Aprovat i gràcies en el primer examen de Koeman: els apunts en calent del Barça-València
El neerlandès va gestionar la renda contra els xe posant tres centrals i renunciant a la pilota
BarcelonaEl Barça va superar el València al Camp Nou en el primer dels tres partits decisius que marcaran el futur de Ronald Koeman. El protagonisme de la nit va ser per al número 10. A continuació, els apunts en calent del matx.
Tocat pels déus. En la seva primera titularitat en onze mesos, Ansu Fati va tornar a demostrar per què el projecte esportiu del Barça depèn sobre manera de com torni després de la lesió i de com posi de difícil Jorge Mendes la seva renovació. Bé Koeman col·locant-lo d'inici –millor així que no en contextos de desgavell–, i encara millor el davanter apareixent per pal·liar el desànim. Primer mitjançant una acció que hauria signat Messi per empatar el gol matiner de Gayà i, després, provocant la pena màxima del 2-1. Que no s'apagui el clau roent.
Embarbussat en atac. L'indiscutible Ansu, però, necessitarà suports per liderar la resurrecció proclamada pel president Laporta. Un d'ells, en teoria, ha de ser Memphis. Gran llançador de pilota aturada –quina execució al penal!–, amb la bola en joc el neerlandès s'embarbussa en accions individuals en comptes d'expressar-se en sentit col·lectiu. Li costa associar-se (tot i l'assistència a l'1-1) i no interpreta els moments en què cal pressionar. Potser amb un entrenador menys devot i més intervencionista poliria aquests aspectes i tindria una millor fama internacional.
4-3-3 amb marxa enrere. Perquè Koeman, malgrat el marcador final positiu, és irreductible. El tècnic neerlandès patia perquè el València s'acostava a la recerca de l'empat, i va preferir protegir-se amb un 3-5-2 abans que monopolitzar la possessió amb migcampistes –Riqui Puig, inèdit a la banqueta– i cansar el rival amb una alta circulació. Koeman va somriure gràcies a un dels pals del gol sud del Camp Nou i a la mà de ferro de Ter Stegen per aturar un bon xut de Guedes. El 3-1 anotat per Coutinho va esvair el patiment. El Barça va guanyar, sí, però continua amb mancances. Calma amb l'eufòria.
Un altre reclam. La tranquil·litat al marcador va oferir els primers minuts del Kun Agüero amb el Barça. L'argentí no va tenir gaire temps per demostrar la seva qualitat, però serà bo que Koeman pugui sumar-lo a la causa. El gol no es perd així com així. Si el físic li aguanta no li costarà gaire desbancar Luuk de Jong i Braithwaite en la segona unitat de davanters. Serà un luxe tenir un dels millors atacants de l'última dècada aportant pólvora i amenaça quan toqui. Que demostri que se'l va fitxar no només per acontentar Messi.