptes? ¿Sospita on van poder anar?

De moment, l'únic intermediari amb nom i cognoms és l'exmembre de la comissió esportiva del Barça Josep Contreras, que va morir al mes desembre. En comptes de cobrar les comissions en metàl·lic, feia servir la seva societat Tresep 2014 per endur-se el 50% dels honoraris que percebia el fill de Negreira a canvi dels seus serveis. Contreras era soci del Barça, però també directiu de la FCF i persona de confiança d'Ángel María Villar.

¿Conserva algun dels informes tècnics que les empreses de Negreira van elaborar per al Barça?

Els únics documents d'aquest tipus que han vist la llum corresponen a la presidència de Bartomeu.

¿En algun moment ha pensat en reconèixer la mala praxi dels pagaments per netejar la imatge del Barça?

El club està sent investigat com a persona jurídica per corrupció continuada en l'àmbit de l'esport i viu un moment de crisi reputacional sense precedents. De moment, cap dels presidents implicats en els pagaments a Negreira ha reconegut que fossin fruit d'una mala decisió o d'una gestió irresponsable dels recursos. La justícia ordinària anirà a poc a poc per concloure si el delicte va existir. En canvi, la UEFA té la potestat de fer fora l'entitat de les seves competicions si entén que va pagar a l'exvicepresident dels àrbitres per beneficis posteriors a la gespa. I Laporta, defensor de la Superlliga, té la veu, el poder i la determinació per intentar evitar el que seria un desastre.