Laporta no pot més i va al vestidor dels àrbitres del Bernabéu a queixar-se

MadridCanvi de joc de Benzema en direcció a Vinícius. Ni Kounde ni Sergi Roberto, entre els dos, són capaços d'evitar que el brasiler controli la pilota. La jugada, finalment, no acaba en res. Però aquesta i moltes altres accions ajuden a entendre la poca ànima d'un Barça desarmat en un Santiago Bernabéu que ha tret pit. Els blancs són líders, mentre que el conjunt blaugrana es perd en un mar de dubtes i reafirma que el projecte de Xavi encara és massa tendre. S'ha passat vergonya en un feu blanc que ha acabat fotent-se de l'etern rival a crits de "olé, olé", allargant les os amb un somriure plaent, mentre els jugadors d'Ancelotti es passaven la pilota i el Barça perseguia ombres.

El futbol és visceral i volàtil. La prudència demanaria prendre's una til·la i calmar els nervis: el Reial Madrid torna a ser líder, però la diferència és només de tres punts. Però, com dèiem, aquest esport es viu amb les sensacions a flor de pell i les de l'equip blaugrana en els últims partits, especialment en els d'aquesta última setmana, han sigut nefastes. Les fortaleses de l'inici de curs han caigut com un castell de cartes quan bufa el vent. S'arribava al Bernabéu havent encaixat un gol en tota la Lliga. Aquest diumenge n'han encaixat tres d'una tacada. I en podria haver caigut algun més. La defensa, malgrat el retorn amb riscos de Kounde, ha sigut un flam. La posada en escena de l'equip ha sigut indigna: sense futbol col·lectiu, atemorit i empetitit davant d'un conjunt blanc que, amb ben poc, ha sacsejat la coctelera i ha desvestit en un tres i no res el Barça.

El conjunt blaugrana s'ha descosit en el moment més delicat i al president Joan Laporta, que havia dipositat moltes il·lusions en aquesta temporada, li ha costat pair la derrota i la imatge donada. Malgrat que no ha sigut un partit amb gaire polèmica arbitral, el màxim dirigent blaugrana ha anat a queixar-se al vestidor dels àrbitres després del partit. Així ho recull l'acta de Sánchez Martínez: "[...] quan l'equip arbitral érem dins del vestidor, hi ha accedit el president del Barcelona Joan Laporta per demanar explicacions de manera reiterada sobre algunes situacions del partit".

L'acta també explica que la visita de Laporta ha transcorregut "sense més incidències". Hi ha hagut un penaltet (el contacte de Carvajal a Lewandowski sembla insuficient) que el col·legiat no ha anat a revisar al monitor i la pena màxima xiulada a Eric (que trepitja Rodrygo) i que sí que ha anat a veure, tot i que la jugada estava precedida per un fora de joc del jugador blanc. Aquest penal ha suposat el 3-1 quan el Barça intentava, almenys, empatar i ha despertat la indignació de Laporta. També hi ha hagut una manotada d'Alaba a Lewandowski fora de l'àrea que el col·legiat no ha considerat agressió.

Manca d'autocrítica

Més enllà de les qüestions arbitrals, cal autocrítica. Molta. I Xavi s'hi resisteix. Els seus missatges es queden a mitges. La seva defensa d'un futbol de toc es perd entre paraules a les sales de premsa, mentre que damunt la gespa el Barça no és "el bloc compacte" que demana el tècnic. El seu equip es parteix, s'allarga molt, massa. I Busquets es desdibuixa. I les cames tremolen. I les passades es fallen. I no s'arriba a la pressió. I Pedri, abatut i exhaust, deixa caure els braços damunt dels genolls perquè no pot més. El Barça s'estira massa, però no ho fa amb l'harmonia d'un acordió, sinó com un xiclet trepitjat una vegada i una altra damunt del paviment.

Tot i que cal autocrítica, les paraules de Xavi en les derrotes miren de trobar una escletxa positiva, però el Barça ha sigut un desastre aquesta setmana. "No ens surt res. Tenim fe, tenim amor propi i ho intentem fins al final, però estem en una dinàmica negativa. Després del primer gol del Madrid hauríem pogut empatar amb una ocasió molt clara del Robert [Lewandowski]", ha sigut la primera anàlisi de l'entrenador. "A la primera part no hem estat malament, hem dominat i hem tingut el Madrid al seu camp. A la segona part ens han dominat ells, fins que han arribat els nostres canvis, que ens han aportat més intensitat i agressivitat. Ells han aprofitat les seves oportunitats i nosaltres no. També fem errors en defensa. És evident que hem de jugar millor, però també aprofitar els nostres moments quan no estem fins. Ells són més madurs", analitzava el tècnic.

Xavi demana "revertir la dinàmica" i "competir millor," però la responsabilitat de tocar les tecles recau en les seves mans. També nega que assenyali els jugadors, malgrat incidir en els errors individuals tant davant de l'Inter com contra el Madrid. No comparteix aquesta percepció: "No apunto als jugadors. Jo en soc el màxim responsable". Aquest diumenge feia sis mesos i 22 dies que s'havia guanyat 0-4 al Bernabéu el curs passat. Va ser una eufòria de plàstic. Cosmètica. S'ha viscut un bany de realitat al temple blanc i, aquest cop, seria injust culpar només els àrbitres.