Ja pots vendre la casa a trossos, que...: els apunts en calent del Barça-Rayo
El Rayo Vallecano sobreviu al Camp Nou gràcies a l'expressió col·lectiva, que el Barça ha de millorar
BarcelonaEmpat decebedor del Barça en l'estrena oficial de Lewandowski i companyia a la Lliga. El Rayo Vallecano va emportar-se merescudament un punt del Camp Nou en una nit en què Busquets va acabar expulsat. A continuació, els apunts en calent (i mai més ben dit, perquè quina calor, a l'estadi) del duel.
Ja pots vendre la casa a trossos. "Tot costa molt", deia Pep Guardiola quan el seu Barça atropellava els oponents. I tenia raó. Perquè a la gespa els pressupostos s'igualen si els rivals, per petits que siguin, estan ben treballats. Aquest és el cas del Rayo Vallecano d'Andoni Iraola, l'únic conjunt que va sumar dues victòries el curs passat contra l'equip blaugrana. La proposta madrilenya, continuista, va tallar les ales del nou (i reforçat) Barça, que encara té les peces per muntar. Ja pots vendre la casa a trossos per comprar bons jugadors que omplin la grada d'il·lusió, que si el col·lectiu no batega amb sincronia tot costa una mica més del que ja acostuma a costar.
Ha tornat la mà de ferro. Araujo, altre cop lateral dret, exemplifica aquest desequilibri entre l'aspecte grupal i l'individual. L'uruguaià, humil i professional, és una bèstia a l'hora de corregir en defensa gràcies a un físic privilegiat, però té llacunes posicionals que el llasten de tant en tant. En una d'elles, a l'afegit de la primera part, Álvaro García el va retratar a l'espai i el va deixar assegut abans d'intentar batre Ter Stegen, que va respondre en l'un contra un amb la mà ferma. Que l'alemany salvi punts amb aturades, ja a la primera jornada, és una gran notícia. Que el Rayo estigués més a prop que el Barça de moure el marcador, no tant. Perquè Ter Stegen també va evitar el 0-1 sobre el xiulet final.
Revulsiu de camí a l'onze. El Barça va córrer per inscriure Raphinha perquè debutés i el brasiler no va estar fi en la seva estrena oficial. Titular per la banda dreta, va desplegar un futbol més efectista que efectiu. En conseqüència, Xavi el va substituir a la segona part per Ansu Fati. A partir d'aquest moment, el partit va demanar a Dimitrievski més coses a banda de pèrdues de temps. El porter del Rayo va respondre amb una gran aturada a un xut de l'hispanoguineà, que també va estrenar-se com a llançador de faltes. Ansu porta el 10, és pura dinamita i està molt motivat per la competència que té a la vora. Si les lesions per fi el volen respectar, els revulsius seran Raphinha i Dembélé, no ell.
Un element distorsionador. Frenkie de Jong s'ha convertit en un motiu de debat. Així ho ha volgut el mateix Barça, que porta mesos sense amagar la seva intenció de desfer-se del neerlandès per guanyar fair play financer i rebaixar la massa salarial. El club no ha tingut problema en negociar un traspàs a l'esquena del jugador, i tampoc s'ha estat de transmetre a la premsa que el seu contracte era massa alt i indiciàriament fraudulent. Ha començat la Lliga, De Jong resisteix i la gent, esclar, hi diu la seva. Hi ha qui creu que s'està sent injust amb el migcampista i opta per aplaudir-lo. I hi ha qui descarrega contra ell, amb xiulets i insults, la infàmia econòmica de l'era Bartomeu. Sigui com sigui, convé que la carpeta es tanqui d'una vegada.