"La intel·ligència està renyida amb la intolerància, i més a Espanya": la renúncia de Piqué a la selecció espanyola, als articles d'opinió

BarcelonaLa renúncia de Gerard Piqué a jugar amb la selecció espanyola després del Mundial de Rússia 2018 centra bona part dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts. Aquests són els fragments més destacats:

Toni Padilla, a l'ARA: "La intel·ligència ha perdut cada cop que algú ha criticat Piqué per si no portava una bandera o no s'estimava prou un himne. Darrere s'hi amaga un problema polític, no esportiu, en el qual una part de la població, petita però sorollosa, creu tenir el dret de decidir com ha de ser la gent".

Jordi Borda, a l'ARA: "Alguna cosa no funciona bé a l’Estat quan un jugador que ha participat activament en els triomfs més importants de la història del futbol espanyol és tractat com si fos portador d’un virus contagiós".

Ernest Folch, a 'Sport': "La caça de bruixes de Twitter, la renúncia de Piqué i la posterior reacció han servit per posar les cartes sobre la taula. Els primers que hem de reflexionar som els periodistes. Però justament per això no val dir que tots són iguals".

Josep M. Artells, a 'Mundo Deportivo': "Piqué tornarà a demostrar la seva professionalitat quan el cridin per jugar a Granada el 12 de novembre davant Macedònia. Amb una família adorable, prestigi mundial i èxit empresarial, no necessita exposar-se per aquells camps perquè el segueixin estigmatitzant".

Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo': "Si això fos una guerra, podríem dir que Gerard la va guanyar a Albània. No se'n va demà ni per un sobreescalfament ni per tots els que pugui suportar els propers dos anys. El que va anunciar és que marxarà quan ell vulgui, no quan vulguin els altres. Resumint, que Piqué es va ratificar com a amo del seu passat, del seu present i del seu futur".

Toni Brosa, a 'L'Esportiu': "Piqué tenia motius per fer-ho molt abans, però no és idiota. El tracte que ha rebut, malgrat sumar 86 partits internacionals i un balanç espectacular, hauria de posar Espanya davant del mirall".

Àlex Santos, a 'L'Esportiu': "Piqué potser és poc o gens culpable en la nova polèmica, però sí que és molt responsable d'actes previs que fa anys que es van coent, amb les sortides de to i la seva falta de respecte".

Alfredo Relaño, a l''As': "Per això desitjo que canviï d'idea. Per això li ofereixo des d'aquí disculpes per la lleugeresa amb què durant 20 minuts aquest diari es va fer ressò, en la versió digital, de l'agitació de les xarxes socials, aquest aldarull inextricable del qual poques coses bones surten".

Màrius Carol, a 'La Vanguardia': "Al futbolista Gerard Piqué porten mirant-lo amb una lupa de descomunal augment des de fa temps. Alguns no li van perdonar que es manifestés a favor del dret a decidir; altres, que fes broma sobre la festa d'aniversari de Cristiano Ronaldo".

Jordi Basté, a 'La Vanguardia': "Piqué ho ha executat amb la seva habitual intel·ligència: anunciat com si fos la bomba del segle i amb la samarreta d'un madridista a les mans. Brillant epitafi i memorable metàfora d'una Catalunya farta de ser incompresa, castigada i calumniada".

L'editorial d''El Periódico': "Abans que marxi ja se'l troba a faltar, fet que hauria de fer reflexionar aquells que porten el seu concepte uniformitzador d'Espanya fins a extrems excloents. En aquest equip només ells hi tenen cabuda".

Emilio Pérez de Rozas, a 'El Periódico': "Curiós: Sergio Ramos portava la mateixa samarreta i ningú va dir res d'ell. I això és el que demostra la campanya, la persecució, la mania, la caça, el pim-pam-pum. Ni fins i tot un paio, diuen, tan divertit com Piqué ha pogut viure indiferent a tanta i marrana campanya i manipulació".

Julián Redondo, a 'La Razón': "Quan va ser preguntat pels xiulets al rei i a l'himne en la final de Copa va respondre que la gent és molt lliure d'expressar-se. S'equivoca. La mala educació no és un dret i el respecte pels símbols, en canvi, sí que és una obligació".

Ricardo F. Colmenero, a 'El Mundo': "Dir que [les mànigues de la samarreta] només tenien una franja vermella i una de groga és una veritat ignífuga, que és pitjor que una mentida. [...] Reconèixer que sense mànigues juga més còmode és una veritat que aquest país no està preparat per suportar amb franges".

Ramon Besa, a 'El País': "Piqué no en té prou de defensar la samarreta ni que un dels seus fills vesteixi 'la roja' a Toulouse. Piqué està sota sospita a França i Albània. La intel·ligència està renyida amb la intolerància, i més a Espanya".